Un procés de participació ciutadana és un espai de diàleg entre els ciutadans i les institucions al voltant d’un tema, una iniciativa, un projecte o una problemàtica. Els processos participatius també neixen de la voluntat política i estan relacionats amb la vocació de transparència de l’Administració. Els processos de participació ciutadana formen part de la dimensió deliberativa de la democràcia. El procés participatiu neix sempre d’una necessitat i ha de tenir uns objectius.

Els partits polítics són associacions voluntàries de ciutadans que contribueixen al funcionament del règim democràtic. Els partits polítics són necessaris per al funcionament de la vida política. Afiliar-se a un partit polític Els ciutadans amb dret a vot poden fundar partits polítics. Tots els ciutadans d’Andorra majors d’edat poden afiliar-se a un partit polític. Els joves a partir de 16 anys poden afiliar-se a la secció juvenil d’un partit polític.

Quan els ciutadans amb dret a vot són convocats cada quatre anys en unes eleccions per votar els seus representants al Consell General han d’elegir entre diferents candidatures o llistes que es presenten en dos circumscripcions: la nacional i la parroquial. Els electors o votants han de dipositar dos paperetes en dos urnes, la de la votació nacional i la de la votació parroquial.

Democràcia directa Els ciutadans són consultats per les institucions sobre un tema polític. Els referèndums són un exemple de democràcia directa. Una reforma constitucional necessita el vot dels ciutadans amb dret a vot en un referèndum.

Aquesta paraula prové del grec demos (δημος), que vol dir “poble”, i krato (κρατω), que vol dir “poder”. Democràcia significa “el poder del poble”. La democràcia és el sistema polític en què la sobirania, el poder, resideix en la comunitat o poble. Els ciutadans de les polis gregues es reunien en l’assemblea i elegien els seus representants polítics per gestionar la ciutat i el seu territori. La democràcia és el sistema polític que identifica la majoria de societats europees i de bona part del planeta.

L’evolució de la societat comporta que disposem de nous mitjans de participació ciutadana regulada que apropin la ciutadania i l’Administració pública. Aquestes noves eines han de construir un ambient de confiança entre la ciutadania i l’Administració. També han d’ajudar els ciutadans a adoptar noves habilitats i maneres de fer destinades al desenvolupament personal i de tot el país.

La participació ciutadana institucionalitzada és la que està relacionada amb tots els organismes representatius i de govern. En l’actualitat hi ha diferents tipus de participació ciutadana institucionalitzada. Participació institucionalitzada representativa El sistema polític d’Andorra és representatiu. La gestió del país requereix que hi hagi uns organismes de representació política. La ciutadania amb dret a vot ha d’elegir uns representants perquè gestionin la societat.

L’acció ciutadana no implica només el dret de votar i ser elegible. L’acció ciutadana es vehicula a través de molts actes discrets que engloben el conjunt de la ciutadania. Els ciutadans expressen en tots els àmbits, i sovint sense adonar-se’n, compromisos i implicacions socials. Aquesta implicació és inherent en tots els aspectes de la vida d’un ciutadà. Els ciutadans no poden viure al marge de la societat. Els ciutadans participen també en consells ciutadans, de joves o de padrins.

La participació ciutadana és el dret de la ciutadania a poder intervenir, de manera directa o indirecta, en les polítiques públiques a través de la deliberació i la cerca de consens. Aquesta participació es pot fer de manera individual o col·lectiva a través de diversos processos i dels òrgans, mitjans i canals de comunicació. La participació ciutadana permet incidir en l’esfera pública, també augmenta i reforça la qualitat democràtica, ajuda a prendre més bones decisions col·lectives i augmenta el sentiment de pertinença de la col·lectivitat.

La ciutadania és el conjunt de les persones que viuen a Andorra. Aquest concepte integra tots els habitants del país i els andorrans que viuen a l’estranger. El conjunt dels ciutadans té uns drets i uns deures que venen determinats per la Constitució d’Andorra (1993). Els ciutadans que tenen la nacionalitat andorrana i tenen més de divuit anys poden votar i ser elegits en les eleccions generals i comunals. També poden accedir als càrrecs públics del Govern, els comuns i les institucions judicials.