La participació ciutadana institucionalitzada és la que està relacionada amb tots els organismes representatius i de govern. En l’actualitat hi ha diferents tipus de participació ciutadana institucionalitzada.
Participació institucionalitzada representativa
El sistema polític d’Andorra és representatiu. La gestió del país requereix que hi hagi uns organismes de representació política. La ciutadania amb dret a vot ha d’elegir uns representants perquè gestionin la societat.
En l’antiguitat, la societat grega va necessitar que els ciutadans votessin uns representants per gestionar la polis o ciutat. En el cas d’Andorra, els antics habitants van necessitar elegir uns representants per a la gestió dels quarts i dels comuns. La defensa dels interessos de tot el país va empènyer la fundació del Consell de la Terra, el primer Consell General, la cambra de representants de cada una de les parròquies, que avui ho és del conjunt de la societat.
Les eleccions a Andorra se celebren cada quatre anys i estan regulades per la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum (BOPA núm. 68, any 26, 3-12-2014).
Participació institucionalitzada representativa per elecció directa
Els ciutadans amb dret a vot elegeixen en les convocatòries electorals els seus representants al Consell General i als comuns. L’elecció consisteix a votar una llista electoral (candidatura) que agrupa uns quants candidats.
Participació institucionalitzada representativa per elecció indirecta
Els candidats escollits com a consellers generals elegeixen els membres de la Sindicatura i el cap de Govern, i aquest últim és qui escull els membres del Govern. Els candidats escollits com a consellers de comú elegeixen els cònsols de la seva parròquia.
Participació institucionalitzada participativa directa
Els referèndums
Els ciutadans amb dret a vot poden participar en un referèndum per decidir sobre una qüestió que prèviament ha proposat el cap de Govern. Els referèndums constitueixen el model de participació ciutadana directa més conegut.
En el cas d’Andorra, els ciutadans amb dret a vot poden també participar en un referèndum per votar una reforma de la Constitució que prèviament ha d’haver aprovat el Consell General per una majoria de dos terceres parts dels seus membres.
Els referèndums estan regulats per la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum (BOPA núm. 68, any 26, 3-12-2014).
Consultes i reunions de poble
En l’actualitat, els comuns poden convocar consultes i reunions de poble en l’àmbit parroquial.
La Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 2017, recull aquesta competència (BOPA, núm. 73, art. 4.2).
Pressupostos participatius
Els pressupostos participatius permeten que moltes institucions obrin a la ciutadania la possibilitat de participar en una consulta per escollir en què es destina part del seu pressupost.
Iniciativa ciutadana
Els ciutadans amb dret a vot poden presentar una iniciativa que proposi una llei al Consell General. El grup de ciutadans que ho sol·licita ha de representar com a mínim una desena part del cens electoral del país.
Mecanismes formals
Els ciutadans es relacionen també amb les institucions a través dels mètodes que les mateixes institucions posen a la seva disposició. Aquest és el cas de les reclamacions, els suggeriments o les demandes d’informació.
El Raonador del Ciutadà
El Raonador del Ciutadà és una institució que vetlla pels drets de tots els ciutadans en la seva relació amb l’Administració.
Un dels seus objectius és la defensa dels drets i de les llibertats que la Constitució garanteix a tota ciutadania. El raonador fa de pont entre la ciutadania i l’Administració.