L’acció ciutadana no implica només el dret de votar i ser elegible. L’acció ciutadana es vehicula a través de molts actes discrets que engloben el conjunt de la ciutadania. Els ciutadans expressen en tots els àmbits, i sovint sense adonar-se’n, compromisos i implicacions socials. Aquesta implicació és inherent en tots els aspectes de la vida d’un ciutadà. Els ciutadans no poden viure al marge de la societat.
Els ciutadans participen també en consells ciutadans, de joves o de padrins. També poden militar en partits, sindicats, associacions i organitzacions no governamentals i associar-s’hi. Els mitjans de comunicació informen i fan reflexionar la ciutadania sobre diferents temes a través dels seus articles en els fòrums i les seccions de debat. La capacitat de triar i consumir segons quins productes també és fruit de l’acció ciutadana. Un ciutadà comprarà un aliment determinat en funció del seu grau de conscienciació; per exemple, si es tracta d’un producte de proximitat, que fomenta l’economia circular, o l’etiquetatge del qual indica que prové de l’agricultura ecològica. Una altra acció és la contribució dels ciutadans al pagament d’impostos i tributs, i el mecenatge o la col·laboració en projectes de finançament col·lectiu a través de les xarxes. L’acció ciutadana engloba tot els actes que desenvolupa un individu com a ésser social.
Éssers socials
Els humans som éssers socials. No som capaços de créixer i viure fora d’un entorn social. L’ésser humà requereix la societat per sobreviure. La participació social es converteix en una eina fonamental per a la supervivència de l’home.
Participar en instàncies consultives
Els ciutadans podem participar en diferents processos consultius que poden estar convocats pels comuns, que són les institucions d’Andorra que en l’actualitat tenen competència en aquest àmbit.
Votar i ser elegible
Els ciutadans amb dret a vot poden votar a les eleccions del Consell General i del comú en què estiguin censats. Aquestes eleccions se celebren cada quatre anys. Poden escollir una de les llistes de candidats presentades a través d’un partit polític, una coalició o una agrupació d’electors.
Els candidats de les diferents llistes que són escollits formen el Consell General i els comuns. En el cas del Consell General, els consellers escollits voten el candidat que serà síndic general. Les seves funcions són presidir, organitzar i coordinar les sessions. També escullen el cap de Govern, que formarà el Govern del país amb els ministres que triï. Els ciutadans amb dret a vot tenen també el dret de formar part de candidatures i ser escollits en les eleccions generals i comunals.
Militar i debatre
Els ciutadans compromesos en algun aspecte concret s’agrupen en associacions. En el món de la política ho fan en partits polítics, en el laboral ho fan en sindicats, i en el social ho poden fer en organitzacions no governamentals (ONG), col·lectius o associacions. Molts ciutadans s’agrupen en organitzacions empresarials, culturals i esportives. També en trobem en entitats que volen influir o tenir incidència en diferents àmbits de la vida pública (lobbys).
Informar i reflexionar
La televisió, la ràdio, els diaris, les revistes i la premsa digital informen i poden fer reflexionar sobre diferents temes. Per exemple, una notícia o un programa de debat de la televisió ens pot fer reflexionar sobre un tema i possiblement pot encetar una conversa sobre aquella notícia amb amics i la família.
Els blogs d’Internet i les xarxes socials també tenen aquest component informatiu i de reflexió, que també podem estendre a tota mena d’esdeveniments i conferències.
Emprendre i treballar
L’acció ciutadana també està present en el món empresarial i laboral. Hi ha empreses compromeses, per exemple, amb el medi ambient, amb l’elaboració de productes de proximitat, amb una acció solidària determinada, o amb un marc laboral respectuós i igualitari.
Aquests serien els casos de les empreses que destinen part dels seus beneficis a projectes socials o de desenvolupament econòmic en països del tercer món. També hi podem incloure les empreses que participen en un esquema d’economia circular o les que contracten persones amb alguna discapacitat. Un altre exemple el podríem trobar en les empreses que són propietat dels seus assalariats o en les cooperatives.
Voluntariat i compromís
En l’acció ciutadana hi trobem també el compromís i la bona conducta dels ciutadans cap a un col·lectiu, una acció solidària, una emergència social, el medi ambient, la desigualtat, la cultura d’un país i qualsevol altre tema o situació. En aquest cas també podem englobar tot el voluntariat i l’associacionisme.
Consum, tria i elecció
Un altre conjunt d’accions són les relacionades amb el consum, la tria i l’elecció. Per exemple, una persona conscienciada en la preservació del medi ambient consumirà productes de proximitat, una altra consumirà productes que hagin estat fabricats per una cooperativa, o un altra en consumirà d’una marca determinada perquè patrocina el club esportiu que segueix.
La capacitat de consum, de tria i d’elecció determina la preferència del ciutadà envers un producte de qualsevol tipus. Es tracta d’una decisió motivada per una idea, un sentiment, una ideologia o una amistat.
Finançar i contribuir
L’acció dels ciutadans contribueix econòmicament en la societat de manera directa amb donacions o a través del mecenatge. Darrerament s’ha popularitzat el mecenatge en línia destinat a la finalització de projectes a través de plataformes especialitzades.
En el finançament participatiu els ciutadans fan una aportació monetària en un projecte concret inclòs en una plataforma digital perquè pugui dur-se a terme. Molt sovint els col·laboradors apareixen als crèdits del producte, per exemple, si es tracta d’un llibre, o en molts casos reben un petit obsequi del promotor.
Amb el pagament d’impostos i taxes contribuïm indirectament a la confecció del pressupost general de l’estat i dels comuns, i, en conseqüència, a la realització de projectes. En certa manera, no deixa de ser també una manera de col·laborar amb la societat.
Informar-se i formar-se
Aquests dos verbs resumeixen molt bé el que tenim al nostre abast més immediat com a ciutadans. La premsa i la televisió ens informen de tot el que passa al nostre voltant i també del que succeeix fora d’Andorra i a tot el món. La premsa digital, amb la seva immediatesa, es llegeix més que la premsa convencional en paper.
Les xarxes socials permeten als usuaris donar i rebre informació dels seguidors i dels usuaris que se segueixen. Molt sovint, la immediatesa de les notícies a les xarxes socials és superior a la de la mateixa premsa digital.
Les institucions escolars i la universitat ofereixen a la ciutadania uns continguts formatius que els permetran desenvolupar-se en la societat. Molts continguts es poden aprendre també en les conferències i els cursos que organitzen entitats culturals o fundacions sobre un tema concret.
Com podem comprovar, informar-se i formar-se ocupen un lloc important en la nostra vida quotidiana física i virtual.