Les lleis Una llei és una norma de compliment obligatori referida a un àmbit o activitat concrets, dictada per l’organisme estatal que hi té competència. En el cas d’Andorra, el Consell General té la competència de redactar i aprovar projectes de llei per majoria absoluta. Tot i això, la iniciativa legislativa correspon al Consell General i també al Govern. Un projecte de llei aprovat pel Consell General esdevé una llei i ha de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
El cap de Govern presideix el Govern i nomena els ministres. El Consell General l’elegeix en una sessió plenària del Consell General. El seu mandat no pot durar més de dos legislatures consecutives. El Consell General comença l’elecció del cap de Govern en una sessió plenària que té lloc en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva del Consell General. Si una moció de censura presentada al Consell General prospera, s’elegeix un nou cap de Govern.
El Govern té el poder executiu de l’estat i s’encarrega de la direcció política de l’estat. El Govern està format pel cap de Govern i els ministres. El cap de Govern és elegit pel Consell General i presideix el Govern. El cap de Govern nomena i destitueix els ministres i els secretaris d’Estat que formen part del Govern. El Govern porta a la pràctica amb els reglaments les lleis aprovades pel Consell General i dirigeix i estructura l’Administració pública nacional a través dels ministeris i els departaments que en depenen.
El Consell General controla la política del Govern a través dels diferents debats parlamentaris i de les comissions. El control també s’efectua a través de l’aprovació anual de la Llei del pressupost. Aquesta Llei determina la quantitat de diners de què pot disposar el Govern en un any. El Consell General també controla l’acció del Govern a través de la moció de censura i de la qüestió de confiança.
Les comissions són òrgans temàtics formats per consellers generals establerts per la Sindicatura d’acord amb la Junta de Presidents. Les comissions estan formades per consellers generals designats pels seus grups parlamentaris. Les comissions intervenen en els diferents temes i projectes que els ha encarregat la Sindicatura. Cada comissió està dirigida per un president i un vicepresident. Les comissions poden convocar a les seves reunions membres del Govern, autoritats elegides i funcionaris perquè aportin informació sobre els temes que tracten.
Un mínim de quatre consellers generals poden constituir un grup parlamentari durant els cinc dies hàbils posteriors a la sessió constitutiva del Consell General. Els grups parlamentaris disposen de recursos i mitjans econòmics, aportats pel Consell General en proporció al seu nombre de membres, per poder dur a terme les seves funcions. Un conseller general només pot formar part d’un grup parlamentari. Els grups parlamentaris estan dirigits per un president i un president suplent.
La Sindicatura és la direcció o presidència del Consell General. La Sindicatura està integrada pel síndic general, el subsíndic i els secretaris. El secretari general s’ocupa dels aspectes administratius i d’organització del Consell General. El mandat de la Sindicatura comprèn tota la legislatura, que com a màxim serà de quatre anys. Els membres de la Sindicatura, tret del secretari general, han d’haver estat elegits com a consellers. El síndic general i el subsíndic no poden exercir el càrrec més de dos legislatures o mandats seguits i complets (quatre anys).
Els consellers generals són els representants del poble andorrà. Els consellers participen a les sessions del Consell General i a les comissions parlamentàries de les quals són membres. Tots els ciutadans amb dret a vot poden presentar-se a una candidatura electoral i ser elegits en unes eleccions.
El Consell General és el parlament d’Andorra. És la institució que aprova les lleis i també les pot redactar, i també aprova l’adhesió d’Andorra a tractats internacionals. Els consellers que l’integren són elegits cada quatre anys per sufragi universal pels ciutadans amb dret a vot. El Consell General està format per 28 consellers que els ciutadans amb dret a vot elegeixen de manera mixta: 14 per circumscripció parroquial i 14 per circumscripció nacional.
Andorra no sempre ha rebut el qualificatiu de Principat. El nom amb què Andorra ha estat més conegut en les institucions, la documentació i popularment en bona part de la història és el de Valls d’Andorra, en clara al·lusió a la ubicació del país en unes valls al Pirineus i també perquè una vall era una jurisdicció política i fiscal d’origen medieval típica dels Pirineus. En la documentació que es conserva de l’edat mitjana havia rebut ocasionalment el nom de pagus, referit al territori jurisdiccional que aglutinava una o més comunitats.