Les lleis Una llei és una norma de compliment obligatori referida a un àmbit o activitat concrets, dictada per l’organisme estatal que hi té competència. En el cas d’Andorra, el Consell General té la competència de redactar i aprovar projectes de llei per majoria absoluta. Tot i això, la iniciativa legislativa correspon al Consell General i també al Govern. Un projecte de llei aprovat pel Consell General esdevé una llei i ha de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

El Consell de Ministres està format pel cap de Govern i el conjunt de ministres. El cap de Govern presideix la reunió. El Consell de Ministres es reuneix ordinàriament cada setmana. Els ministres exposen diferents temes relacionats amb la política i l’administració dels seus ministeris i departaments que són aprovats pel Consell de Ministres. Les reunions del Consell de Ministres no són públiques. El secretari general del Govern redacta l’acta de la reunió.

El cap de Govern presideix el Govern i nomena els ministres. El Consell General l’elegeix en una sessió plenària del Consell General. El seu mandat no pot durar més de dos legislatures consecutives. El Consell General comença l’elecció del cap de Govern en una sessió plenària que té lloc en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva del Consell General. Si una moció de censura presentada al Consell General prospera, s’elegeix un nou cap de Govern.

El Govern té el poder executiu de l’estat i s’encarrega de la direcció política de l’estat. El Govern està format pel cap de Govern i els ministres. El cap de Govern és elegit pel Consell General i presideix el Govern. El cap de Govern nomena i destitueix els ministres i els secretaris d’Estat que formen part del Govern. El Govern porta a la pràctica amb els reglaments les lleis aprovades pel Consell General i dirigeix i estructura l’Administració pública nacional a través dels ministeris i els departaments que en depenen.

El Consell General controla la política del Govern a través dels diferents debats parlamentaris i de les comissions. El control també s’efectua a través de l’aprovació anual de la Llei del pressupost. Aquesta Llei determina la quantitat de diners de què pot disposar el Govern en un any. El Consell General també controla l’acció del Govern a través de la moció de censura i de la qüestió de confiança.

Andorra no sempre ha rebut el qualificatiu de Principat. El nom amb què Andorra ha estat més conegut en les institucions, la documentació i popularment en bona part de la història és el de Valls d’Andorra, en clara al·lusió a la ubicació del país en unes valls al Pirineus i també perquè una vall era una jurisdicció política i fiscal d’origen medieval típica dels Pirineus. En la documentació que es conserva de l’edat mitjana havia rebut ocasionalment el nom de pagus, referit al territori jurisdiccional que aglutinava una o més comunitats.

La Constitució d’Andorra va ser aprovada el 14 de març de 1993 pels andorrans amb dret a vot en un referèndum. La Constitució d’Andorra defineix l’Estat andorrà, els seus símbols, els drets i deures de la ciutadania i el sistema polític del coprincipat parlamentari. Què és una constitució? La constitució és la llei principal d’un estat. La constitució defineix l’estat, els seus símbols −com la bandera, la llengua oficial i l’himne−, les institucions i els drets i els deures dels ciutadans.

Democràcia directa Els ciutadans són consultats per les institucions sobre un tema polític. Els referèndums són un exemple de democràcia directa. Una reforma constitucional necessita el vot dels ciutadans amb dret a vot en un referèndum.

Aquesta paraula prové del grec demos (δημος), que vol dir “poble”, i krato (κρατω), que vol dir “poder”. Democràcia significa “el poder del poble”. La democràcia és el sistema polític en què la sobirania, el poder, resideix en la comunitat o poble. Els ciutadans de les polis gregues es reunien en l’assemblea i elegien els seus representants polítics per gestionar la ciutat i el seu territori. La democràcia és el sistema polític que identifica la majoria de societats europees i de bona part del planeta.

La participació ciutadana institucionalitzada és la que està relacionada amb tots els organismes representatius i de govern. En l’actualitat hi ha diferents tipus de participació ciutadana institucionalitzada. Participació institucionalitzada representativa El sistema polític d’Andorra és representatiu. La gestió del país requereix que hi hagi uns organismes de representació política. La ciutadania amb dret a vot ha d’elegir uns representants perquè gestionin la societat.