El Ministeri Fiscal vetlla per la defensa i l’aplicació de l’ordre jurídic i per la independència dels tribunals. El Ministeri Fiscal també promou l’aplicació de la llei amb l’objectiu de mantenir els drets dels ciutadans i la defensa de l’interès general.

El Consell de Ministres està format pel cap de Govern i el conjunt de ministres. El cap de Govern presideix la reunió. El Consell de Ministres es reuneix ordinàriament cada setmana. Els ministres exposen diferents temes relacionats amb la política i l’administració dels seus ministeris i departaments que són aprovats pel Consell de Ministres. Les reunions del Consell de Ministres no són públiques. El secretari general del Govern redacta l’acta de la reunió.

El cap de Govern presideix el Govern i nomena els ministres. El Consell General l’elegeix en una sessió plenària del Consell General. El seu mandat no pot durar més de dos legislatures consecutives. El Consell General comença l’elecció del cap de Govern en una sessió plenària que té lloc en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva del Consell General. Si una moció de censura presentada al Consell General prospera, s’elegeix un nou cap de Govern.

El Govern té el poder executiu de l’estat i s’encarrega de la direcció política de l’estat. El Govern està format pel cap de Govern i els ministres. El cap de Govern és elegit pel Consell General i presideix el Govern. El cap de Govern nomena i destitueix els ministres i els secretaris d’Estat que formen part del Govern. El Govern porta a la pràctica amb els reglaments les lleis aprovades pel Consell General i dirigeix i estructura l’Administració pública nacional a través dels ministeris i els departaments que en depenen.

Un mínim de quatre consellers generals poden constituir un grup parlamentari durant els cinc dies hàbils posteriors a la sessió constitutiva del Consell General. Els grups parlamentaris disposen de recursos i mitjans econòmics, aportats pel Consell General en proporció al seu nombre de membres, per poder dur a terme les seves funcions. Un conseller general només pot formar part d’un grup parlamentari. Els grups parlamentaris estan dirigits per un president i un president suplent.

La Sindicatura és la direcció o presidència del Consell General. La Sindicatura està integrada pel síndic general, el subsíndic i els secretaris. El secretari general s’ocupa dels aspectes administratius i d’organització del Consell General. El mandat de la Sindicatura comprèn tota la legislatura, que com a màxim serà de quatre anys. Els membres de la Sindicatura, tret del secretari general, han d’haver estat elegits com a consellers. El síndic general i el subsíndic no poden exercir el càrrec més de dos legislatures o mandats seguits i complets (quatre anys).

Els consellers generals són els representants del poble andorrà. Els consellers participen a les sessions del Consell General i a les comissions parlamentàries de les quals són membres. Tots els ciutadans amb dret a vot poden presentar-se a una candidatura electoral i ser elegits en unes eleccions.

Quan els ciutadans amb dret a vot són convocats cada quatre anys en unes eleccions per votar els seus representants al Consell General han d’elegir entre diferents candidatures o llistes que es presenten en dos circumscripcions: la nacional i la parroquial. Els electors o votants han de dipositar dos paperetes en dos urnes, la de la votació nacional i la de la votació parroquial.

El Consell General és el parlament d’Andorra. És la institució que aprova les lleis i també les pot redactar, i també aprova l’adhesió d’Andorra a tractats internacionals. Els consellers que l’integren són elegits cada quatre anys per sufragi universal pels ciutadans amb dret a vot. El Consell General està format per 28 consellers que els ciutadans amb dret a vot elegeixen de manera mixta: 14 per circumscripció parroquial i 14 per circumscripció nacional.

Els coprínceps són els caps d’Estat de manera conjunta i indivisa. Els coprínceps són, a títol personal i exclusiu, el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa. El seu poder sorgeix de la Constitució d’Andorra. Els coprínceps són el símbol de la independència d’Andorra i del tractament paritari amb els estats veïns. Resten al marge de l’activitat política i són informats pel síndic general i pel cap de Govern dels afers estatals.