EL CAP DE GOVERN RESPON - EDICIÓ 12/2025

La responsabilitat al nostre entendre passa per una política migratòria equilibrada que permeti l’entrada de treballadors estrangers només en funció de les necessitats reals del mercat laboral. Estem treballant perquè el nostre model econòmic no sospesi fortament en la mobilitat laboral internacional.

La política migratòria d’Andorra ha estat històricament una eina al servei del desenvolupament econòmic i social del país. En un territori amb una estructura productiva basada en serveis, turisme, comerç i construcció, la immigració ha estat clau per garantir la cobertura de llocs de treball essencials. No obstant això, aquesta obertura ha anat sempre acompanyada d’un ferm compromís amb la cohesió social, la sostenibilitat i la protecció dels valors andorrans.

Després de la Covid es van dur a terme un seguit de mesures que van facilitar -i molt- la contractació de persones, especialment provinents de països extracomunitaris. Ara bé, una vegada les empreses van tenir el temps i prou instruments per consolidar les seves plantilles es va retornar als paràmetres de contractació anteriors a la pandèmia perquè el ritme de creixement demogràfic del país no podia continuar sent el mateix dels anys 2022 i 2023 del 4,3% (3.515 persones més). Per tant, calia un canvi de paradigma, redreçar el rumb per avançar cap a un creixement sostenible. I això és el que estem fent.

Al llarg d’aquests darrers dos anys s’han reduït les quotes d’immigració generals passant de les 5.009 atorgades el 2023, a les 1.800 atorgades el 2024. Paral·lelament, s’estan portant terme mesures legislatives per avançar cap a un creixement sostenible:

• Entrada en vigor de la Llei de creixement sostenible i el dret a l’habitatge que limita la inversió estrangera, particularment, en el sector immobiliari passant d’un sistema (2012) en què una persona o una societat no tenia cap mena de limitació en l’adquisició de béns immobles a aplicar un topall de compra de dues unitats immobiliàries.
• Retorn a la política migratòria anterior a la pandèmia amb una reducció de les quotes generals d’immigració que ja està donant els seus fruits amb una reducció considerablement del creixement poblacional.
• Entrada en vigor de l’impost a la inversió estrangera que ha permès recaptar des del 2024, 22 milions d’euros.
• Potenciar la inversió estrangera i les empreses de casa d’alt valor afegit.
• Potenciar la contractació en origen.
• Adopció d’estratègies per reduir la dependència de fonts d'energia no renovables, promovent l'ús d'energies renovables (principalment solar i hídrica). Això inclou: incentius per a la instal·lació de panells solars en edificis privats i públics, desenvolupament de la infraestructura de vehicles elèctrics, com la creació de punts de recàrrega, fomentar l'eficiència energètica en la construcció de nous edificis mitjançant normatives de construcció sostenible.
• Impuls a la mobilitat sostenible per reduir les emissions de CO2 amb accions com el foment de l'ús del transport públic o incentius per a la compra de vehicles híbrids i elèctrics.
• Andorra ha establert diverses zones protegides i espais naturals per conservar la biodiversitat i els paisatges naturals. Algunes iniciatives inclouen: la creació de parcs naturals i zones d'interès especial, com el Parc Natural de la Vall de Sorteny i el Parc Natural de la Vall del Comapedrosa, control de la contaminació de l'aire i de l'aigua, amb regulacions estrictes sobre les emissions industrials i l'ús de productes químics.

I podríem citar molts més exemples d’iniciatives que ha adoptat aquest Govern per exemple en matèria turística amb la promoció del turisme ecològic i responsable, el desenvolupament de productes turístics sostenibles o les regulacions per limitar l'impacte ambiental de les estacions d'esquí, com l'ús de tecnologies més eficients en l'estalvi d'aigua per la producció de neu artificial. Per no parlar de la cooperació internacional amb la participació del nostre país en iniciatives de sostenibilitat com acords internacionals sobre canvi climàtic, com l'Acord de París, la col·laboració amb altres països dels Pirineus per desenvolupar estratègies conjuntes de conservació de la natura i la biodiversitat.

Aquests són només alguns exemples de les mesures que Andorra ha pres i continua impulsant per aconseguir un creixement sostenible.

No podem esperar a conèixer el resultat del referèndum per començar a preparar-nos. La incorporació del cabal comunitari és molt extensa i requereix una planificació prèvia perquè, si la ciutadania aprova l’Acord, Andorra pugui aplicar-lo amb rigor i sense improvisacions, alhora que puguem gaudir de manera més ràpida dels beneficis que suposa l’Acord, sense haver d’esperar diversos mesos o anys per preparar les estructures i els procediments necessaris.

Hi ha àmbits que, segons el mateix projecte d’Acord, han d’estar operatius des del primer dia d’entrada en vigor, mentre que d’altres disposen de períodes transitoris. Per aquest motiu, cal anticipar feina tècnica, identificar canvis legislatius i preparar l’Administració.

Aquesta tasca no significa desplegar l’Acord abans d’hora, sinó fer la feina que garanteix que el país estarà preparat si el resultat és positiu. No fer-ho ens deixaria sense temps ni capacitat per complir els compromisos i generaria disfuncions que podrien afectar ciutadans i empreses. Seria poc responsable per part del Govern i les entitats públiques.

A més, molta de la feina que s’estan desenvolupant ja és d’utilitat abans de l’entrada en vigor de l’Acord, com per exemple, l’eina tecnològica que s’ha preparat per fer la represa del cabal perquè s’utilitzarà per a altres acords amb la UE que tenim en vigor.

L'interinatge és necessari per garantir situacions administratives diverses (baixes, mobilitats, excedències), però, en cap cas, aquests llocs de treball es poden cobrir perquè el titular n'és un funcionari.

Pel que fa a les places vacants (jubilacions), tenim una cobertura del 89,34% amb personal fix, per tant, només tenim un 10,66% d'interinatge amb relació a la totalitat de treballadors del cos d'educació.

Pel que fa a les places estructurals (obra o serveis) representa un 14,56% de la totalitat dels treballadors.

En ambdós casos estem per sota del 15% que es considera òptim per poder donar flexibilitat al sistema en termes de descens de la població escolar.

No obstant això, el Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats continua convocant places per a ser cobertes de manera definitiva a través dels concursos de mobilitat (intern) i processos selectius d'ingrés a l'administració pública (extern). Durant aquesta legislatura sortiran a concurs unes 80 places (26 places curs 24-25 /28 places curs 25-26/unes 25-30 places curs 26-27).

La Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l'habitatge ha adoptat dues mesures clau en aquest àmbit: d'una banda, se suspèn la inscripció de noves altes d'HUTS, d'altra banda, les autoritzacions caduquen en el termini de tres anys per als habitatges que estiguin en edificis en què no representin més del 30% de les quotes de participació en relació amb el total de la superfície destinada a habitatge. Des de l'entrada de la Llei de creixement sostenible i el dret a l’habitatge, el març del 2025 fins a l'agost del 2025, s'han incorporat al mercat residencial d'habitatge 286 unitats gràcies a aquestes mesures.

Un dels requisits per accedir al parc públic d'habitatge és acreditar la necessitat d'habitatge i si tal com diu no podeu pagar el pis en què viviu, és perquè segurament destineu més del 30% dels vostres ingressos a la renda de lloguer. En aquest cas, podeu sol·licitar la inscripció al Registre del parc públic d'habitatge posant-vos en contacte amb l’Institut Nacional de l’Habitatge, organisme que us indicarà tots els passos que heu de seguir per poder optar a un pis de lloguer a preu assequible.

El Govern està treballant en un model que doni una resposta equilibrada a les justes demandes de cadascuna de les parts. D'una banda, i d'acord amb les dades que actualment tenim, el gruix dels contractes vigents se situa en una renda de lloguer mitjana entre els 500 € i 700 €, rendes que estan molt lluny dels actuals preus d'accés al mercat de lloguer, d'altra banda, volem garantir la seguretat en la tinença dels habitatges i el benestar de les persones i les famílies. No es tracta que els contractes antics passin a tenir rendes dels preus de mercat sinó d'equilibrar el mercat cap a un preu mitjà ajustat als ingressos medians de les llars d'Andorra. Per aquest motiu, la voluntat del Govern és aplicar una política que garanteixi el dret a l’habitatge i una liberalització dels contractes gradual i poc traumàtica per a la ciutadania, tot aixecant de manera mesurada i continguda la intervenció sobre els lloguers.

Ben aviat es donaran a conèixer tots els detalls del projecte de llei que regularà aquesta descongelació amb l’objectiu de donar un marge de temps ampli a la ciutadania perquè pugui estar informada de com es regularan els lloguers a partir de l’1 de gener del 2027. Mentrestant, es continua avançant en el desplegament del parc públic d’habitatges de lloguer assequible, que en suma un centenar, i que incorporarà 179 habitatges durant el 2026 amb l’objectiu de disposar-ne d’un total de gairebé mig miler el 2027.

Les persones que accedeixen al parc públic d'habitatge paguen una renda que s'ajusta al 30% dels seus ingressos, fet que garanteix que l'habitatge que ocupen és assequible a la seva capacitat econòmica. Per tant, si actualment esteu pagant una renda de lloguer que supera la vostra capacitat econòmica, podeu sol·licitar la inscripció al Registre de sol·licitants d'habitatge de preu assequible.

Les persones amb discapacitat que viuen en un edifici o en un habitatge que no es pot adaptar, acrediten per aquest mateix fet, la necessitat d'habitatge per accedir al parc públic d'habitatge. La renda de lloguer que pagarien seria l'equivalent al 30% dels seus ingressos, cosa que garanteix l'assequibilitat de l'habitatge.

Si marxes d’Andorra no perds automàticament tots els drets adquirits respecte a la pensió de jubilació de la CASS. La quantia i els increments poden variar depenent de la normativa i d’on visquis (per exemple, hi ha casos en què pensions de residents a l’estranger es revaloren diferent que les de residents al país). Els períodes que has cotitzat a Andorra es compten per al càlcul de la teva pensió, encara que visquis fora.

Els drets sanitaris no es perden automàticament, però canvia la manera d’accedir-hi, per exemple, Andorra té acords de seguretat social amb Espanya, França i Portugal que regulen l’assistència sanitària i les prestacions econòmiques (inclosa la jubilació). En virtut d’aquests acords, els pensionistes que viuen en aquests països poden rebre assistència sanitària al país de residència sota les condicions de la seva legislació sanitària estatal. No obstant això, per obtenir més informació i més precisa li recomanem que ho consulti a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

El cap de Govern ha respost a tots els debats que s’han generat al voltant de l’Acord d’associació en seu parlamentària. Ha donat explicacions i informació sempre que se li ha requerit al Consell General i mai ha defugit de les preguntes que li han plantejat els diferents grups parlamentaris.

El cap de Govern, però, ha de donar un tracte igualitari a totes les forces polítiques i, per tant, centrar el debat en un cara a cara a dos suposaria generar una diferència entre consellers.

Evidentment, quan el referèndum s’apropi i la ciutadania s’hagi de pronunciar, serà interessant participar en debats amb el màxim d’actors possibles i per escoltar i exposar les diferents visions sobre el projecte.

El SAAS disposa d’un pla de renovació d'infraestructures, equipaments tècnics i electromedicina que és el full de ruta a partir del qual s’estableixen les necessitats de renovació així com de noves adquisicions per poder dur a terme noves tècniques diagnòstiques, quirúrgiques o altres procediments assistencials i els pressupostos i inversions per fer-les front.

A banda de totes aquestes reformes però no menys important, s'ha fet manteniment i renovació d'equipaments tècnics crítics com: climatitzadors, calderes, circuits i preses de gasos medicinals, entre altres.

Inversió en equipaments

A continuació es detalla la inversió en equipaments que s'ha fet en els darrers 5 anys:

A banda, existeix un pla de renovació constant d'ambulàncies i vehicles medicalitzats (flota de 9 ambulàncies i 2 vehicles d'intervenció ràpida), així com una renovació constant de l'equipament de monitoratge i respiradors.

Finalment, en matèria de sistemes de la informació, i per tant contribuint a la digitalització, la modernització i l'accés per part de la ciutadania, es dona servei constantment les 24 h/365 dies a l'any a la història clínica compartida d'Andorra, des dels equips del SAAS es gestiona l'APP AndSalut, s'adquireixen i s'integren amb la història clínica tots els softwares específics (UCI, Urgències, ICCA, Mysphera, Diàlisi...).

Aquest alt desenvolupament en sistemes de la informació, amb la finalitzat de donar resposta al Pla Nacional de Ciberseguretat, ha comportat alhora una inversió de més de 5 milions d’euros en aquest àmbit.

En primer lloc, hem de deixar clar que en cap cas Andorra ha negociat un acord d’adhesió a la UE, sinó que s’ha negociat un acord d’associació, que és una relació diferent amb la UE. L’objectiu d’aquest acord és permetre a Andorra i als seus nacionals participar plenament en el mercat únic de la UE. Això farà que les persones, les mercaderies, els serveis i els capitals puguin circular lliurement per tot Europa.

Recordem que l’Acord d’associació ens permet mantenir les nostres especificitats, com uns impostos propis, el control de les fronteres i un sistema per continuar controlant la immigració, la seguretat i creixement de la població, la política exterior i de defensa i la política migratòria, o la salut pública, l’educació i la política social. I, el més important, elimina les barreres administratives que comporta ser un país tercer. És a dir, posarà fi amb les discriminacions administratives que patim molt sovint els andorrans quan anem a viure o treballar a fora o les que pateixen les nostres empreses quan volen tenir activitat fora d’Andorra.

Andorra necessita aquest Acord per poder diversificar l’economia, que avui es basa principalment en cinc sectors (turisme, comerç, construcció, banca i tabac) que tenen molt bon comportament, però que ja són madurs i generen una gran necessitat de mà d’obra i recursos naturals. L’Acord ajudarà a crear nous sectors, com la petita indústria d’alt valor afegit o la recerca, que avui no són possibles a Andorra per la manca d’homologació normativa.

Evidentment, com passa amb tota negociació, s’han de fer concessions i implementar l’Acord suposarà un esforç per a l’administració i per determinats sectors empresarials, però és un esforç assumible. En cap cas l’Acord d’associació suposa renunciar a allò que fa Andorra diferent i singular.

Pot semblar una contradicció o una paradoxa, però Andorra podrà preservar millor les seves particularitats mitjançant un acord com el que s’ha negociat que sense. Sense una connexió sòlida amb la UE, l’Andorra que volem preservar i mantenir es pot veure fàcilment sotmesa a decisions preses per altres països o organitzacions internacionals, amb les que no hi ha establert un espai de diàleg formal i que poden no ser sensibles a les nostres especificitats. La UE ens ha demostrat que sí que entén les particularitats andorranes.

Les polítiques de control de rendes tenen efectes immediats sobre les situacions particulars de les persones i les famílies, però tenen un impacte negatiu sobre el mercat d'habitatge perquè redueix de forma dràstica l'oferta d'habitatge de lloguer. Per això, la Llei 5/2025 adopta mesures sobre les causes del desequilibri actual entre l'oferta i la demanda. D'una banda, incrementa l'oferta a través de les limitacions en l'àmbit turístic, les accions contra la desocupació dels habitatges disponibles i les bonificacions en l'àmbit fiscal, d’altra banda, redueix la demanda amb una política migratòria més restrictiva que s'ajusti a les capacitats i els recursos del nostre país.

S’està fent una tasca ingent en matèria d’habitatge. Les mesures i accions que hem adoptat aquests darrers anys tenen un impacte directe en la vida de les nostres ciutadanes i els ciutadans perquè un govern eficient i responsable, com el nostre, impulsa el creixement econòmic, l’equitat, el benestar social i garanteix l’estabilitat política.

Mesures en matèria d’habitatge:

• Protecció de més del 80% dels llogaters del país, gràcies a les pròrrogues dels contractes de lloguer, mesura vigent des del 2019.
• Creació del part públic d’habitatge de lloguer a preu assequible que actualment compta amb una setantena de pisos disponibles i amb l’objectiu de tenir 500 habitatges a finals del 2027.
• 75 milions d’euros invertits entre 2023 i 2026 per consolidar aquest parc.
  • • Adjudicacions recents: Sant Julià de Lòria: 4 pisos, carrer Tobira: 27 pisos, Canillo: 23 pisos.
  • Properes adjudicacions: Roureda de Sansa (14), Encamp (20), Arinsal (70)
  • Total imminent: 160 famílies beneficiades.
  • Compromís pressupostari: 12 milions d’euros anuals per fomentar l’habitatge assequible.
• Habitatges turístics retornats al mercat residencial: gairebé 300 pisos d’ençà es va anunciar l’aprovació de la Llei 5/2025 sobre el creixement sostenible i el dret a l’habitatge.
• Programa per a la compra d’habitatges. El Govern avalarà el préstec i pagarà la totalitat dels interessos durant un període de set anys.
• Modificació del reglament d’accés al registre d’habitatges assequibles per afavorir l’emancipació dels joves i afavorir l’accés de les persones grans amb pensions baixes.
• Programa de lloguer garantit perquè els propietaris de pisos buits puguin llogar-los amb una renda garantida pel Govern.
• Programa d’incentius econòmics i fiscals per a propietaris que construeixin habitatges de lloguer a preu assequible i que no volen especular amb els terrenys.
• Creació del Registre de la Propietat per reforçar la seguretat jurídica.
• Debat sobre la desintervenció progressiva del mercat de lloguer amb el plantejament de l’aixecament gradual de les pròrrogues forçoses en funció de criteris com l’antiguitat del contracte.

Difícilment, podem reduir més les tarifes de FEDA i d’Andorra Telecom perquè actualment són altament competitives en comparació amb altres operadors internacionals, una situació que s’atribueix a diversos factors estructurals i estratègics vinculats a les particularitats del mercat andorrà i també a les polítiques públiques del país.

Aquest model és el que ens permet assegurar que la ciutadania i empreses accedeixin a serveis de qualitat a preus assequibles, mantenint alhora un control estratègic sobre sectors clau per al nostre desenvolupament. Sectors que, alhora, també ens permeten tenir uns ingressos en els pressupostos de l’Estat provinents dels dividends tant d’Andorra Telecom com de FEDA.

Les tarifes elèctriques a Andorra estan per sota dels nivells dels nostres països veïns, i resten molt competitives tant pel que fa a l'usuari domèstic, com a l'usuari professional. Concretament, els clients domèstics tipus paguen un 50% més als països veïns per cada kWh consumit.

D’altra banda, gràcies al caràcter públic de FEDA, en les èpoques de dificultats, com la darrera crisi energètica iniciada amb el conflicte a Ucraïna, es va poder limitar l'impacte dels increments de preus del mercat energètic al conjunt de consumidors del país. En aquell moment, va ser FEDA qui va assumir les pèrdues generades pels increments de preus preservant la competitivitat de les tarifes.

Aquesta mesura va permetre contribuir al manteniment del poder adquisitiu dels nostres ciutadans i ciutadanes.

S’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

No està previst regular el preu dels lloguers dels locals comercials a Andorra. Les mesures debatudes o aprovades els darrers anys s’han centrat en l’habitatge residencial, especialment de lloguer, amb l’objectiu de protegir els llogaters, però no s’han estès als locals comercials, que continuen regint-se bàsicament per la llibertat contractual entre propietari i arrendatari.

A Andorra, els lloguers comercials es consideren una activitat econòmica entre empreses o professionals, i l’enfocament institucional ha estat no intervenir en els preus, sinó deixar que els reguli el mercat en funció de diferents elements.

Els sistemes educatius a Andorra comprenen una etapa preobligatòria (3-6 anys), una etapa obligatòria (6-16 anys) i una etapa postobligatòria (16-18 anys).

L'educació obligatòria comença a sis anys. La maternal no és un nivell educatiu obligatori, si bé és cert que a Andorra és un cicle molt valorat per a les famílies. La cartera de serveis d'Afers Socials contempla les guarderies (de 0 a 6 anys) com un servei de caràcter social i s'ha creat un grup de treball interministerial (ministeri d’Educació i d’Afers socials) per treballar en la revisió del pla pedagògic exigible a les escoles bressol, nom que substituirà el de guarderies.

El Govern està treballant una nova Llei de l’aigua amb la finalitat de gestionar l’aigua des d’una perspectiva del cicle integral de l’aigua, és a dir planificant la gestió global dels recursos hídrics del país. Aquesta planificació ha de tenir en compte tots els usos de l’aigua (ús domèstic, ús agrícola i ramader, ús energètic, ús industrial i comercial, ús de neu de cultiu, ús lúdic, entre d’altres), també ha de tenir en compte la disponibilitat dels recursos hídrics, una adaptació al canvi climàtic i l’assegurament del bon estat ecològic de totes les masses d’aigua i dels ecosistemes aquàtics associats. En aquest context i en el marc de les competències assignades a les diferents administracions públiques, s’ha de treballar per planificar la disponibilitat de l’aigua per tots els usos i respectar els cabals ecològics. Una nova normativa que també vindrà a garantir els usos existents sempre des d’una perspectiva global.

En l’actualitat ja existeixen embassaments per producció energètica i basses d’emmagatzematge d’aigua per producció de neu de cultiu, però no n’existeixen per l’abastiment d’aigua de consum humà, ja que a Andorra l’abastament d’aigua per consum humà es basa en captacions majoritàriament de fonts, rierols o pous del freàtic i l’emmagatzematge en dipòsits, no es basa en grans embassaments de regulació. D’acord amb les dades de disponibilitat del recurs hídric, les dades de la despesa hídrica i els primers resultats dels estudis de capacitat de càrrega no es justifica la necessitat de construir grans embassaments de reserva d’aigua com es planteja en la pregunta.

Cal aclarir que en qualsevol cas, la construcció d’una gran infraestructura d’embassament tindria un impacte ambiental sever i irreversible. En aquest sentit, s’hauria de preveure un procés previ d’avaluació d’impacte ambiental, amb una anàlisi d’alternatives per seleccionar l’emplaçament que minimitzés els impactes ambientals i amb una fase d’informació pública. Aquest procediment d’avaluació d’impacte ambiental hauria de permetre la consideració dels importants condicionants ambientals des de l’inici del projecte i garantir un equilibri entre les potencials necessitats i els importants impactes negatius de la infraestructura.

Com bé s'apunta, a finals del 2025 es preveu tenir adjudicades totes les grans obres viàries de la legislatura: el vial massanenc, el lauredià, així com la CG2 entre Canillo i l'Aldosa. Les alternatives per Andorra ja estan contemplades al Pla sectorial de noves infraestructures viàries, on es pot estudiar incorporar alternatives com la proposada. Però les polítiques del Govern van més enllà de les carreteres: també s'està treballant amb el transport públic i la conscienciació per racionalitzar els desplaçaments i l'ús del vehicle privat. Des de la Secretaria d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat es treballa en una línia estratègica centrada en el foment de l’ús del transport públic i en l’impuls de noves fórmules de transport segregat de la via pública, com la implantació d’un tramvia. En aquest marc, s’ha mantingut la gratuïtat del transport públic per als residents, una mesura que ha permès triplicar el nombre d’usuaris des de la seva implantació.

Paral·lelament, s’ha dut a terme una reconfiguració de les línies, millorant tant l’oferta com la cobertura, especialment en aquelles zones que fins ara disposaven d’un servei limitat. L’objectiu és atraure nous usuaris i contribuir a una mobilitat més eficient i sostenible.

El Govern ha adoptat diverses mesures per afavorir l'emancipació del jovent. En l'àmbit del lloguer, a través d'ajudes directes destinades a l'emancipació en el mercat privat i per facilitar l'accés al parc públic d'habitatge, ja que no han d'acreditar el pagament d'un lloguer previ per justificar la necessitat d'habitatge. En l'àmbit de la compra, a través del nou programa d'accés al primer habitatge que facilita l'adquisició d'un habitatge d'acord amb la capacitat econòmica de la persona que ho sol·licita de manera que durant els primers anys del préstec, es paga una quota assequible aproximada al 33% dels ingressos de la llar. A més a més, el Govern subvenciona els interessos dels primers set anys a fons perdut.

Les mesures aplicades al transport públic el juliol de 2025 són el resultat directe del treball de diagnosi i d’optimització dels recursos del servei de transport públic nacional de viatgers, elaborat per auditors externs especialitzats en transport i mobilitat. Aquest estudi, realitzat per l’auditoria Sinob Mobilitat, dona resposta a les inquietuds expressades per la ciutadania en el procés participatiu sobre el transport públic i la mobilitat sostenible (hivern 2023-24), en el qual va quedar palès que calia adaptar el servei a les necessitats reals del país i a les previsions a curt termini.

En aquest marc, es van identificar diverses accions de millora, com ara ajustos d’horaris i freqüències, la creació de noves línies, la segregació d’usuaris i serveis, i altres mesures destinades a reforçar i complementar l’oferta actual. Tot plegat, amb l’objectiu de mobilitzar de manera coherent i eficient els recursos necessaris per oferir un servei de transport públic més adaptat, accessible i sostenible.

El full de ruta del Govern d’Andorra per fer front a l’augment del cost de la vida no és un full tancat perquè les mesures que s’han portat a terme fins al moment apunten a diversos eixos d’actuació, centrats, principalment, en mantenir l’estabilitat econòmica, reforçar el poder adquisitiu i intervenir en àmbits clau com l’habitatge, els salaris o els serveis públics.

Des del 2019, el Govern ha aprovat augments sobre el salari mínim, amb una fórmula que el vincula amb l’evolució de l’Índex de Preus al Consum (IPC) i, fins i tot, alguns anys l’ha duplicat. Aquest increment progressiu provocarà que el salari mínim se situï aquest 2026 per sobre els 1.500 euros mensuals.

Una altra de les eines que el Govern té al seu abast per garantir el poder adquisitiu de la població és el pressupost que per aquest any posa especial èmfasi en:

Augmentar el parc d’habitatge a preu assequible amb uns 21 milions d’euros destinats a polítiques d’habitatge (incloent-hi ampliació de parc públic i programes de compra de primer habitatge), amb ajuts al lloguer, el manteniment del transport públic gratuït que beneficia directament la ciutadania o amb un increment dels recursos destinats a la sanitat per millorar els serveis hospitalaris, modernitzar equipaments essencials i fer front al repte de l’envelliment de la població.

Aquest enfocament combina polítiques socials, econòmiques i pressupostàries per intentar que el cost de la vida no augmenti més ràpidament que els ingressos reals dels residents, i que les famílies i treballadors no perdin poder adquisitiu.

És totalment comprensible la preocupació existent sobre aquesta qüestió perquè és evident que no és una situació sostenible destinar gairebé el 77% del sou a l’habitatge. Generalment, s’estima que el lloguer no hauria de superar el 30% dels ingressos.

Si hi ha persones o famílies que no poden fer front al lloguer, el Govern ofereix ajuts que poden cobrir entre el 30 i el 35% del cost del lloguer mensual per a les persones que compleixen els requisits, són prestacions anuals que s’abonen perquè ajudin a pagar la renda durant tot l’any i s’han de cursar al Servei de Tràmits del Govern a través del portal de tràmits a “Ajut per a l’habitatge de lloguer”.

Paral·lelament, el Govern està fent molts esforços per augmentar el parc públic d’habitatges a preu assequible, ja sigui a través de l’adquisició i rehabilitació d’edificis o d’altres mesures com la prohibició indefinida de la concessió de noves llicències d’habitatge d’ús turístics. Actualment, per poder optar a un pis del parc públic us heu de posar en contacte amb l’Institut Nacional de l’Habitatge on us informaran sobre com poder accedir a un habitatge d’aquestes característiques.

El full de ruta del Govern d’Andorra per fer front a l’augment del cost de la vida no és un full tancat perquè les mesures que s’han portat a terme fins al moment apunten a diversos eixos d’actuació, centrats, principalment, en mantenir l’estabilitat econòmica, reforçar el poder adquisitiu i intervenir en àmbits clau com l’habitatge, els salaris o els serveis públics.

Des del 2019, el Govern ha aprovat augments sobre el salari mínim, amb una fórmula que el vincula amb l’evolució de l’Índex de Preus al Consum (IPC) i, fins i tot, alguns anys l’ha duplicat. Aquest increment progressiu provocarà que el salari mínim se situï aquest 2026 per sobre els 1.500 euros mensuals.

Una altra de les eines que el Govern té al seu abast per garantir el poder adquisitiu de la població és el pressupost que per aquest any posa especial èmfasi en:

Augmentar el parc d’habitatge a preu assequible amb uns 21 milions d’euros destinats a polítiques d’habitatge (incloent-hi ampliació de parc públic i programes de compra de primer habitatge), amb ajuts al lloguer, el manteniment del transport públic gratuït que beneficia directament la ciutadania o amb un increment dels recursos destinats a la sanitat per millorar els serveis hospitalaris, modernitzar equipaments essencials i fer front al repte de l’envelliment de la població.

Aquest enfocament combina polítiques socials, econòmiques i pressupostàries per intentar que el cost de la vida no augmenti més ràpidament que els ingressos reals dels residents, i que les famílies i treballadors no perdin poder adquisitiu.

L’article 4 de la llei 4/2018, del 22 de març, de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries preveu que el Govern amb la col·laboració de l’ACNUR, d'altres organismes internacionals, o dels estats concernits determina en cada convocatòria el perfil de les persones que poden gaudir d’aquesta autorització. Actualment, el Govern no disposa de peticions per part d'ACNUR, de cap organisme internacional ni de cap estat amb relació al conflicte de Gaza.

S’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

En l'últim cas, reduint ràtios millorant l’atenció als infants i, en canvi, a les escoles bressol, sent una edat on necessites molta més atenció individualitzada, les ràtios continuen sent més elevades.

És totalment comprensible la preocupació existent sobre aquesta qüestió. Si hi ha persones o famílies que no poden fer front al lloguer, el Govern ofereix ajuts que poden cobrir entre el 30 i el 35% del cost del lloguer mensual per a les persones que compleixen els requisits, són prestacions anuals que s’abonen perquè ajudin a pagar la renda durant tot l’any i s’han de cursar al Servei de Tràmits del Govern a través del portal de tràmits a “Ajut per a l’habitatge de lloguer”.

Paral·lelament, el Govern està fent molts esforços per augmentar el parc públic d’habitatges a preu assequible, ja sigui a través de l’adquisició i rehabilitació d’edificis o d’altres mesures com la prohibició indefinida de la concessió de noves llicències d’habitatge d’ús turístics. Actualment, per poder optar a un pis del parc públic us heu de posar en contacte amb l’Institut Nacional de l’Habitatge on us informaran sobre com poder accedir a un habitatge d’aquestes característiques.

És totalment comprensible la preocupació existent sobre aquesta qüestió.

Si hi ha persones o famílies que no poden fer front al lloguer, el Govern ofereix ajuts que poden cobrir entre el 30 i el 35% del cost del lloguer mensual per a les persones que compleixen els requisits, són prestacions anuals que s’abonen perquè ajudin a pagar la renda durant tot l’any i s’han de cursar al Servei de Tràmits del Govern a través del portal de tràmits a “Ajut per a l’habitatge de lloguer”.

Paral·lelament, el Govern està fent molts esforços per augmentar el parc públic d’habitatges a preu assequible, ja sigui a través de l’adquisició i rehabilitació d’edificis o d’altres mesures com la prohibició indefinida de la concessió de noves llicències d’habitatge d’ús turístics. Actualment, per poder optar a un pis del parc públic us heu de posar en contacte amb l’Institut Nacional de l’Habitatge on us informaran sobre com poder accedir a un habitatge d’aquestes característiques.

En el cas dels joves, el Govern ha adoptat diverses mesures per afavorir l'emancipació del jovent: en l'àmbit del lloguer, a través d'ajudes directes al lloguer destinades a l'emancipació en el mercat privat / i facilitant l'accés al parc públic d'habitatge, ja que no han d'acreditar el pagament d'un lloguer previ per justificar la necessitat d'habitatge. En l'àmbit de la compra, a través del nou programa d'accés al primer habitatge que facilita l'adquisició d'un habitatge d'acord amb la capacitat econòmica de la persona que ho sol·licita de manera que durant els primers anys del préstec, es paga una quota assequible aproximada al 33% dels ingressos de la llar. A més a més, el Govern subvenciona els interessos dels primers set anys a fons perdut.

El sistema de serveis socials i sociosanitaris existent al nostre país aplica el principi d’universalitat, és a dir, totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i equitat als serveis, les prestacions, programes i els protocols de la Cartera de serveis socials i sociosanitaris.

El sistema també aplica el principi d’igualtat i equitat, és a dir, l’accés a les prestacions, els programes, els protocols i les accions, així com el seu ús, s’ha de fer en condicions d’igualtat, sense cap mena de discriminació, i atenent criteris d’equitat per tal de prestar l’atenció en funció de les necessitats reals de les persones, els col·lectius i els territoris.

És totalment comprensible la preocupació existent sobre aquesta qüestió.

Si hi ha persones o famílies que no poden fer front al lloguer, el Govern ofereix ajuts que poden cobrir entre el 30 i el 35% del cost del lloguer mensual per a les persones que compleixen els requisits, són prestacions anuals que s’abonen perquè ajudin a pagar la renda durant tot l’any i s’han de cursar al Servei de Tràmits del Govern a través del portal de tràmits a “Ajut per a l’habitatge de lloguer”.

Paral·lelament, el Govern està fent molts esforços per augmentar el parc públic d’habitatges a preu assequible, ja sigui a través de l’adquisició i rehabilitació d’edificis o d’altres mesures com la prohibició indefinida de la concessió de noves llicències d’habitatge d’ús turístics. Actualment, per poder optar a un pis del parc públic us heu de posar en contacte amb l’Institut Nacional de l’Habitatge on us informaran sobre com poder accedir a un habitatge d’aquestes característiques.

El programa per l'accés a l'habitatge no ofereix un ajut econòmic sobre el preu de compra sinó que fa més assequible la quota hipotecària a través del pagament dels interessos de la hipoteca. Es tracta d'una ajuda indirecta al comprador que no té una incidència directa en el preu de la transacció. L'experiència que tenim de l'anterior programa és que no hi va haver una inflació sobre els preus de compra a conseqüència del programa.

El Govern ha adoptat diverses mesures per afavorir l'emancipació del jovent: en l'àmbit del lloguer, a través d'ajudes directes al lloguer destinades a l'emancipació en el mercat privat / i facilitant l'accés al parc públic d'habitatge, ja que no han d'acreditar el pagament d'un lloguer previ per justificar la necessitat d'habitatge. En l'àmbit de la compra, a través del nou programa d'accés al primer habitatge que facilita l'adquisició d'un habitatge d'acord amb la capacitat econòmica de la persona que ho sol·licita de manera que durant els primers anys del préstec, es paga una quota assequible aproximada al 33% dels ingressos de la llar. A més a més, el Govern subvenciona els interessos dels primers set anys a fons perdut.

El fet que s'exigeixin vint anys per accedir a la nacionalitat, està estretament lligat a les característiques del Principat, cal posar en relleu que és important que hi hagi un arrelament suficient de les persones que accedeixen a la nacionalitat per preservar la nostra identitat com a país. Si no es demanés un arrelament suficient la identitat nacional quedaria diluïda, tenint en compte les dimensions del nostre país. No obstant això, en els casos en què es pressuposa que ja existeix un arrelament suficient, com en el cas de l'adquisició per matrimoni o per haver cursat l'escolaritat obligatòria, s'exigeix menys de vint anys per l'accés a la nacionalitat.

La política d'habitatge està adreçada a incrementar l'oferta d'habitatge disponible (parc públic, habitatges d'ús turístic, pisos buits, incentius fiscals...) i reduir la pressió de la demanda existent fins a la data en el mercat privat d'habitatge (mesures restrictives de la immigració). La creació del parc públic d'habitatge, amb una inversió pública molt superior a la dels països del nostre entorn, n'és l'exemple més palpable. A més, es treballa de forma continuada per millorar el poder adquisitiu de les persones mitjançant l'increment del salari mínim, afavorint els processos i els consensos entre la patronal i els sindicats, reforçant els processos de negociació col·lectiva i la revalorització de les pensions.

No està previst regular el preu dels lloguers dels locals comercials a Andorra. Les mesures debatudes o aprovades els darrers anys s’han centrat en l’habitatge residencial, especialment de lloguer, amb l’objectiu de protegir els llogaters, però no s’han estès als locals comercials, que continuen regint-se bàsicament per la llibertat contractual entre propietari i arrendatari.

A Andorra, els lloguers comercials es consideren una activitat econòmica entre empreses o professionals, i l’enfocament institucional ha estat no intervenir en els preus, sinó deixar que els reguli el mercat en funció de diferents elements.

Tot i que aquesta mesura s'havia implementat -a imatge d'Espanya- amb l'aprovació del codi de circulació l'any 1999, en la reforma del 2021, i veient les xifres de sinistralitat en motocicletes es va decidir eliminar l'accés automàtic a la categoria A1 amb cinc anys d'experiència de permís B, ja que es va constatar que pel fet d'haver conduït un turisme durant cinc anys i tot i conèixer la teòrica de conducció, això no garantia prou habilitat per conduir una motocicleta. Aquest canvi ha permès constatar que, tot i augmentar el parc mòbil de motocicletes, la sinistralitat en aquests vehicles ha anat disminuint des del 2022.

Una de les característiques dels territoris de muntanya, com és el cas del nostre país, és la limitació d’espai als fons de vall i la convivència de múltiples usos que generen una forta competència pel sòl disponible. L’obertura de qualsevol nova via comporta inevitablement renunciar a altres usos o identificar alternatives viables, i això fa imprescindible disposar d’un marc legal adequat que permeti garantir els espais necessaris per a la implantació de noves infraestructures de transport.

En aquest sentit, el Govern està treballant en la implantació d’un sistema de transport públic urbà de viatgers segregat de la via pública, amb l’objectiu d’establir, mitjançant un Pla sectorial, les reserves de sòl necessàries per desenvolupar aquesta nova infraestructura estratègica per al país. Aquest primer pas és imprescindible per a fer viable la infraestructura en el futur.

L’objectiu d’aquest estudi és determinar el traçat i la tipologia de transport segregat que millor s’adapti a les necessitats reals de la xarxa i de la població, tenint en compte les previsions de creixement i la capacitat de captar més demanda potencial. Actualment, l’estudi es troba en la segona fase: ja s’ha completat el diagnòstic, s’han identificat els principals condicionants i s’han definit tant la tipologia del giny com el trajecte més adequat per al seu desplegament.

El Pla nacional per a la innovació i la diversificació té una bateria de mesures per afavorir i ajudar els andorrans a emprendre i algunes d'elles ja fa anys que estan en funcionament. En aquest sentit, és interessant destacar el programa Enlaira que ofereix un acompanyament coordinat per Andorra Business de mentors especialitzats en innovació, emprenedoria i metodologia per facilitar el seu creixement i acceleració des d’Andorra.

Amb l’objectiu d’impulsar l’emprenedoria al nostre país, també estem estudiant la introducció de millores en la nova llei d’innovació. En tot cas, recomanem que us poseu en contacte amb Andorra Business, l’agència de promoció econòmica d’Andorra on us informaran de totes les ajudes i acompanyament a les emprenedores.

En primer lloc, hem de deixar clar que en cap cas Andorra ha negociat un acord d’adhesió a la UE, sinó que s’ha negociat un acord d’associació, que és una relació diferent amb la UE. L’objectiu d’aquest acord és permetre a Andorra i als seus nacionals participar plenament en el mercat únic de la UE. Això farà que les persones, les mercaderies, els serveis i els capitals puguin circular lliurement per tot Europa.

Recordem que l’Acord d’associació ens permet mantenir les nostres especificitats, com uns impostos propis, el control de les fronteres i un sistema per continuar controlant la immigració, la seguretat i creixement de la població, la política exterior i de defensa i la política migratòria, o la salut pública, l’educació i la política social. I, el més important, elimina les barreres administratives que comporta ser un país tercer. És a dir, posarà fi amb les discriminacions administratives que patim molt sovint els andorrans quan anem a viure o treballar a fora o les que pateixen les nostres empreses quan volen tenir activitat fora d’Andorra.

Andorra necessita aquest Acord per poder diversificar l’economia, que avui es basa principalment en cinc sectors (turisme, comerç, construcció, banca i tabac) que tenen molt bon comportament, però que ja són madurs i generen una gran necessitat de mà d’obra i recursos naturals. L’Acord ajudarà a crear nous sectors, com la petita indústria d’alt valor afegit o la recerca, que avui no són possibles a Andorra per la manca d’homologació normativa.

Evidentment, com passa amb tota negociació, s’han de fer concessions i implementar l’Acord suposarà un esforç per a l’administració i per determinats sectors empresarials, però és un esforç assumible. En cap cas l’Acord d’associació suposa renunciar a allò que fa Andorra diferent i singular.

Pot semblar una contradicció o una paradoxa, però Andorra podrà preservar millor les seves particularitats mitjançant un acord com el que s’ha negociat que sense. Sense una connexió sòlida amb la UE, l’Andorra que volem preservar i mantenir es pot veure fàcilment sotmesa a decisions preses per altres països o organitzacions internacionals, amb les que no hi ha establert un espai de diàleg formal i que poden no ser sensibles a les nostres especificitats. La UE ens ha demostrat que sí que entén les particularitats andorranes.

És una evidència que hi ha moltes decisions que ja està prenent la UE que ens afecten. I sempre podrem tenir més veu i capacitat d’influència si tenim una cadira a la taula de diàleg que si ens ho mirem des de fora.

Dit això, l’Acord d’associació que hem negociat implica, a la pràctica, que Andorra cedeix competències legislatives en aquells àmbits vinculats al mercat interior, com ara les normes de fabricació de productes. En canvi, mantenim la plena capacitat de decidir en àmbits essencials com l’educació, la salut, la fiscalitat i la política exterior.

A més, fa 35 anys que tenim acords amb la Unió Europea, i en alguns d’aquests com l’Acord Duaner o el Monetari ja fem cessió legislativa, i no ha suposat mai cap problema ni motiu de preocupació per a Andorra. De fet, hem tingut veu i se’ns ha escoltat. Aquests acords i els canvis que han comportat per l’evolució de la normativa andorrana han estat positius pel nostre país. Qui hi renunciaria avui?

La diferència és que l’Acord d’associació preveu mecanismes per poder conèixer i influir en les noves normes europees que ens afectaran a mitjà i llarg termini. I ens permet fer-ho abans que entrin en vigor. Ara això no ho tenim i la veu d’Andorra no es pot escoltar quan s’elaboren normes a Brussel·les que, de tota manera, ens acabaran afectant. L’Acord d’associació ens dona veu, ens posa una cadira a la taula on es prenen decisions que afecten Andorra, ens fa més sobirans.

A més, l’Acord preveu un Comitè Mixt, on hi ha representants d’Andorra i de la UE on podem dir la nostra, on les decisions es prenen per consens i que ens permet tenir un diàleg més fluid i permanent amb la UE.

Per a la Unió Europea, l’Acord també és important: li permet ampliar i completar el seu mercat interior, amb unes regles de joc més homogènies que inclouen també països de petita dimensió situats al cor d’Europa. El senyal política d’aquest Acord, per a la UE, no és menor. No l’hem de menystenir des d’aquest punt de vista. Si no fos important, els Estats membres no estarien dedicant tants esforços a analitzar-lo i preparar-ne la conclusió.

Ara bé, és un acord clarament asimètric i molt més beneficiós per a Andorra. Nosaltres podrem accedir a totes les oportunitats del mercat interior sense assumir les mateixes obligacions polítiques i financeres que un estat membre, mentre que, per exemple, els ciutadans europeus que vulguin establir-se a Andorra hauran de respectar les limitacions i les especificitats que s’han acordat en el marc de l’Acord.

Sí, que és necessari. Amb l’obertura econòmica, que és possible des del 2012, la inversió estrangera que ha rebut Andorra no ha propiciat un impacte significatiu en la diversificació de l’economia: només 2,4% de la nova inversió estrangera entre el 2010 i el 2024 correspon a nous sectors professionals. Els sectors que han vingut a Andorra arran de la Llei d’inversió estrangera són principalment de la gestió patrimonial, prestació de serveis, promoció immobiliària i construcció.

Sense l’Acord i l’homologació de la normativa que aporta el text és extremadament difícil que apareguin aquests nous sectors, perquè és gairebé impossible vendre productes i serveis des d’Andorra a la UE. La inversió estrangera que hem rebut fins ara s’ha dirigit doncs a activitats que no requereixen homologació de la normativa i que no necessiten exportar productes o serveis, com per exemple les activitats immobiliàries.

Amb l’Acord, per tant, una empresa andorrana podrà fabricar qualsevol producte (posem per exemple una bombeta) o oferir qualsevol servei, seguint els estàndards tècnics i legals de la Unió Europea, assegurant que el producte compleixi els requisits del mercat únic europeu i pugui exportar-se sense restriccions. Ara les empreses andorranes que volen operar fora sovint s’han de deslocalitzar.

Però no només hem de veure-ho des del vessant de la inversió estrangera: l’Acord és un instrument per oferir oportunitats a les empreses del país, perquè puguin créixer i buscar més aliances si ho volen.

Recordem que el PIB d’Andorra sempre s’ha sustentat en pocs sectors d’activitat, alguns dels quals es troben en una fase de maduresa econòmica i són vulnerables a evolucions externes, com la crisi climàtica, exemple de la Covid, els canvis en els hàbits de consum o l’evolució del comerç internacional. Són, a més, devoradors de recursos naturals, com el sòl lligat a la construcció, i necessiten un augment important de mà d’obra a causa de l’augment del nombre de turistes que ens visiten.

L’objectiu de l’Acord d’associació no és substituir aquests sectors tradicionals, sinó complementar-los amb altres de nous que permetin reduir la dependència actual i afavorir una economia més sostenible, diversificada i resilient

Exemple de Liechtenstein: Un estudi de l'any 2015 va mostrar que un 77% dels empresaris van valorar positivament l'entrada a l'EEE per les noves oportunitats de negoci que s'havien generat. A més, les institucions van emfasitzar que havia estat una oportunitat per modernitzar i professionalitzar el servei públic.

L’entrada de més activitat econòmica i d’inversió té efectes positius com un augment de la recaptació pública a través de les figures impositives sense l’increment de la pressió fiscal en els impostos de l’IS i l’IRPF, però també pot generar tensions en l’habitatge i el territori. Per això, en els darrers mesos el Govern ha impulsat mesures que no tenen precedents:

• Reforma de la inversió estrangera immobiliària: s’han posat topalls i limitacions perquè la compra d’immobles per part d’estrangers no distorsioni el mercat i perquè la prioritat sigui l’habitatge principal dels residents. Hem limitat el nombre d’adquisicions per les persones físiques i jurídiques estrangera alhora que hem taxat aquestes inversions. Un augment de la taxació que també està a debat en el si del Consell General.
• Regulació dels pisos turístics i dels pisos buits, vinculada a la Llei del Creixement Sostenible i Dret a l’Habitatge, per retornar més habitatge al mercat residencial.
• Compra pública d’habitatge per destinar-lo a lloguer assequible. Al 2027 disposarem de mig miler de pisos al parc públic d’habitatges a preu assequible.
• Intervenció del mercat de lloguer des de 2019, que avui protegeix prop del 80% dels contractes, garantint increments només vinculats a l’IPC. El Govern està treballant en la fórmula més adequada per desintervenir progressivament el mercat de lloguer tenint en consideració l’interès general i, especialment, la protecció dels més vulnerables.
• Hem retornat als contingents de quota anteriors a la pandèmia per moderar el creixement demogràfic massa ràpid que paix el nostre país. I retornar a un ritme més digerible. No hem ampliat aquests contingents de quota tot i la pressió econòmica.
• Hem presentat un projecte de llei per poder planificar l’obertura de nous comerços que tingui un fort impacte demogràfic, urbanístic o medi ambiental.

Aquestes mesures responen exactament al que preocupa la ciutadania: que la inversió no pot anar mai en detriment del dret a un habitatge digne ni del projecte vital dels residents.

2. Protecció del territori i recursos naturals: un nou enfocament estratègic

Andorra és un país amb límits físics clars. El Govern no només ho reconeix, sinó que ja ha situat la protecció del territori com a eix central de la seva estratègia.

• Objectiu d’assolir la protecció del 30% del territori abans del 2030. De fet amb el memoràndum que es va signar el 5 de juny del 2025, superarem aquesta fita amb la creació del primer Parc Natural Nacional d’Andorra.
• Nova Llei de l’aigua, millora de les EDAR, col·lectors generals i eines d’eficiència hídrica, ajuden a gestionar millor un recurs finit, tenint en compte la seva globalitat.
• Plans de recuperació de fauna amb una partida de 1,3 milions d’euros compromesa fins al 2029 i també amb la creació del Centre de Recuperació de Fauna. A més, continuem amb l’impuls del Pla Sectorial d’Infraestructures Verdes.
• Augment i reforç de les polítiques agrícoles i ramaders amb un augment de les ajudes directes de més del 35% en tres anys.

Pel que fa a l’aigua —un dels punts que genera més preocupació—, Andorra disposa de recursos suficients, però estem reforçant la planificació especialment amb la nova llei de l’aigua que haurà de declarar el recurs bé de domini públic i planificar en funció de la globalitat del recurs disponibles per a tots els usos existents. A curt termini les dades que disposem no mostren cap risc, però actuem avui per anticipar els reptes de demà. En una Andorra que sigui assumible a nivell demogràfic.

En aquest sentit, el Govern ha assumit un canvi de paradigma: no es pot créixer al mateix ritme que els darrers anys. Hem d’abandonar el debat del “creixement sí” o “creixement no”. El repte és quin ritme de creixement pot absorbir Andorra sense perdre qualitat de vida ni identitat. En aquesta línia els estudis de capacitat de càrrega (dels comuns i turisme) són la primera eina seriosa per definir fins on podem créixer sense perjudicar habitatge, serveis públics, mobilitat o cohesió social.

Responent a la darrera qüestió, no és necessari l’Acord d’associació perquè els nostres joves vagin a estudiar o a treballar a l’estranger, però si que és cert que amb un Acord d’aquestes característiques amb la Unió Europea ens proporcionarà un autèntic espai d’oportunitats per a la mobilitat dels estudiants andorrans i, especialment, en el mercat laboral comú europeu, obrint-los nous horitzons dins una àrea econòmica de més de 450 milions de persones. Els joves, els ciutadans i els operadors andorrans gaudiran de més oportunitats, més facilitats per estudiar i treballar sense ser considerats originaris d’un estat tercer i en les mateixes condicions que els ciutadans de la Unió Europea.

Per exemple, l’Acord permetrà l’eliminació dels problemes per al reconeixement acadèmic i professional a Europa, una condició importantíssima per poder optar a pràctiques fora d’Andorra. Per completar aquestes oportunitats laborals, Andorra podrà utilitzar la xarxa Eures, que és una gran bossa de treball a nivell Europeu que posa a l’abast de les ciutadanes i ciutadans ofertes de feina específiques arreu d’Europa i, també, suposa un enorme avantatge per les empreses quan busquen perfils molt concrets que no poden cobrir a Andorra.

En referència a la qüestió relacionada amb l’habitatge i els joves, el Govern ha presentat recentment el nou programa d’accés al primer habitatge que facilita l’adquisició d’un habitatge d'acord amb la capacitat econòmica de la persona que ho sol·licita de manera que durant els primers anys del préstec, es paga una quota assequible aproximada al 33% dels ingressos de la llar. A més a més, els primers set anys, el Govern avala el 100% del préstec i assumeix els interessos i la persona beneficiària destina la quota a amortitzar íntegrament el capital atorgat.

A partir del 8è any, s’aplica el tipus d’interès variable màxim de l’euríbor a 12 mesos més 0,50%, com a màxim. El termini d’amortització és d’un mínim de 20 anys i un màxim de 50 sense que en cap cas no pugui superar-se l’edat de 80 anys de la persona sol·licitant.

Andorra s’ha alineat amb una sèrie de compromisos internacionals que ha contret en relació amb la lluita contra el canvi climàtic i, per tant, i no podem flexibilitzar la normativa vigent.

La normativa de cotxes “nous” sovint està vinculada a objectius ambientals: reduir emissions, incentivar tecnologies més netes (elèctriques, híbrides, etc.), en detriments dels cotxes més antics o menys eficients. Com dèiem a l’inici no és una qüestió local sinó que s’alinea amb objectius internacionals.

Des de l’any 2019 i, especialment, després de la pandèmia, el Govern ha dut a terme moltes mesures per pal·liar els efectes de l’augment del cost de la vida, especialment, per aquelles persones o famílies més vulnerables. En aquest sentit, no tenim un full de ruta tancat perquè les mesures que s’han portat a terme fins al moment apunten diversos eixos d’actuació, centrats, principalment, en mantenir i reforçar el poder adquisitiu i intervenir en àmbits clau com l’habitatge, els salaris o els serveis públics.

Des del 2019, el Govern ha aprovat augments sobre el salari mínim, amb una fórmula que el vincula amb l’evolució de l’Índex de Preus al Consum (IPC) i, fins i tot, alguns anys l’ha duplicat. Aquest increment progressiu provocarà que el salari mínim aquest 2026 superi els 1.500 euros mensuals.

Una altra de les eines que el Govern té al seu abast per garantir el poder adquisitiu de la població és el pressupost que per aquest any 2026 posa especial èmfasi en:

Augmentar el parc d’habitatge a preu assequible amb uns 21 milions d’euros destinats a polítiques d’habitatge (incloent-hi l’ampliació de parc públic i programes de compra de primer habitatge), amb ajuts al lloguer, el manteniment del transport públic gratuït que beneficia directament la ciutadania o amb un increment dels recursos destinats a la sanitat per millorar els serveis hospitalaris, modernitzar equipaments essencials i fer front al repte de l’envelliment de la població.

Aquest enfoc combina polítiques socials, econòmiques i pressupostàries per intentar que el cost de la vida no augmenti més ràpid que els ingressos reals dels residents, i que les famílies i treballadors no perdin poder adquisitiu.

El Govern actua amb mesures diverses en la matèria i transversals en l'abast. Des de l’any 2019 i, especialment, després de la pandèmia, s’ha dut a terme moltes mesures per pal·liar els efectes de l’augment del cost de la vida, especialment, per aquelles persones o famílies més vulnerables. En aquest sentit, no tenim un full de ruta tancat perquè les mesures que s’han portat a terme fins al moment apunten diversos eixos d’actuació, centrats, principalment, em mantenir i reforçar el poder adquisitiu i intervenir en àmbits clau com l’habitatge, els salaris o els serveis públics.

Des del 2019, el Govern ha aprovat augments sobre el salari mínim, amb una fórmula que el vincula amb l’evolució de l’Índex de Preus al Consum (IPC) i, fins i tot, alguns anys l’ha duplicat. Aquest increment progressiu provocarà que el salari mínim aquest 2026 superi els 1.500 euros mensuals.

Una altra de les eines que el Govern té al seu abast per garantir el poder adquisitiu de la població és el pressupost que per aquest any 2026 posa especial èmfasi en:

Augmentar el parc d’habitatge a preu assequible amb uns 21 milions d’euros destinats a polítiques d’habitatge (incloent-hi l’ampliació de parc públic i programes de compra de primer habitatge), amb ajuts al lloguer, el manteniment del transport públic gratuït que beneficia directament la ciutadania o amb un increment dels recursos destinats a la sanitat per millorar els serveis hospitalaris, modernitzar equipaments essencials i fer front al repte de l’envelliment de la població.

Aquest enfoc combina polítiques socials, econòmiques i pressupostàries per intentar que el cost de la vida no augmenti més ràpid que els ingressos reals dels residents, i que les famílies i treballadors no perdin poder adquisitiu.

És evident que hi ha un debat pel que fa a les limitacions del nostre model productiu. És cert que la forta expansió del turisme i la construcció han contribuït i contribueixen decisivament en les etapes de bonança econòmica a millorar el benestar de la nostra societat. És gràcies a l’impacte que generen aquestes activitats a les arques de l’Estat, tant per al Govern com per als comuns, que podem invertir en millors infraestructures, en una sanitat o educació de més qualitat, o en més polítiques socials, com ha estat el cas de l’habitatge. Ara bé, també és cert que són dos sectors productius que consumeixen molts recursos: necessiten moltes persones per treballar, amb la pressió demogràfica que comporta; utilitzen molts recursos naturals, com el territori, l’aigua o l’electricitat, que en el cas del nostre país són clarament finits; i són models tecnològicament febles i que requereixen força infraestructures per poder tenir un horitzó i una evolució estables. Per tant, són sectors que han d’evolucionar cap a escenaris de major efectivitat i eficiència, sobretot si tenim en compte que són sectors madurs a casa nostra. Això no vol dir que els deixem de banda, ans al contrari, seguim acompanyat els sectors tradicionals de la nostra econòmica en reptes com la digitalització.

Ara bé, estem davant d’un repte importantíssim: la diversificació i la innovació del nostre model econòmic i productiu, apostar per l’establiment d’activitats que requereixen poca infraestructura amb personal altament qualificat. És en aquest sentit que creiem imprescindible que el Govern fomenti les millors condicions perquè les empreses puguin competir en mercats cada vegada més globals i exigents.

Des d’aquesta perspectiva, el Govern va presentar abans de finalitzar el 2025 el Pla Nacional per a la Innovació i la Diversificació amb el compromís d’incrementar progressivament la inversió pública en aquest àmbit per impulsar un nou model econòmic basat en la competitivitat, la recerca i la tecnologia.

Aquest Pla dona resposta a l’encomana aprovada pel Consell General el 19 de juny del 2024, i es fonamenta en l’Estratègia Nacional d’Innovació i Emprenedoria 2021-2030, elaborada amb la participació de més de 40 agents públics i privats. Un pla d’acció que ja havia permès activar iniciatives en àmbits com el talent, el finançament, les infraestructures i l’ecosistema emprenedor.

L’Estratègia nacional d’innovació i emprenedoria d’Andorra és el full de ruta que, conjuntament amb la consolidació d’un marc jurídic atractiu i adaptat als nous contextos, ens serveix per catalitzar talent i iniciatives empresarials de valor afegit en el nou marc de la innovació, el coneixement, la tecnologia i l’economia digital.

Som conscients de les limitacions del nostre país per atraure grans activitats industrials, però també coneixem molt bé les oportunitats que podem generar per a aquests sectors innovadors, que han de permetre diversificar l’economia andorrana.

És un model que genera més valor, més ocupació qualificada i més sobirania econòmica, amb tres sectors estratègics —salut, esport-natura i construcció sostenible— i amb un compromís d’inversió que multiplica la inversió privada. És un creixement més intel·ligent, més resilient i més alineat amb la capacitat real del país.

El Govern és plenament conscient que la simplificació i digitalització dels tràmits administratius és clau per fer més competitiu el teixit empresarial del país, especialment el sector immobiliari, i reduir costos per als promotors. Per aquest motiu, hem posat en marxa una estratègia amb accions concretes com la digitalització integral dels processos: estem desplegant la Seu Electrònica perquè la majoria de tràmits ja es puguin fer en línia, amb seguretat i agilitat.

El Govern aposta per una administració moderna i eficient.

Estem simplificant i digitalitzant els tràmits per reduir costos i accelerar projectes:

• Seu Electrònica: la majoria de tràmits ja es poden fer en línia.
• Simplificació normativa: eliminem duplicitats i reduïm terminis.
• Objectiu: tràmits digitals generalitzats el 2025 i optimitzats el 2026.
• Aquesta transformació ja és una realitat i una prioritat estratègica.

Des de l’any 2019 i, especialment, després de la pandèmia, el Govern ha dut a terme moltes mesures per pal·liar els efectes de l’augment del cost de la vida, especialment, per aquelles persones o famílies més vulnerables. En aquest sentit, no tenim un full de ruta tancat perquè les mesures que s’han portat a terme fins al moment apunten diversos eixos d’actuació, centrats, principalment, em mantenir i reforçar el poder adquisitiu i intervenir en àmbits clau com l’habitatge, els salaris o els serveis públics.

Des del 2019, el Govern ha aprovat augments sobre el salari mínim, amb una fórmula que el vincula amb l’evolució de l’Índex de Preus al Consum (IPC) i, fins i tot, alguns anys l’ha duplicat. Aquest increment progressiu provocarà que el salari mínim aquest 2026 superi els 1.500 euros mensuals.

Una altra de les eines que el Govern té al seu abast per garantir el poder adquisitiu de la població és el pressupost que per aquest any 2026 posa especial èmfasi en:

Augmentar el parc d’habitatge a preu assequible amb uns 21 milions d’euros destinats a polítiques d’habitatge (incloent-hi l’ampliació de parc públic i programes de compra de primer habitatge), amb ajuts al lloguer, el manteniment del transport públic gratuït que beneficia directament la ciutadania o amb un increment dels recursos destinats a la sanitat per millorar els serveis hospitalaris, modernitzar equipaments essencials i fer front al repte de l’envelliment de la població.

Aquest enfoc combina polítiques socials, econòmiques i pressupostàries per intentar que el cost de la vida no augmenti més ràpid que els ingressos reals dels residents, i que les famílies i treballadors no perdin poder adquisitiu.

Al llarg d’aquests darrers sis anys, hem desplegat una política d’habitatge que ha requerit una inversió pública sense precedents.

El gener del 2027 s’acabarà la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer, vigent des del 2019. Per aquest motiu, el Govern està treballant en un desintervenció gradual i progressiva de la pròrroga. Ho farem amb salvaguardes i mecanismes de seguiment, per garantir la màxima seguretat jurídica i social per a totes les parts, per evitar increments dels preus de lloguer desproporcionats, i per fer el possible perquè el màxim de llogaters puguin romandre al mateix habitatge.

Continuarem augmentant el parc públic d’habitatges, que el 2027 ja arribarà a gairebé mig miler de pisos, i posem disposició de la ciutadania nous programes, com el d’adquisició del primer habitatge, amb l’aval del préstec i el pagament per part del Govern de la totalitat dels interessos durant els primers set anys d’hipoteca. I ho fem per estar al costat de les famílies, dels joves i de les persones grans.

Paral·lelament, continuarem incrementant el salari mínim per aquest any 2026 que per primera vegada superarà els 1.500 euros amb un augment previst del 2,7%.

La creació audiovisual és una eina clau per generar converses socials i impulsar canvis reals, especialment quan posa de relleu reptes que afecten la convivència quotidiana. Per donar resposta a aquestes necessitats, el Govern ha establert polítiques i instruments que situen la cultura com un espai compartit i accessible. En aquest marc, el Pla Estratègic de la Cultura 2030 defineix la cultura com a motor de transformació i cohesió social, orientant així l’acció del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports.

Aquest marc es concreta en mecanismes de suport a la creació adreçats a artistes residents i nacionals. L’Estatut de l’Artista reforça el reconeixement professional i estableix condicions laborals que faciliten dedicar-se plenament a la creació. Alhora, les Subvencions Culturals, especialment les línies destinades a la creació i a la producció audiovisual i l’Ajuda la cinematografia, impulsen projectes que fomenten la producció i la difusió de continguts la audiovisual amb impacte social.

A més, el Ministeri manté convenis amb residències de creació i mercats de referència tant a nivell nacional com internacional. En paral·lel, el Programa de Diplomàcia Cultural impulsa intercanvis i promou la presència d’artistes andorrans en circuits globals, consolidant l’ecosistema cultural i ampliant l’abast de la creació local.

El Govern ha adoptat diverses mesures per afavorir l'emancipació del jovent: en l'àmbit del lloguer, a través d'ajudes directes al lloguer destinades a l'emancipació en el mercat privat / i facilitant l'accés al parc públic d'habitatge, ja que no han d'acreditar el pagament d'un lloguer previ per justificar la necessitat d'habitatge. En l'àmbit de la compra, a través del nou programa d'accés al primer habitatge que facilita l'adquisició d'un habitatge d'acord amb la capacitat econòmica de la persona que ho sol·licita de manera que durant els primers anys del préstec, es paga una quota assequible aproximada al 33% dels ingressos de la llar. A més a més el Govern subvenciona els interessos dels primers 7 anys a fons perdut.

Les polítiques de control de rendes tenen efectes immediats sobre les situacions particulars de les persones i les famílies, però tenen un impacte negatiu sobre el mercat d'habitatge perquè redueix de forma dràstica l'oferta d'habitatge de lloguer. Cal ser molt curós quan s'implementa una mesura d'aquest tipus. Per això, la Llei 5/2025 adopta mesures sobre les causes del desequilibri actual entre l'oferta i la demanda. D'una banda, incrementa l'oferta a través de les limitacions en l'àmbit turístic, les accions contra la desocupació dels habitatges disponibles i les bonificacions en l'àmbit fiscal i d'altra banda, redueix la demanda amb una política migratòria més restrictiva que s'ajusti a les capacitats i els recursos del nostre país.

Entem la inquietud i preocupació que hi ha darrere d’aquestes preguntes.

Actualment, si compliu amb els requisits d'accés del parc públic d'habitatge a preu assequible, pagareu el 30% dels vostres ingressos a la renda de lloguer. Si aquest percentatge no cobreix el preu públic establert, la diferència és assumida per Afers Socials. Però per a informació més precisa, li recomanem que es posi en contacte tant amb l’Institut Nacional de l’Habitatge com amb el ministeri d’Afers Socials.

Espanya s'ho planteja ara. Andorra ja fa anys que es va plantejar aquesta qüestió. Així l’any 2008 amb la Llei de la Seguretat es va crear la prestació per fill a càrrec, que inicialment s’atorgava a partir el segon fill i posteriorment, amb la Llei de Serveis Socials i Sociosanitaris del 2014 la prestació per fill a càrrec s’atorga a partir del primer fill i amb un import mensual equivalent al 10% de l’import de salari mínim per cada fill (144,73 €/mensuals), import que s'incrementa en un 20% més en situacions de fills amb discapacitat (173,68 €/mensuals. Aquesta prestació es va crear amb la finalitat de col·laborar en les despeses derivades de la criança dels fills. Actualment 405 famílies rebent aquesta prestació per a un total de 701 nens.

El procés participatiu que va impulsar el ministeri responsable de l'ordenació del territori i l'urbanisme, el 2017, va conduir a l'aprovació d'una iniciativa en aquest sentit.

En concret, el procés va culminar amb la construcció i posada en funcionament del pas elevat situat sobre la CG1, a l'alçada de l'Estadi Comunal Joan Samarra, a Andorra la Vella.

Aquest tipus d'infraestructures permet augmentar la seguretat del vianant, sense afectar la fluïdesa del trànsit de vehicles, i són d'especial interès en aquelles zones amb alt nivell de trànsit. Des del Govern, estudiarem la possibilitat de dur a terme més passo elevats i/o subterranis, que contribueixin a assolir la fita de Zero Accidents.

El parc públic d'habitatge ja ha incorporat processos d'industrialització en la construcció que han permès disposar dels edificis amb més celeritat. L'interès del Govern sobre aquesta àrea hi és i prova d'això és que un dels àmbits de la futura àrea d'innovació seran els processos constructius. Es pot posar en contacte amb el Ministeri de Presidència, Economia, Treball i Habitatge.

Des de l’any 2019 i, especialment, després de la pandèmia, el Govern ha dut a terme moltes mesures per pal·liar els efectes de l’augment del cost de la vida, especialment, per aquelles persones o famílies més vulnerables. Les mesures que s’han portat a terme fins al moment apunten diversos eixos d’actuació, centrats, principalment, em mantenir i reforçar el poder adquisitiu i intervenir en àmbits clau com l’habitatge, els salaris o els serveis públics.

Des del 2019, el Govern ha aprovat augments sobre el salari mínim, amb una fórmula que el vincula amb l’evolució de l’Índex de Preus al Consum (IPC) i, fins i tot, alguns anys l’ha duplicat. Aquest increment progressiu provocarà que el salari mínim aquest 2026 superi els 1.500 euros mensuals.

Una altra de les eines que el Govern té al seu abast per garantir el poder adquisitiu de la població és el pressupost que per aquest any 2026 posa especial èmfasi en:

Augmentar el parc d’habitatge a preu assequible amb uns 21 milions d’euros destinats a polítiques d’habitatge (incloent-hi l’ampliació de parc públic i programes de compra de primer habitatge), amb ajuts al lloguer, el manteniment del transport públic gratuït que beneficia directament la ciutadania o amb un increment dels recursos destinats a la sanitat per millorar els serveis hospitalaris, modernitzar equipaments essencials i fer front al repte de l’envelliment de la població.

Aquest enfoc combina polítiques socials, econòmiques i pressupostàries per intentar que el cost de la vida no augmenti més ràpid que els ingressos reals dels residents, i que les famílies i treballadors no perdin poder adquisitiu.

Compartim plenament que la salut i l’educació, juntament amb l’habitatge, també són drets. Per aquest motiu, continuem prioritzant en els pressupostos aquests dos àmbits incrementant els recursos destinats a la sanitat per millorar els serveis hospitalaris, modernitzar equipaments essencials i fer front al repte de l’envelliment de la població i amb una aposta clara per una educació i una formació de qualitat, perquè els infants i els joves tinguin les eines necessàries per encarar el futur amb garanties.

El Govern ha adoptat diverses mesures per afavorir l'emancipació dels joves: en l'àmbit del lloguer, a través d'ajudes directes destinades a l'emancipació en el mercat privat i facilitant l'accés al parc públic d'habitatge, ja que no han d'acreditar el pagament d'un lloguer previ per justificar la necessitat d'habitatge. En l'àmbit de la compra, a través del nou programa d'accés al primer habitatge que facilita l'adquisició d'un habitatge d'acord amb la capacitat econòmica de la persona que ho sol·licita de manera que durant els primers anys del préstec, es paga una quota assequible aproximada al 33% dels ingressos de la llar. A més a més el Govern subvenciona els interessos dels primers 7 anys a fons perdut.

• Fins a 12 mesos: 7 infants per educador/a
• De 1 a 3 anys: 10 infants per educador/a.
• De 3 a 9 anys: 15 infants per educador/a.

• De 3 a 11 anys: dues monitores per 15 infants.

S’està treballant conjuntament amb representats de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

Entenc la preocupació al volant d’aquesta qüestió perquè l’habitatge és un dels elements fonamentals per desenvolupar un projecte vital. Ara bé, no comparteixo el fet que fem ‘orelles sordes’ a aquesta situació. Des del 2019 que el Govern està fent una tasca ingent en matèria d’habitatge. Les mesures i accions que hem adoptat aquests darrers anys tenen un impacte directe en la vida de les nostres ciutadanes i els ciutadans. Només per citar les més importants:

• Protecció de més del 80% dels llogaters del país, gràcies a les pròrrogues dels contractes de lloguer, mesura vigent des del 2019.
• Creació del part públic d’habitatge de lloguer a preu assequible que actualment compta amb una setantena de pisos disponibles i amb l’objectiu de tenir 500 habitatges a finals del 2027.
• 75 milions d’euros invertits entre 2023 i 2026 per consolidar aquest parc.
  • Adjudicacions recents: Sant Julià de Lòria: 4 pisos, carrer Tobira: 27 pisos, Canillo: 23 pisos.
  • Properes adjudicacions: Roureda de Sansa (14), Encamp (20), Arinsal (70)
  • Total imminent: 160 famílies beneficiades.
  • Compromís pressupostari: 12 milions d’euros anuals per fomentar l’habitatge assequible.
• Habitatges turístics retornats al mercat residencial: gairebé 300 pisos d’ençà es va anunciar l’aprovació de la Llei 5/2025 sobre el creixement sostenible i el dret a l’habitatge.
• Programa per a la compra d’habitatges. El Govern avalarà el préstec i pagarà la totalitat dels interessos durant un període de set anys.
• Modificació del reglament d’accés al registre d’habitatges assequibles per afavorir l’emancipació dels joves i afavorir l’accés de les persones grans amb pensions baixes.
• Programa de lloguer garantit perquè els propietaris de pisos buits puguin llogar-los amb una renda garantida pel Govern.
• Programa d’incentius econòmics i fiscals per a propietaris que construeixin habitatges de lloguer a preu assequible i que no volen especular amb els terrenys.
• Creació del Registre de la Propietat per reforçar la seguretat jurídica.
• Debat sobre la desintervenció progressiva del mercat de lloguer amb el plantejament de l’aixecament gradual de les pròrrogues forçoses en funció de criteris com l’antiguitat del contracte.

S’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

Les polítiques d'habitatge, concretament, l'accés al parc públic d'habitatge i el programa d'accés al primer habitatge ja han considerat aquest supòsit com a excepció al període mínim de residència.

El Govern està treballant en un model que doni una resposta equilibrada a les justes demandes de cadascuna de les parts. D'una banda, i d'acord amb les dades que actualment tenim, el gruix dels contractes vigents se situa en una renda de lloguer mitjana entre els 500 € i 700 €, rendes que estan molt lluny dels actuals preus d'accés al mercat de lloguer i, d'altra banda, volem garantir la seguretat en la tinença dels habitatges i el benestar de les persones i les famílies. No es tracta que els contractes antics passin a tenir rendes dels preus de mercat sinó d'equilibrar el mercat cap a un preu mitjà ajustat als ingressos medians de les llars d'Andorra.

El concepte de lleure està vinculat a activitats de caràcter extraescolar que tenen com a objectiu afavorir la participació social, la formació o la diversió en l’àmbit de l’educació no-formal. L’escola bressol és considerada com a servei social per la seva tasca principal de conciliació familiar com a servei fora de l’etapa d’escolarització obligatòria, tot i que contribueix a la seva atenció assistencial i educativa. La Llei de guarderies, així com el reglament s’està revisant conjuntament amb els comuns.

La mesura més immediata que afecta un percentatge molt elevat de les llars andorranes han estat les pròrrogues dels contractes de lloguer que finalitzaran el gener del 2027. Per aquest motiu, estem treballant en una desintervenció gradual i progressiva de la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer, ho farem amb salvaguardes i mecanismes de seguiment, per garantir la màxima seguretat jurídica i social per a totes les parts, per evitar increments dels preus de lloguer desproporcionats, i per fer el possible perquè el màxim de llogaters puguin romandre al mateix habitatge.

Paral·lelament, continuarem augmentant el parc públic d’habitatges, que el 2027 ja arribarà a gairebé mig miler de pisos, i hem posat a disposició de la ciutadania nous programes, com el d’adquisició del primer habitatge, amb l’aval del préstec i el pagament per part del Govern de la totalitat dels interessos durant els primers set anys d’hipoteca. I ho fem per estar al costat de les famílies, dels joves i de les persones grans.

Les ràtios establertes a Andorra estan en barem similar al dels països veïns, així i tot s’està treballant per assegurar les condicions adequades dels serveis destinats als infants i en especial en els serveis de guarderia infantil.

Les ràtios estan establertes tenint en compte les necessitats evolutives dels infants en cada etapa i segons el tipus de servei al qual acudeixen.

S’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

Assenyalar l'interval d'edat de 0 a 3 anys és crucial i diferenciador, ja que l'aprenentatge en aquesta fase es diferencia clarament de la resta de la primera infància (3-8 anys). En aquest període, el focus es posa intensament en el vincle, la interacció, el desenvolupament de la comunicació no verbal i l'exploració sensorial i motriu. Tant l'OCDE com la UNESCO consideren aquesta etapa com la més crítica per a la formació de l'arquitectura cerebral i, per tant, l'aprenentatge s'emmarca en les cures (el caring) de l'adult que enforteixen la seguretat i l'autonomia.

Els sistemes educatius a Andorra comprenen una etapa preobligatòria (3-6 anys), una etapa obligatòria (6-16 anys) i una etapa postobligatòria (16-18 anys).

L'educació obligatòria comença als sis anys. La maternal no és un nivell educatiu obligatori si bé és cert que a Andorra és un cicle molt valorat per les famílies -context econòmic-. La cartera de serveis d'Afers socials contempla les guarderies (de 0 a 6 anys) com un servei de caràcter social i s'ha creat un grup de treball interministerial (Educació i Afers socials) per treballar en la revisió del pla pedagògic exigible a les escoles bressol, nom que substituirà el de guarderies.

Des del Centre Nacional del Trànsit es controlen la major part dels semàfors del país. D’acord amb els fluxos de vehicles i vianants, els semàfors estan sincronitzats per fer una ona verda i que el pas per aquest punt sigui el més àgil possible.

És cert que en moments de gran afluència, coincideixen vianants i vehicles aturats per les congestions, el que pot fer la sensació que sempre estan en vermell, però la realitat no és així. En aquestes situacions, els serveis de circulació comunals, junt amb la Policia de trànsit, també intervenen per contribuir i ajustar el pas de vianants i vehicles a les necessitats reals de cada moment.

És totalment comprensible la preocupació existent sobre aquesta. Generalment, s’estima que el lloguer no hauria de superar el 30% dels ingressos.

Si hi ha persones o famílies que no poden fer front al lloguer, el Govern ofereix ajuts que poden cobrir entre el 30 i el 35% del cost del lloguer mensual per a les persones que compleixen els requisits, són prestacions anuals que s’abonen perquè ajudin a pagar la renda durant tot l’any i s’han de cursar al Servei de Tràmits del Govern a través del portal de tràmits a “Ajut per a l’habitatge de lloguer”.

Paral·lelament, el Govern està fent molts esforços per augmentar el parc públic d’habitatges a preu assequible, ja sigui a través de l’adquisició i rehabilitació d’edificis o d’altres mesures com la prohibició indefinida de la concessió de noves llicències d’habitatge d’ús turístics. Actualment, per poder optar a un pis del parc públic us heu de posar en contacte amb l’Institut Nacional de l’Habitatge on us informaran sobre com poder accedir a un habitatge d’aquestes característiques.

S’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

El Govern ha adoptat diverses mesures per afavorir l'emancipació del jovent: En l'àmbit del lloguer, a través d'ajudes directes al lloguer destinades a l'emancipació en el mercat privat / i facilitant l'accés al parc públic d'habitatge, ja que no han d'acreditar el pagament d'un lloguer previ per justificar la necessitat d'habitatge. En l'àmbit de la compra, a través del nou programa d'accés al primer habitatge que facilita l'adquisició d'un habitatge d'acord amb la capacitat econòmica de la persona que ho sol·licita de manera que durant els primers anys del préstec, es paga una quota assequible aproximada al 33% dels ingressos de la llar. A més a més, el Govern subvenciona els interessos dels primers set anys a fons perdut.

S’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

S’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

El Govern ha adoptat diverses mesures per afavorir l'emancipació del jovent: en l'àmbit del lloguer, a través d'ajudes directes al lloguer destinades a l'emancipació en el mercat privat / i facilitant l'accés al parc públic d'habitatge, ja que no han d'acreditar el pagament d'un lloguer previ per justificar la necessitat d'habitatge. En l'àmbit de la compra, a través del nou programa d'accés al primer habitatge que facilita l'adquisició d'un habitatge d'acord amb la capacitat econòmica de la persona que ho sol·licita de manera que durant els primers anys del préstec, es paga una quota assequible aproximada al 33% dels ingressos de la llar. A més a més, el Govern subvenciona els interessos dels primers set anys a fons perdut.

El Govern està treballant en un model que doni una resposta equilibrada a les justes demandes de cadascuna de les parts. D'una banda, i d'acord amb les dades que actualment tenim, el gruix dels contractes vigents se situa en una renda de lloguer mitjana entre els 500 € i 700 €, rendes que estan molt lluny dels actuals preus d'accés al mercat de lloguer i, d'altra banda, volem garantir la seguretat en la tinença dels habitatges i el benestar de les persones i les famílies. No es tracta que els contractes antics passin a tenir rendes dels preus de mercat sinó d'equilibrar el mercat cap a un preu mitjà ajustat als ingressos medians de les llars d'Andorra.

S’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

S’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

El Govern ha adoptat polítiques per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania, amb l'increment del salari mínim per sobre de l'IPC, amb el suport per millorar la negociació col·lectiva i la revalorització de les pensions. També ha invertit en polítiques d'ocupació, adreçades a la millora de la feina.

S’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

Entenc la petició i/o sensibilitat del ciutadà o ciutadana que ha formulat aquesta pregunta. Abans de contestar-li val la pena fer un resum ràpid de com ha evolucionat aquest concepte al llarg del temps a Andorra. Fa unes dècades, l’única via d’accés a la nacionalitat andorrana era el ius sanguinis, el dret de la sang, ja que només podien ser andorrans els descendents d’andorrans. Més endavant es va incorporar el ius soli, el dret de la terra, és a dir, la possibilitat d’accedir a la nacionalitat andorrana per a les persones nascudes a Andorra i per a les que hi residissin durant un període de temps determinat. I des d’aleshores el període d’accés a la nacionalitat per naturalització s’ha anat rebaixant progressivament fins als vint anys de residència. És cert que podem parlar certa rigidesa en l’obtenció de la nacionalitat andorrana que respon principalment als següents factors:

• Defensa de la identitat nacional andorrana.
• El canvi demogràfic que va experimentar el país durant la segona meitat del segle xx va provocar “una desproporció entre la població nacional i forana percebuda com a element que calia corregir per no comprometre les bases mateixes de l’Estat”.
• Possible conflicte de legitimitat entre els electes en les eleccions generals –els nacionals– i els electes comunals, no seria positiu per l’estabilitat de les institucions.

Les disposicions del Consell d’Europa esgrimeixen que en alguns països els residents no nacionals disposen de dret a vots en les eleccions municipals.

• Aquest fet no es pot assimilar en el cas andorrà perquè un comú és més que un ajuntament o una mairie. Podem assimilar un comú a una comunitat autònoma, a un conseil regional francès, a un land alemany o a un cantó suís, territoris on el ciutadà resident no nacional no disposa de drets polítics ni electorals.

D’entre tots els Estats de reduïda dimensió territorial d’Europa, Andorra és el que té un règim d’accés a la nacionalitat més obert i flexible.

Actualment, el Govern treballa en una modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat per incorporar millores en els procediments i els requisits per adquirir la nacionalitat amb l’objectiu de ser més justos, com per exemple introduir la possibilitat que es puguin sumar fins a arribar als vint anys que s’exigeixen per poder optar a la nacionalitat els diferents períodes de residència al país (interrupció de la residència durant un cert període).

S’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

Entenc perfectament la inquietud que hi ha darrere d’aquestes preguntes, perquè parteixen d’una realitat compartida: Andorra ha experimentat en pocs anys un creixement demogràfic i urbanístic molt intens, que ha generat pressió sobre l’habitatge, sobre el territori, sobre els recursos naturals i segurament també al nostre model social. I en aquesta situació és legítim preguntar-se quin model de país volem i si l’Executiu està fent el necessari per protegir el que ens fa únics.

La resposta és clara: sí, el Govern és conscient del repte i ja està actuant en totes les palanques possibles per reconduir la situació cap a un creixement molt més ordenat, assumible i digerible. Una reordenació del nostre model que ha de ser transversal i que estem treballant des de diversos Ministeris per assolir un creixement digerible.

1. Inversió estrangera, creixement i habitatge: què estem fent?

L’entrada de més activitat econòmica i d’inversió té efectes positius com un augment de la recaptació pública a través de les figures impositives sense l’increment de la pressió fiscal en els impostos de l’IS i l’IRPF, però també pot generar tensions en l’habitatge i el territori. Per això, en els darrers mesos el Govern ha impulsat mesures que no tenen precedents:

• Reforma de la inversió estrangera immobiliària: s’han posat topalls i limitacions perquè la compra d’immobles per part d’estrangers no distorsioni el mercat i perquè la prioritat sigui l’habitatge principal dels residents. Hem limitat el nombre d’adquisicions per les persones físiques i jurídiques estrangera alhora que hem taxat aquestes inversions. Un augment de la taxació que també està a debat en el si del Consell General.
• Regulació dels pisos turístics i dels pisos buits, vinculada a la Llei del Creixement Sostenible i Dret a l’Habitatge, per retornar més habitatge al mercat residencial.
• Compra pública d’habitatge per destinar-lo a lloguer assequible. El 2027 disposarem de mig miler de pisos al parc públic d’habitatges a preu assequible.
• Intervenció del mercat de lloguer des de 2019, que avui protegeix prop del 80% dels contractes, garantint increments només vinculats a l’IPC. Una intervenció en la qual el Govern  està treballant per desencallar-la tenint en compte l’interès general i espacialment la protecció dels més vulnerables.
• Hem retornat als contingents de quota anteriors a la pandèmia per moderar el creixement demogràfic massa ràpid que paix el nostre país. I retornar a un ritme més digerible. No hem ampliat aquests contingents de quota tot i la pressió econòmica.
• Hem presentat un projecte de llei per poder planificar l’obertura de nous comerços que tingui un fort impacte demogràfic, urbanístic o mediambiental.

Aquestes mesures responen exactament al que preocupa la ciutadania: que la inversió no pot anar mai en detriment del dret a un habitatge digne ni del projecte vital dels residents.

2. Protecció del territori i recursos naturals: un nou enfocament estratègic

Andorra és un país amb límits físics clars. El Govern no només ho reconeix, sinó que ja ha situat la protecció del territori com a eix central de la seva estratègia.

Pel que fa a l’aigua —un dels punts que genera més preocupació—, Andorra disposa de prou recursos, però estem reforçant la planificació especialment amb la nova llei de l’aigua que haurà de declarar el recurs bé de domini públic i planificar en funció de la globalitat del recurs disponibles per a tots els usos existents. A curt termini les dades de les quals disposem no mostren cap risc, però actuem avui per anticipar els reptes de demà. En una Andorra que sigui assumible en l’àmbit demogràfic.

En aquest sentit, el Govern ha assumit un canvi de paradigma: no es pot créixer al mateix ritme que els darrers anys. Hem d’abandonar el debat del “creixement sí” o “creixement no”. El repte és quin ritme de creixement pot absorbir Andorra sense perdre qualitat de vida ni identitat. En aquesta línia els estudis de capacitat de càrrega (dels comuns i turisme) són la primera eina seriosa per definir fins on podem créixer sense perjudicar habitatge, serveis públics, mobilitat o cohesió social.

4. “Us esteu venent el país?”

Aquesta percepció neix d’un malestar real: la pressió urbanística i la dificultat d’accés a l’habitatge ha ferit la confiança de molta gent. Però això no equival a vendre el país, i és important dir-ho amb rotunditat.

Les polítiques en curs ho demostren:

A més, l’Acord d’Associació amb la UE ens donarà eines que no teníem fins ara: contingents estrictes i estables de quotes d’immigració, regulació reforçada de la inversió immobiliària i capacitat per diversificar l’economia sense devorar més territori.

• • Objectiu d’assolir la protecció del 30% del territori abans del 2030. De fet, amb el memoràndum que es va signar el 5 de juny del 2025, superarem aquesta fita amb la creació del primer Parc Natural Nacional d’Andorra.
  • Nova Llei de l’Aigua, millora de les EDAR, col·lectors generals i eines d’eficiència hídrica, ajuden a gestionar millor un recurs finit, tenint en compte la seva globalitat.
  • Plans de recuperació de fauna amb una partida d’1,3 milions d’euros compromesa fins al 2029 i també amb la creació del Centre de Recuperació de Fauna. A més, continuem amb l’impuls del Pla Sectorial d’Infraestructures Verdes.
  • Augment i reforç de les polítiques agrícoles i ramaders amb un augment de les ajudes directes de més del 35% en tres anys.
  • Plans de recuperació de fauna amb una partida d’1,3 milions d’euros compromesa fins al 2029 i també amb la creació del Centre de Recuperació de Fauna. A més, continuem amb l’impuls del Pla Sectorial d’Infraestructures Verdes.
    • Augment i reforç de les polítiques agrícoles i ramaders amb un augment de les ajudes directes de més del 35% en tres anys.
    • S’ha limitat la compra immobiliària forana.
    • S’ha incrementat la intervenció en el mercat de lloguer.
    • S’ha invertit en parc públic.
    • Estem treballant en un Nou model migratori per garantir un creixement assumible.
    • I es prepara un projecte de llei d’ordenació territorial i de sòl amb criteris estrictes de sostenibilitat.
  • S’ha impulsat la protecció del territori i la biodiversitat com mai.

Les polítiques d'habitatge, concretament, l'accés al parc públic d'habitatge i el programa d'accés al primer habitatge ja han considerat aquest supòsit com a excepció al període mínim de residència.

El Govern també està preocupat per la qüestió de l'habitatge. La política d'habitatge és un eix central de l'acció política del Govern i durant els últims anys, ha destinat gran part del pressupost en aquesta àrea a través d'ajudes directes i d'inversions reals.

Un dels grans reptes dels sistemes sanitaris és la manca de professionals mèdics. Hi ha una manca de professionals sanitaris a escala internacional i, al mateix temps, una plantilla que en molts àmbits està envellint, amb jubilacions previstes en els anys vinents. Això obliga els governs a planificar amb molta antelació i a ser proactius.

Una línia prioritària del Govern és disposar de professionals sanitaris en nombre suficient i amb les competències adequades per donar aquesta assistència. Aquesta prioritat queda reflectida en el Pacte Nacional per a la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat del sistema sanitari.

Per fer front a aquest repte estem duent a terme diferents mesures:

• Mesures normatives per facilitar la contractació: hem impulsat modificacions del marc legal per tal de facilitar la incorporació de professionals sanitaris, fer més àgils els processos de contractació i adaptar-nos millor a una realitat molt competitiva en l’àmbit internacional.
• Planificació de necessitats presents i futures: estem treballant en una planificació més acurada de les necessitats de professionals per especialitat, tenint en compte les jubilacions previstes, l’evolució demogràfica i epidemiològica i els canvis en la demanda assistencial.
• Sistemes d’informació robustos: estem reforçant els sistemes d’informació sanitària per poder disposar de dades fiables sobre activitat, càrrega assistencial, prevalença de malalties, entre altres, de manera que podem prioritzar millor i orientar les decisions amb criteris objectius.
• Eines de salut digital: estem desplegant i potenciant solucions de salut digital per optimitzar processos, millorar la coordinació entre professionals i concentrar el temps dels professionals en allò que aporta més valor al pacient.
• Estratègies d’atracció i retenció de talent: estem treballant en diferents fronts, com millora en la difusió d’ofertes professionals, la col·laboració transfronterera per compartir professionals, la signatura de convenis amb centres de referència, la revisió de condicions professionals i el foment de la recerca com a elements que facin més atractiu venir a exercir a Andorra.

El Govern manté el compromís de fer un referèndum sobre l’Acord d’associació, i jo el refermo avui amb tota la claredat.

El conjunt del Pacte d’Estat, i jo mateix, pensem que és un acord important i molt necessari per Andorra, però que, justament degut a això, és positiu i convenient que sigui la ciutadania andorrana qui decideixi amb criteri quin és el camí que hem de seguir: Andorra ha de ser un estat associat a la UE o ha de continuar sent un país tercer?

Ara bé, per poder convocar un referèndum cal disposar d’un text definitiu. I avui aquest text encara no ho és, perquè l’Acord està en fase de debat i validació per part dels 27 estats membres de la Unió Europea. Aquest procés de decisió per part de la Unió Europea és, efectivament, més llarg del que tots preveiem al començament, però és un procés que no depèn d’Andorra i no tenim capacitat d’avançar ni retardar aquest calendari segons la nostra conveniència política.

Això sí, un cop disposem del text signat per totes les parts i, per tant, tinguem un text que no es pot modificar, serà el nostre torn de decidir. A partir de la signatura, doncs, reitero el compromís de fer el referèndum aquesta legislatura.

El darrer any, el salari mínim va ser incrementat pel Govern en un 5,2%, el doble de l'IPC, i el salari medià es troba per sobre dels 2100 euros. El salari mitjà ja supera els 2.600 euros. Són salaris que s'han incrementat més d'un 5% respecte fa un any, i sense que el Govern hi hagi intervingut. Durant els darrers sis anys, el cost de la vida s'ha vist incrementat un 20,4% mentre que el salari mínim ha pujat un 34%, i el salari mitjà ha pujat un 24,5%.

Respecte al salari mínim, cada any s’han aprovat augments sobre el salari mínim, amb una fórmula que el vincula amb l’evolució de l’Índex de Preus al Consum (IPC) i, fins tot, alguns anys s’ha duplicat. Aquest increment progressiu provocarà que el salari mínim superi aquest 2026 per sobre els 1.500 euros mensuals.

Andorra és un país que per les seves característiques, sempre ha estat un país d'acollida perquè sempre ha fet falta un volum important de mà d'obra, especialment per la temporada d'hivern. No obstant això, actualment els contingents de quota de temporada i de residència i treball són restringits amb xifres similars a les que hi havia abans de la pandèmia. A més, els requisits pels treballadors extracomunitaris són exigents en comparació amb els dels treballadors comunitaris ja que els primers han de demostrar titulació o sis anys d'experiència en la professió que desenvoluparan a Andorra, per obtenir l'autorització de residència i treball.

El programa d'accés al primer habitatge ha millorat els requisits que s'havien establert a l'anterior programa d'avals. Els ingressos mínims que actualment es demanen per les entitats bancàries són inferiors als que demanaven a l'anterior programa gràcies a que el Govern avala el 100% de l'operació. No obstant això, és cert que s'ha d'acreditar una mínima capacitat econòmica perquè existeix un marc regulador que té com a objectiu evitar situacions com les que es van viure amb la crisi immobiliària del 2008-2010.

Davant l’increment continuat del cost de la vida al nostre país —especialment en matèria d’habitatge, pèrdua de poder adquisitiu i càrrega econòmica sobre les llars— el Govern és plenament conscient dels reptes que afronten moltes famílies i està treballant en diverses línies d’actuació per reforçar l’Estat del benestar i garantir una protecció social adequada a la realitat actual.

En primer lloc, s’està revisant el conjunt del sistema de prestacions socials per adaptar-lo a les noves necessitats de la ciutadania. Això inclou:

• la simplificació administrativa per facilitar-ne la tramitació,
• i l’adequació dels criteris perquè les ajudes arribin efectivament a qui ho necessita.

En segon lloc, el Govern està impulsant una revisió del model de pensions, tant pel que fa a la sostenibilitat del sistema a mig i llarg termini com a les mesures destinades a protegir els col·lectius més vulnerables. L’objectiu és garantir pensions dignes i fer front al repte demogràfic i al canvi de les trajectòries laborals.

En tercer lloc, pel que fa a la realitat familiar, s’estan analitzant els criteris d’accés a determinades ajudes per abordar situacions que fins ara no quedaven suficientment contemplades, com és el cas de la custòdia compartida. El Govern és conscient que aquest model comporta una càrrega econòmica específica, sovint significativa, i que el sistema actual pot generar situacions de desprotecció o tractaments desiguals.

En conjunt, totes aquestes actuacions tenen un objectiu comú: garantir que les polítiques socials i de suport a les famílies continuïn essent una eina efectiva de cohesió social, que permetin a les persones mantenir una vida econòmicament sostenible i assegurin el benestar dels infants.

El Govern continuarà avançant en aquesta direcció amb voluntat de diàleg, escoltant les necessitats reals de la ciutadania i adaptant les polítiques públiques a un entorn que canvia ràpidament.

Els sistemes educatius a Andorra comprenen una etapa preobligatòria (3-6 anys), una etapa obligatòria (6-16 anys) i una etapa postobligatòria (16-18 anys).

L'educació obligatòria comença als sis anys. La maternal no és un nivell educatiu obligatori si bé és cert que a Andorra és un cicle molt valorat per les famílies -context econòmic-. La cartera de serveis d'Afers socials contempla les guarderies (de 0 a 6 anys) com un servei de caràcter social i s'ha creat un grup de treball interministerial (Educació i Afers socials) per treballar en la revisió del pla pedagògic exigible a les escoles bressol, nom que substituirà el de guarderies.

El Projecte de Llei de modificació de la Llei de nacionalitat, actualment a tràmit parlamentari, ja preveu poder computar diferents períodes perquè les persones que computant diferents períodes arriben als vint anys, demostren amb escreix que tenen l'arrelament requerit i podran accedir a la nacionalitat andorrana.

El grup parlamentari de la majoria està treballant en una proposició de llei consensuada amb el sector per a la creació d'un Registre de la Propietat. Sense perjudici d'això, la Llei 5/2025 ha creat un Registre Nacional d'Identificació dels Habitatges i també disposem del sistema d'informació dels contractes de lloguer que ens proporcionaran informació útil sobre el parc immobiliari i així adoptar les polítiques públiques necessàries.

El programa d’accés al primer habitatge de propietat ve a donar resposta a aquesta necessitat. Si actualment esteu pagant un lloguer de mercat, el Govern t’acompanya en l’adquisició del teu primer habitatge de propietat.

Entenc la petició i/o sensibilitat del ciutadà o ciutadana que ha formulat aquesta pregunta. Abans de contestar-li val la pena fer un resum ràpid de com ha evolucionat aquest concepte al llarg del temps a Andorra. Fa unes dècades, l’única via d’accés a la nacionalitat andorrana era el ius sanguinis, el dret de la sang, ja que només podien ser andorrans els descendents d’andorrans. Més endavant es va incorporar el ius soli, el dret de la terra, és a dir, la possibilitat d’accedir a la nacionalitat andorrana per a les persones nascudes a Andorra i per a les que hi residissin durant un període de temps determinat. I des d’aleshores el període d’accés a la nacionalitat per naturalització s’ha anat rebaixant progressivament fins als 20 anys de residència. És cert que podem parlar certa rigidesa en l’obtenció de la nacionalitat andorrana que respon principalment als següents factors:

• Defensa de la identitat nacional andorrana.
• El canvi demogràfic que va experimentar el país durant la segona meitat del segle xx va provocar “una desproporció entre la població nacional i forana percebuda com element que calia corregir per no comprometre les bases mateixes de l’Estat”.
• Possible conflicte de legitimitat entre els electes en les eleccions generals –els nacionals– i els electes comunals, no seria positiu per l’estabilitat de les institucions.

Les disposicions del Consell d’Europa esgrimeixen que en alguns països els residents no nacionals disposen de dret a vots en les eleccions municipals.

• Aquest fet no és pot assimilar en el cas andorrà perquè un comú és més que un ajuntament o una mairie. Podem assimilar un comú a una comunitat autònoma, a un conseil regional francès, a un land alemany o a un cantó suís, territoris on el ciutadà resident no nacional no disposa de drets polítics ni electorals.

D’entre tots els Estats de reduïda dimensió territorial d’Europa, Andorra és el que té un règim d’accés a la nacionalitat més obert i flexible.

Actualment, el Govern treballa en una modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat per incorporar millores en els procediments i els requisits per adquirir la nacionalitat amb l’objectiu de ser més justos, com per exemple introduir la possibilitat que es puguin sumar fins a arribar als 20 anys que s’exigeixen per poder optar a la nacionalitat els diferents períodes de residència al país (interrupció de la residència durant un cert període).

El Govern ha adoptat diverses mesures per afavorir l'emancipació del jovent: en l'àmbit del lloguer, a través d'ajudes directes al lloguer destinades a l'emancipació en el mercat privat / i facilitant l'accés al parc públic d'habitatge, ja que no han d'acreditar el pagament d'un lloguer previ per justificar la necessitat d'habitatge. En l'àmbit de la compra, a través del nou programa d'accés al primer habitatge que facilita l'adquisició d'un habitatge d'acord amb la capacitat econòmica de la persona que ho sol·licita de manera que durant els primers anys del préstec, es paga una quota assequible aproximada al 33% dels ingressos de la llar. A més a més, el Govern subvenciona els interessos dels primers set anys a fons perdut.

Destacar els 104 ajuts que s’han atorgat des del 2019 del programa d’impuls per a l’emancipació dels joves (abonament dels dos mesos de dipòsit, tenir entre 22 i 30 anys, acreditar cinc anys de residència a Andorra, i uns ingressos superiors als salaris mínim interprofessional i inferiors a 24.000 euros bruts a l’any.

El Registre de Contractes de lloguer SICAR, que ha posat en marxa el Govern durant aquesta legislatura, ens permet veure, ja amb una mostra representativa de més de 4.300 contractes, que la mitjana de pisos de lloguer al nostre país es troba al voltant dels 13 euros per metre quadrat. És cert que els portals immobiliaris ofereixen pisos a preus desorbitats, perquè hi ha pocs pisos disponibles, però aquesta dada -de l'oferta- no es correspon amb la xifra final pel qual es lloga el pis.

Actualment, s'està en converses amb diferents països per poder signar un acord en matèria de contractació en origen, i la realitat és que Colòmbia és un país que té signats diferents acords amb altres països i té els circuits molt ben definits, fet que facilitaria la posada en marxa d'aquest projecte, i més tenint en compte que actualment durant la temporada són un dels col·lectius de treballadors més nombrosos.

El darrer any, el salari mínim va ser incrementat pel Govern en un 5,2%, el doble de l'IPC, i el salari medià es troba per sobre dels 2100 euros. El salari mitjà ja supera els 2600 euros. Són salaris que s'han incrementat més d'un 5% respecte fa un any, i sense que el Govern hi hagi intervingut. Durant els darrers sis anys, el cost de la vida s'ha vist incrementat un 20,4% mentre que el salari mínim ha pujat un 34%, i el salari mitjà ha pujat un 24,5%.

Els beneficiaris de prestacions econòmiques en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris estan subjectes a un control del manteniment dels requisits que van generar l’atorgament. Així les persones/famílies beneficiàries d’un ajut econòmic ocasional estant subjectes al compliment d’un pla de treball i al seguiment del mateix per part dels serveis socials d’atenció primària. Els beneficiaris de la prestació per desocupació involuntària estan subjectes a participar en l’itinerari formatiu proposat per part del Servei d’Ocupació, amb seguiment per part del Servei d’Ocupació i pels Serveis Socials. Per les altres pensions i prestacions econòmiques del catàleg de serveis social (ajut a l’habitatge de lloguer, ajut per fill a càrrec, pensions de solidaritat, etc.) l’Àrea de Gestió de prestacions del Ministeri d’Afers Socials realitza anualment controls aleatoris revisant si es continuen complint els requisits que van fer que el seu dia s’atorgués la pensió o prestació. És cert que és pràcticament impossible revisar totes les pensions i prestacions atorgades i en aquest sentit cal recordar l’obligació de tota persona o família perceptora d’una pensió o prestació en l’àmbit social i sociosanitari de comunicar al Ministeri d’Afers Socials qualsevol canvi en la seva situació. Altrament, cal dir que el Ministeri d’Afers socials rep i tracta de forma totalment anònima denúncies per part de la població en relació amb possibles abusos o fraus que es puguin produir. En aquest sentit, també es convida la població a denunciar possibles abusos, fraus, enganys. Cal recordar que l’Administració som tots i els diners públics de les prestacions s’han de destinar a qui realment ho ha necessitat.

Els ingressos que es tenen en compte per accedir al parc públic d'habitatge són tots els que es consideren una font regular d'ingressos. Els ajuts per a l'estudi i la prestació de fills a càrrec són font regular d'ingressos perquè no canvien per accedir al parc públic d'habitatge. Es tracta de diners públics que venen a cobrir unes necessitats particulars i, per tant, està justificat que es computen per quantificar la capacitat econòmica que té una llar.

S’està treballant conjuntament amb representants de les escoles bressol i el Ministeri d’Afers Socials i els comuns, amb la col·laboració d’altres departaments implicats com Salut, Educació, Accessibilitat i Seguretat Industrial, en la modificació del Reglament de les guarderies infantils per tal de fer-ne l’actualització. Aprofitant aquesta revisió normativa, es valorarà si cal realitzar modificacions en les ràtios i en les funcions del personal educatiu auxiliar i personal educatiu responsable.

Govern impulsa, en el marc del Consell Econòmic i Social, la negociació entre sindicats i patronals per acordar els increments de salaris (el SMI el fixa el Govern, però ho sotmet també als agents socials). La negociació sobre la resta de salaris hauria de ser fruit -tal com succeeix en els estats del nostre entorn- de la negociació col·lectiva, a través de convenis i acords, i en aquest sentit s'ha revisat la normativa laboral, per incentivar els processos d'eleccions de representants dels assalariats, i per tant la negociació d'acords i convenis col·lectius.

El Govern està treballant en un model que doni una resposta equilibrada a les justes demandes de cadascuna de les parts. D'una banda, i d'acord amb les dades que actualment tenim, el gruix dels contractes vigents se situa en una renda de lloguer mitjana entre els 500 € i 700 €, rendes que estan molt lluny dels actuals preus d'accés al mercat de lloguer i, d'altra banda, volem garantir la seguretat en la tinença dels habitatges i el benestar de les persones i les famílies. No es tracta que els contractes antics passin a tenir rendes dels preus de mercat sinó d'equilibrar el mercat cap a un preu mitjà ajustat als ingressos medians de les llars d'Andorra.

Les polítiques de control de rendes tenen efectes immediats sobre les situacions particulars de les persones i les famílies, però tenen un impacte negatiu sobre el mercat d'habitatge perquè redueix de forma dràstica l'oferta d'habitatge de lloguer. Per això, la Llei 5/2025 adopta mesures sobre les causes del desequilibri actual entre l'oferta i la demanda. D'una banda, incrementa l'oferta a través de les limitacions en l'àmbit turístic, les accions contra la desocupació dels habitatges disponibles i les bonificacions en l'àmbit fiscal i, d'altra banda, redueix la demanda amb una política migratòria més restrictiva que s'ajusti a les capacitats i els recursos del nostre país. Tot sense perjudici que alhora s'està treballant en un model d'arrendament que tingui en compte el mercat de lloguer actual i la capacitat econòmica mediana de les famílies a Andorra.

Des de l'aprovació del Pla sectorial de noves infraestructures viàries, el Govern ha anat treballant en l'eixample i rectificació de les carreteres generals del país. En concret, i pel que fa a la zona esmentada, el Govern està duent a terme inversions per rectificar i eixamplar la CG-2, i millorar-ne així la seguretat.

Quan Andorra Turisme patrocina un esdeveniment, cal tenir present que no n’és l’organitzador. Per tant, la selecció, contractació i regularització de les empreses o professionals que treballen en aquell esdeveniment no és responsabilitat d’Andorra Turisme, sinó exclusivament de l’organitzador. Els patrocinadors no intervenen en els processos de contractació ni en la gestió interna dels proveïdors.

En canvi, en els esdeveniments propis d’Andorra Turisme, l’organisme demana de manera regular diversos pressupostos i segueix els procediments establerts per adjudicar els serveis a empreses andorranes que compleixen tots els requisits legals.

El sistema d’ajuts a l’estudi d’Andorra té com a finalitat garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats perquè cap estudiant deixi de continuar la seva formació per motius econòmics. Els ajuts —que inclouen beques de matrícula, de residència, de desplaçament, de material o de manutenció— estan regulats per la Llei 10/2021, de 3 de maig, d’ajuts a l’estudi, i pel seu Reglament d’aplicació de 2020.

Aquests textos estableixen que els ajuts s’atorguen en funció de la situació econòmica i patrimonial de la unitat familiar, d’acord amb uns llindars de renda i de patrimoni que es revisen anualment en cada convocatòria. Aquesta fórmula permet valorar la capacitat real de la llar per fer front a les despeses d’estudi, evitant que un dels seus membres pugui declarar-se independent per obtenir avantatges indeguts.

En qualsevol cas, el compromís del Govern és mantenir un sistema transparent, basat en criteris objectius, però també sensible a les situacions personals. Les beques no són una mesura de caritat, sinó una eina d’igualtat d’oportunitats, i continuarem treballant per fer que aquest principi sigui real per a tots els estudiants del país.

Pel que fa a la gratuïtat del transport públic (que actualment està subvencionat només per a andorrans i residents), i d’acord amb l’orientació política d’aquesta legislatura, en la que s'aposta decididament per la promoció del transport públic, s’han posat a disposició abonaments mensuals de 30 euros per desplaçar-se per tot el territori nacional. Es tracta d’un preu molt competitiu si es compara amb les tarifes anteriors al canvi de règim, que oscil·laven entre els 70 euros per a la zona 1 i els 164 euros per a la zona 4.

Pel que fa a la línia que connecta Andorra amb la Seu d’Urgell, es tracta d’una connexió estratègica per al país. Per això, el Govern n’ha volgut reforçar el servei, tant en termes de cost com de freqüència, des de l’atorgament de la nova autorització per operar la línia (octubre del 2023). Amb aquest nou model, s’han gairebé triplicat les freqüències, amb un bus cada 30 minuts, i s’ha ampliat l’horari tant al matí com al vespre. Això suposa arribar a 30 expedicions diàries, en comparació amb les 14 que s’oferien abans.

Paral·lelament, s’ha aplicat una rebaixa del 6% per als usuaris habituals amb abonament, s’ha creat un abonament trimestral per a estudiants i s’han introduït nous descomptes, d’entre el 10% i el 20%, per a famílies nombroses, monoparentals i persones grans.

Aquesta nova operativa ha comportat un increment significatiu de la demanda.

Les declaracions de la Directora del SAAS venen motivades pels resultats de l’estudi d’anàlisi de càrrega hospitalària dut a terme des del SAAS i que té en compte la taxa de creixement de la població i el seu creixement esperat a deu anys vista. Aquest estudi permet estimar la pressió hospitalària futura i planificar les necessitats d’espai i d’equipaments.

En base a aquest estudi i a aquesta informació es disposa d’una partida pressupostària molt important per reformar les actuals instal·lacions i que puguin adaptar-se al creixement de la població i a les necessitats assistencials.

No obstant, a banda de l’increment de població també cal considerar altres factors que impacten en la demanda hospitalària i sobre les que el Govern està incidint, com són:

• L’envelliment progressiu de la població que genera un augment de les malalties cròniques i la dependència, amb una importants càrrega assistencial, sanitària i social. En aquest punt, és clau potenciar les intervencions i el disseny d’eines per fomentar un envelliment saludable i digne que retardi o minimitzi les situacions de dependència.
  • Les polítiques de prevenció i diagnòstic precoç, que permeten prevenir l’aparició de malalties o diagnosticar-les en fases primerenques quan hi ha més marge d’intervenció i els resultats en salut son molt més favorables.
  • L’optimització de circuits assistencials que disminueixin l'ingrés com són la cirurgia ambulatòria, la cirurgia de curta estada o l’ hospitalització domiciliària.
  • L’ús de noves tecnologies que milloren l’eficiència del processos assistencials.
  • La promoció de l’atenció primària i comunitària com a eix central del sistema de salut, de manera que l’hospital es reservi per als casos que realment requereixen un alt nivell de complexitat.

  És una prioritat del Govern que la població d’Andorra tingui accés a una assistència sanitària de qualitat, adaptada a les necessitats de salut de la població, a l’evidència científica i als darrers avenços disponibles, i amb un nombre de professionals sanitaris suficient i amb les competències adequades per donar aquesta assistència. Aquesta prioritat queda reflectida en el Pacte nacional per a la qualitat, la sostenibilitat i l’eficiència del sistema sanitari que estableix les línies prioritàries en matèria de salut per als propers anys.