EL CAP DE GOVERN RESPON - EDICIÓ 12/2024

Actualment, la contaminació acústica queda regulada per la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls aprovada pel Consell General el 1985 i pels reglaments que la desenvolupen en matèria acústica. Aquests reglaments són el Reglament del control de la contaminació acústica del 3 de maig del 1996 i el Reglament del control de la contaminació acústica, del 3 de maig de 1996.

El Reglament del control de la contaminació acústica, del 3 de maig de 1996 ja regula els nivells sonors màxims, tant exteriors com interiors, que han de complir les activitats potencialment generadores de soroll, així com diverses instal·lacions que poden provocar sorolls al medi, entre les que s’inclouen les aerotèrmiques. Aquests nivells diferencien entre zones de recepció i horaris.

El Reglament també preveu que les màquines que tenen òrgans en moviment han d’estar equipades amb elements antivibradors per evitar la transmissió de les vibracions a través de l’estructura dels edificis.

 Una incorrecta instal·lació d’aquest tipus d’aparells pot implicar la superació dels nivells normatius, i aquest fet podria ser motiu de sanció, prevista a la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls.

Per tant, la normativa actual ja dona resposta a la casuística plantejada. Cal afegir que tot i que s’estigui en una situació de compliment normatiu a nivell acústic, hi pot haver la sensació de molèsties per soroll, més en zones residencials, on el soroll de fons és molt baix. Per tant, el compliment normatiu no descarta que es puguin produir molèsties, tot i que el Reglament ja fixa uns límits de soroll que tenen en compte els valors de referència fixats per la OMS i la OCDE, de manera que es garanteixi el benestar i el descans de la població. El Reglament també estableix els procediments de mesura dels nivells sonors per tal de poder avaluar els resultats amb objectivitat i assegurar la fiabilitat dels resultats. Al final, el Reglament ha de proporcionar seguretat, eliminant al màxim tota subjectivitat relacionada amb la percepció personal del soroll.

Per altra banda, conscients de la problemàtica relacionada amb les molèsties de soroll i vibracions que es van començar a posar de manifest amb la instal·lació d’aparells aerotèrmics, el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat i l’Oficina de l’energia i del canvi climàtic, van publicar l’any 2021 una guia tècnica “Guia de bones pràctiques per a la instal·lació de bombes de calor en matèria ambiental” per conscienciar al sector concernit sobre les implicacions tècniques de la instal·lació d’aparells aerotèrmics, incloent l’àmbit acústic. Es va fer un seminari de presentació per donar a conèixer la guia i tant la guia com la presentació es poden consultar a la pàgina web de Medi Ambient, https://www.mediambient.ad/contaminacio-acustica.

Així mateix, els instal·ladors d’aerotèrmica han de disposar de la capacitació professional d’instal·ladors energètics que ha de permetre la correcta instal·lació d’aquest tipus d’aparells i  el compliment de tota la normativa, tant ambiental com energètica, per tal d’evitar la “mala praxis”.

Per tot, el Govern a més de disposar de la normativa que regula el soroll d’aquestes instal·lacions d’aerotèrmiques també ha fet una feina per promoure la informació i difusió de bones pràctiques i assegurar la capacitació dels professionals concernits.

Finalment, cal afegir que el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat treballa per la millora continua de la normativa ambiental, incloent la normativa acústica, per continuar millorant la protecció del medi ambient i per adaptar la normativa a l’evolució de la tècnica i la creixent sensibilitat en matèria ambiental de la ciutadania.

L'equip de ginecologia i obstetrícia del país dona un accés prioritari a les dones embarassades, assegurant una atenció adequada i de qualitat durant tot el procés gestacional.

Paral·lelament, s’han implementat mesures per reforçar els recursos disponibles i millorar l’eficiència en el seguiment i els controls de l’embaràs. En aquest sentit, s’ha potenciat el rol de les llevadores en els controls gestacionals, establint un mínim de visites programades als centres d'atenció primària que asseguren un seguiment de qualitat i personalitzat per a cada dona i, a més, s’estan duent a terme les gestions necessàries per incorporar un nou professional de ginecologia i obstetrícia a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, amb l’objectiu de reforçar l’equip.

Actualment, l'equip de ginecologia i obstetrícia del país, format per tots els professionals d'aquesta especialitat, compta amb 10 ginecòlegs/es i 19 llevadores, en diferents règims d'atenció, que treballen de manera coordinada per garantir que cap dona quedi sense el seguiment necessari. Aquest equip manté una estreta col·laboració i coordinació per assegurar una cobertura completa i contínua de l’atenció, amb la presència d’un/a ginecòleg/a i una llevadora de guàrdia les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana.

Aquesta és una qüestió molt important i el Govern, evidentment, és molt conscient des de fa temps de la necessitat de garantir la sostenibilitat, suficiència i equitat del sistema de pensions. Per aquest motiu, per la importància que requereix la reforma, el Consell General disposa d’una comissió que treballa aquest tema, on hi estan representats tots els grups parlamentaris.

La Comissió Legislativa de Seguiment i Sostenibilitat de les pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social està treballant amb projeccions de l’evolució en el futur per poder arribar  a uns principis d’acord amb totes les forces parlamentàries.

És un assumpte important i que té un impacte significatiu a mig i llarg termini que va molt més enllà d’aquesta legislatura i que requereix el màxim consens polític.

Però, independentment de l’estat de la reforma del sistema contributiu de pensions de vellesa, el Govern és conscient, des de fa alguns anys, de la necessitat de garantir els recursos suficients per viure, especialment, en el col·lectiu de gent gran que percep una pensió de jubilació inferior al salari mínim.

És per aquest motiu que es va crear la pensió de solidaritat per a la gent gran no contributiva, que continua vigent actualment, la finalitat de la qual és complementar la pensió de jubilació fins, com a màxim, l’import del salari mínim, corresponent l’any 2024 a 1.376,27 € mensuals bruts. Per poder accedir a aquesta prestació econòmica, les persones sol·licitants han de demostrar un mínim de 10 anys de residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra abans de complir els 65 anys, a la vegada que han de justificar disposar d’uns ingressos i d’un patrimoni per sota del llindar establert a la Llei 6/2014, del 24 d’abril de serveis socials i sociosanitaris.

Avui en dia, 1.352 persones reben aquesta pensió per part del Govern.

A més, beneficiar-se d’aquesta pensió de solidaritat obre drets a altres prestacions, com pot ser, d’una banda, la cobertura del 100% de les tarifes de responsabilitat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i, de l’altra, el gaudiment de la tarifa elèctrica bonificada per part de les companyies elèctriques. Aquesta bonificació permet un estalvi d’entre 5 i 13 euros mensuals, en el terme de potència.

Així mateix, les persones grans poden accedir als ajuts a l’habitatge de lloguer obtenint un percentatge de participació en la renda de lloguer superior a altres col·lectius. Actualment, el Govern col·labora en el pagament de la renda de lloguer en un total de 589 llars integrades per persones grans.

En definitiva, la voluntat del Govern continua essent garantir la cobertura de les necessitats bàsiques, el lloguer, llum, etc. de la gent gran a aquelles persones que no disposin de recursos per fer-hi front.

Els ajuts a l’habitatge de lloguer en general s’adrecen a 2.407 llars el que implica més de 5,7 milions d’euros aquest 2024.

Cada any, via la llei del pressupost, es revaloren totes les prestacions econòmiques pagades per la CASS i entre elles es revaloren les pensions de jubilació .

D’entrada, per millorar el sistema de pensions cal que sigui un sistema adaptat a la població l’actual; és a dir, que les aportacions a la branca jubilació es vagin adaptant d’acord amb l’esperança de vida actual. Cal recordar que les cotitzacions efectuades a dia d’avui a la branca jubilació equivalen a una esperança de vida de 9,6 anys des de l’edat que es percep la pensió de jubilació, amb les petites reformes que s’han fet.

Exemple: la jubilació als 65 anys, amb el que la persona ha aportat al sistema, només cobriria, fins al 72-74 anys aproximadament. Per tant als 72-74 anys, correspondria al govern pagar la totalitat de la resta de pensió de jubilació.

Cal considerar que l’esperança de vida a dia d’avui es d’aproximadament 85 anys.

Una de les mesures que es conté en les 14 mesures que estan sobre la taula per debatre el futur de la sostenibilitat de les pensions es la creació del Pilar II. El Pilar II és la introducció de plans de pensió d’ocupació d’adscripció obligatòria.

Això és el símil al pla de pensions que existeix avui per la funció pública.

És a dir, al costat de la cotització a la CASS, caldria fer un pla de pensions amb aportacions dels treballadors, dels empresaris i cal analitzar si de govern també. La proposta seria que les aportacions es fessin a parts iguals per les parts (el mateix esquema que és vigent per la llei de pensions de la funció publica en que l’aportació és del 3% -no hi ha % establert en aquest cas).

Aquest pilar II: voldria dir que la persona assalariada cobraria per dues vies: la de la CASS i la del pla de pensions privat en funció de les seves aportacions que han estat majorades per les aportacions dels empresaris i/o govern.

El Govern és sensible amb aquesta problemàtica al voltant de la baixa taxa de fecunditat que tenim al país i la problemàtica que genera a la inversió de la piràmide demogràfica.

Per aquest motiu, d'una banda es treballa en l'equiparació progressiva dels permisos de naixement igualitaris i de l'altra, amb altres mesures que permetin la conciliació familiar.

Respecte als permisos de paternitat, sí que es preveu augmentar-los de manera progressiva.

Durant el 2024, s'ha estat treballant intensament en aquesta mesura, i en aquest marc s'han iniciat reunions de coordinació amb els diferents ministeris implicats, com els de Salut i Treball, així com amb agents econòmics i socials del país i amb la CASS. Aquesta mesura té una gran importància i impacte, i, per tant, hem de ser conscients de la responsabilitat que implica una reforma d'aquesta magnitud.

També és fonamental que aquesta proposta es faci des d'una perspectiva transversal, realitzant un estudi profund i exhaustiu que contempli la complexitat de la mesura. Precisament, la Secretaria d'Estat d'igualtat i Participació Ciutadana està treballant en una anàlisi detallada de les seves implicacions econòmiques, socials i laborals, així com una comparativa amb els models d’altres països que hagin implementat mesures similars. No podem obviar que la implementació d'un permís de naixement igualitari no depèn únicament del sector públic, sinó que es contempla també la implicació activa dels agents econòmics i socials del país.

Per això, resulta imprescindible comptar amb un estudi d'impacte econòmic a curt, mitjà i llarg termini, que ens permeti avaluar de manera acurada les repercussions d’aquesta mesura en diversos àmbits. A més, cal tenir en compte situacions especials com els casos de parts prematurs o les famílies monomarentals.

Amb la vista posada en el primer semestre de 2025, es presentarà la proposta, després d’un procés de treball i anàlisi profund. També serà necessari emprendre les modificacions legislatives corresponents i portar els textos al Consell General.

En tot moment, garantirem que aquest procés es faci amb el màxim rigor i compromís, tenint en compte tant els drets de les famílies com les implicacions econòmiques i socials d’una reforma d’aquesta envergadura.

Aquesta mesura pot ser una palanca per revertir la baixa taxa de natalitat del país però no l'única.

És per això que el programa quadriennal per la igualtat entre dones i homes impulsat i coordinat pel Govern des de la Secretaria d'Estat d'Igualtat i Participació Ciutadana, conjuntament amb els comuns i l'Institut Andorrà de les Dones, el que pretén és el desenvolupament de programes específics per fomentar la igualtat de gènere, la no discriminació i la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. En aquest sentit doncs, el que es cerca és fomentar la col·laboració interinistitucional per garantir una aplicació efectiva de la transversalitat de gènere, la corresponsabilitat en les cures i la promoció de l'equitat en tots els nivells de la societat andorrana.

Aquest programa quadriennal serà efectiu a partir del 2025 i fins el 2029 i servirà també de palanca per intentar revertir aquesta tendència pel que fa a la baixa taxa de natalitat i fecunditat que tenim al nostre país.

Des del Govern estem treballant en diversos àmbits per garantir un creixement sostenible i també atractiu per a les noves generacions amb l’objectiu de diversificar la nostra economia per poder retenir el talent jove i oferir oportunitats que vagin més enllà dels sectors tradicionals com el turisme o la construcció. Des d’aquesta perspectiva, podem enumerar algunes iniciatives com la creació d’una àrea d’innovació al nostre país. A tal efecte, el pressupost per al 2025 preveu una partida d’entre 500.000 i un milió d’euros en ajuts per donar suport a projectes relacionats amb la innovació. Paral·lelament, continuem treballant en l’impuls del sector digital i tecnològic amb projectes com l’Andorra Digital Hub, destinat a fomentar l’arribada d’empreses tecnològiques i startups.

A tot això ens hi ajudarà -a diversificar la nostra economia-, l’Acord d’associació amb la UE que permetrà la instal·lació de nous sectors que ajudaran a que l’economia del país deixi de ser tan dependent de sectors com el turisme o la construcció. A banda, és clar, d’oferir la possibilitat als joves de formar-se o treballar al mercat interior com si fossin nacionals d’un Estat membre.

Però més enllà de la recerca de nous sectors, al nostre país, hi ha sectors molt arrelats que també han de gravitar cap a la innovació i la sostenibilitat. És el cas de l’aposta per un turisme de qualitat, centrat en el respecte pel medi ambient i la promoció de la natura i la cultura, o l’aposta pels projectes de producció d’energies renovables, la mobilitat sostenible o les iniciatives per preservar la biodiversitat i els recursos naturals, especialment tenint en compte l’impacte del canvi climàtic en zones de muntanya. Tots aquests àmbits requereixen de joves ben formats i ben preparats. En aquest sentit, també es busca consolidar el rol de la Universitat d’Andorra com a eix de formació i recerca amb més oferta de graus i màsters adaptats al mercat laboral actual.

En quant a les polítiques adreçades particularment als joves, des del Govern es potencien les beques per a estudis universitaris i de mobilitat, així com programes per a emprenedoria jove. També tenim espais de participació i fòrums i programes per involucrar els joves en les decisions del país, assegurant que les seves opinions i necessitats siguin tingudes en compte.

Aquests esforços tenen l’objectiu de fer d’Andorra un país sostenible, innovador i inclusiu, oferint als joves les condicions necessàries per construir un futur ple sense haver de marxar. Així, la teva filla podrà trobar opcions per créixer personalment i professionalment dins del país.

Sempre hem defensat que cal créixer, però no a qualsevol preu. Per aquest motiu, a principis de l’any que ve aprovarem la Llei de creixement sostenible i el dret a l’habitatge que té com objectius implementar tota una sèrie de mesures que aposten de manera clara i decidida pel desenvolupament sostenible i aconseguir un creixement equilibrat que doni beneficis al llarg termini al conjunt del país. Està clar que no podem continuar creixent ni demogràficament ni urbanísticament al ritme que ho hem fet aquests darrers dos-tres anys perquè el nostre país disposa d’uns recursos limitats a tots els nivells, com molt bé s’apunta en la pregunta.

Aquesta Llei  inclou mesures que afecten a diversos àmbits: el model turístic; la inversió estrangera immobiliària; la fiscalitat vinculada a les transaccions immobiliàries; afavorir més habitatges al mercat (En aquest sentit, ja s’han acabat els primers 70 pisos, que s’oferiran en breu -, i en seran més de 400 del nou parc públic d’habitatge de lloguer assequible); i sobre el model immigratori.

Paral·lelament, tots els comuns han dut a terme els estudis de capacitat de càrrega de les respectives parròquies que actualment s’estan avaluant. També des del Ministeri de Turisme i Comerç esperem ben aviat poder disposar de l’estudi de la capacitat de càrrega del sector turístic que ha de permetre veure com està el sector en aquests moments. En aquest sentit, des del Ministeri també s’està treballant amb la nova llei del turisme que incorporarà criteris que avui en dia són fonamentals, com la sostenibilitat, el benestar i la integració del medi ambient perquè, com bé diu la pregunta, cap dels recursos dels que disposem son finits.

És cert que l’economia andorrana gaudeix de bona salut. Tots els indicadors econòmics mostren com Andorra ha sortit reforçada després de la pandèmia. El PIB del 2023 va créixer un 2,6% i el del 2024 preveu un creixement d’un 1,9%. El nombre d’assalariats, de comerços oberts o de turistes estan en una dinàmica de creixement i ens n’hem de felicitar.

El Govern a més, treballa per diversificar l’economia i atraure talent per aconseguir, en cas que ens situem en escenaris de recessió o hi hagi risc d’una crisi econòmica com la del 2007, que l’economia andorrana sigui prou robusta com per superar-la amb garanties.

En paral·lel, hem treballat amb diferents mesures legals per reequilibrar aquest increment del mercat residencial de venda d’alt standing que estem vivint a Andorra, en detriment de la construcció d’habitatge de lloguer. Els objectius del projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge són:

1. Regular de nou la inversió estrangera. Limitant les compres estrangeres a un màxim de dos pisos. Des del Govern hem implementat un impost progressiu sobre la inversió estrangera immobiliària, amb bonificacions per destinar immobles al lloguer assequible durant un mínim de deu anys.
2. Mesures per a la mobilització i posada al mercat dels habitatges buits
3. Suspensió d'autoritzacions per a habitatges d’ús turístic i mesures perquè part d’aquests habitatges d’ús turístic retornin al mercat residencial.
4. Exempcions fiscals en la compra del primer habitatge fins a un valor de 500.000 euros per a residents amb ingressos inferiors a quatre vegades el salari mínim.
5. Augment del gravamen sobre la plusvàlua immobiliària materialitzada en les transaccions d’immobles realitzades tant per a residents com per a no residents, en funció del guany i del temps transcorregut des de l’adquisició del bé, per tal de desincentivar l’especulació.

Aquesta és una qüestió molt important i el Govern, evidentment, és molt conscient des de fa temps de la necessitat de garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. Per aquest motiu, per la importància que requereix la reforma, el Consell General ho està treballant en el si d’una comissió, on hi estan representats tots els grups parlamentaris.

La Comissió Legislativa de Seguiment i Sostenibilitat de les pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social està treballant amb projeccions de l’evolució en el futur per poder arribar a principis d’acord amb totes les forces parlamentàries.

És un assumpte cabdal  i que té un impacte significatiu a mig i llarg termini que va molt més enllà d’aquesta legislatura i que requereix el màxim consens polític.

El fet que la reforma s’estigui treballant des del Consell General és una garantia que realment es vol afrontar aquest repte i es vol anar fins al final i cap dels altres reptes que estem treballant actualment, com la crisi de l’habitatge i Europa, desviaran aquesta qüestió que és cabdal per al futur d’Andorra.

L’Acord d’associació té per objectiu definir un marc estable de relacions amb la UE que permeti a Andorra accedir al Mercat Interior europeu i a les seves quatre llibertats fonamentals: la lliure circulació de mercaderies, de persones, de serveis i de capitals.

Atès que Andorra no esdevindrà estat membre sinó associat (sempre condicionat al resultat de la consulta vinculant), i gràcies a la Declaració relativa a l'article 8 del Tractat de la Unió Europea, s’han pogut negociar nombroses adaptacions específiques en diversos àmbits.

Entre aquestes destaca l’acord sobre la lliure circulació de persones, una solució clarament asimètrica i única en tot el Mercat Interior, que permetrà a Andorra mantenir el control dels fluxos migratoris de residents nacionals europeus, així com continuar garantint la seguretat del nostre país.

Gràcies a aquest acord, els andorrans podran residir, estudiar, treballar, desplaçar-se o jubilar-se en el Mercat Interior amb les mateixes condicions que qualsevol ciutadà europeu, sense patir cap discriminació per raó de la nostra nacionalitat.

En contrapartida, per venir a viure a Andorra s’exigiran un seguit de controls i requisits que comportaran, com bé s’assenyala a la pregunta, la necessitat de modificar alguns aspectes de la Llei qualificada d’immigració passats dos anys de l’entrada en vigor de l’Acord.

Els canvis que s’han d’efectuar en aquesta llei, únicament per als nacionals UE, són els següents:

• Es mantindrà un sistema d’immigració basat en quotes, tot i que es modificaran les existents, establint-se tres categories específiques: treballadors amb activitat econòmica, residents sense activitat econòmica (passius) i temporers amb estades de menys de 12 mesos.
• S’establirà una fórmula per determinar el mínim d’autoritzacions: caldrà fixar un mínim d’autoritzacions a nacionals de la UE a cadascuna de les quotes anteriors, mitjançant l’aplicació d’un percentatge a la mitjana de les autoritzacions concedides als nacionals de la UE en els darrers cinc anys. Segons aquests càlculs, per l’any 2023 s’hauria d’haver autoritzat un mínim de 354 autoritzacions per treballadors, 16 per passius i 68 per temporers, valors clarament inferiors als que vam concedir en el conjunt de l’any.
  • Verificació dels antecedents penals: Es podrà mantenir un procediment de verificació dels antecedents penals dels nacionals d’origen UE. Aquest procediment constarà d’una auto declaració, amb controls sistemàtics dels antecedents per a professionals de sectors sensibles (a determinar per llei) i verificacions aleatòries per a la resta de professions (sobre la base d’uns criteris que també caldrà fixar per llei).
  • Reagrupament familiar: Els nacionals de la UE residents a Andorra podran continuar reagrupant els seus familiars amb una autorització de residència idèntica a la seva, que descomptarà quota, sempre que compleixin els requisits legals establerts a la llei, com ara la garantia que no seran una càrrega econòmica per a l’Estat.
  • Supressió de dipòsits: L’Acord suposarà la supressió del dipòsit de 50.000 € als residents de la UE que exerceixin per compte propi i dels 600.000 € d’inversió inicial per als passius.
  • Manteniment dels procediments de policia administrativa: Es conservaran els procediments de policia administrativa que permeten la  denegació d’entrada, les expulsions i els foragitaments, si bé és cert que serà necessari regular els procediments i establir les vies de recurs.

En resum, i per fer-ho entenedor, caldrà fer adaptacions de la Llei d’immigració, sí, però el que és important és que Andorra mantindrà el control dels fluxos migratoris de residents nacionals europeus, i continuarà garantint la seguretat del nostre país. Els nacionals andorrans podran residir, estudiar, treballar, desplaçar-se o jubilar-se en el Mercat Interior amb les mateixes condicions que qualsevol ciutadà europeu.

La postil·la de La Haia és un procés que permet legalitzar documents públics emesos a un país que s’han de presentar davant l’administració pública d’un altre país. La postil·la de La Haia verifica que la persona que signa el document sigui l’adequada. Andorra demana que els documents acadèmics estiguin correctament legalitzats perquè afegeix més seguretat al procediment de reconeixement dels títols estrangers i perquè als estudiants i/o professionals que han de presentar documents acadèmics d’Andorra a l’estranger també se’ls hi exigeix.

Tot i això, recentment el Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, amb l’objectiu de facilitar la mobilitat dels estudiants i treballadors –que és un dels principis de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i de l’acord d’associació amb la UE–, ha flexibilitzat l’exigència de la postil·la per aquells documents acadèmics electrònics que es poden verificar a la seu electrònica de la institució que els ha emès.

Pel que fa al reconeixement de les titulacions d’ensenyament superior, el ministeri encarregat de l’ensenyament superior és l’autoritat competent per lliurar resolucions de reconeixement acadèmic que permeten l’accés a estudis superiors. El ministeri encarregat de la salut és l’autoritat competent per lliurar autoritzacions per exercir professions sanitàries i el ministeri encarregat d’interior és l’autoritat competent per lliurar autoritzacions per exercir la resta de professions titulades. Per debatre si es lliura una autorització per exercir una professió titulada, s’organitza una comissió interministerial que té en compte altres factors a banda de la titulació acadèmica.

Pel que fa els títols oficials i els títols propis, l’Administració andorrana, dins del tràmit de reconeixement acadèmic, només reconeix els títols oficials estrangers perquè el propi Estat on s’han emès els ha donat validesa acadèmica. Els títols propis, que s’imparteixen sota la única responsabilitat de la institució d’ensenyament superior que els ofereix, no han passat cap procés d’assegurament de la qualitat i, per tant, l’Estat on s’han emès no els ha donat validesa acadèmica.

El Ministeri de Cultura està treballant per implementar l'Estatut de l'Artista, una eina que el Consell General va voler crear i posar al servei dels artistes del país i que, a l'hora d'aplicar-la, s'ha vist que no és prou atractiva per a la majoria dels artistes. És per aquest motiu que la ministra es va donar un any per analitzar l'Estatut de l'Artista i proposar les modificacions pertinents.

A partir de les propostes i els comentaris que ens han fet arribar els mateixos artistes després de la reunió informativa que va tenir lloc a la seu del Ministeri de Cultura el 21 d'octubre, s'està treballant amb la Comissió Andorrana de Seguiment de l'Estatut de l'Artista en la revisió de la llei i el reglament que la desplega. Recordem que l'objectiu de l'Estatut de l'Artista és afavorir el desenvolupament de l'activitat artística, pal·liant els efectes de la precarietat que sovint acompanya aquestes professions.

Som conscients que l'Estatut de l'Artista va generar moltes expectatives. El que fa la llei és definir un règim laboral específic per als artistes i obrir una nova via d'accés a la CASS com a treballadors per compte propi. Per ara, s'ha descartat un règim especial dins de la seguretat social, tenint en compte que la Llei de mesures per als treballadors per compte propi, aprovada poc després de l'Estatut de l'Artista, ofereix un escalat en les cotitzacions a la CASS en funció de la renda neta de l'any anterior, aplicable a tots els treballadors per compte propi (també als artistes, estiguin afiliats a la CASS per la via clàssica d'obertura de comerç o s'hi afiliïn com a artistes professionals acreditats).

En qualsevol cas, el que cal revisar són les condicions per al reconeixement com a artista professional acreditat i també els avantatges associats a aquesta acreditació.

L'equip del Ministeri de Cultura té perfils molt diversos, també de joves (especialment al Departament de Promoció Cultural, on recentment hi ha hagut noves incorporacions). Aquests perfils joves ofereixen, sense dubte, una perspectiva que enriqueix l'experiència dels més grans, però aquesta experiència també és important i cal reivindicar-la igualment.

El camí traçat a la passada legislatura s'està seguint, en el sentit que s'estan implementant les accions recollides pel Pla Estratègic de la Cultura 2030. El mateix Estatut de l'Artista formava part d'aquestes accions, però també la nova Llei de la llengua pròpia i oficial i, sobretot, la seva aplicació, o la política patrimonial (pensem, per exemple, en la recent recuperació de les pintures murals de Sant Esteve d'Andorra la Vella).

Sobre la programació, hi ha valoracions subjectives que són molt respectables, però en general les propostes fetes des del Ministeri tenen una bona rebuda per part de la ciutadania. Una altra qüestió és si hi ha prou coordinació entre els agents culturals, que és cert que és un tema que es posa repetidament damunt la taula i que encara no està prou ben resolt. En tot cas, s'hi treballa i s'hi continuarà treballant. El problema no és tant que hi hagi dos, tres o quatre actes programats el mateix dia, com que un dia hi hagi quatre concerts i l'endemà dues obres de teatre, etcètera. L'Agenda.ad havia de servir per millorar aquesta coordinació, però queda clar que s'ha d'anar més enllà.

L’Acord d’associació comporta l’adopció del Reglament 1013/2006 de trasllat de residus (que esdevindrà el 2024/1157 amb una possible futura implementació de l’Acord), el qual desenvoluparà un marc legal actualitzat per als trasllats de residus tant dins com fora de la Unió Europea, amb l’objectiu de garantir la protecció del medi ambient i la salut humana.

És important destacar que aquest Reglament diferencia clarament els trasllats i els procediments aplicables segons els països implicats, especificant-se aquests entre països membres i amb països associats i tercers.

Pel que fa a la pregunta concreta, els residus esmentats es consideren residus perillosos segons la llista ambre del Conveni de Basilea. Això implica que els moviments transfronterers d’aquests residus estan subjectes a controls estrictes, incloent-hi autoritzacions prèvies, consentiments explícits i procediments rigorosos per garantir-ne una gestió adequada.

L’Acord d’associació i l’adopció d’aquests reglaments, juntament amb la cooperació en l’àmbit del medi ambient establert en l’article 64, permetran a Andorra alinear-se a les normatives europees i negociar els acords administratius bilaterals necessaris per garantir l’exportació dels residus que no es puguin tractar internament, especialment aquells considerats sensibles. En aquest sentit, es considera, coincidint amb la persona que ha fet la pregunta, que un escenari sense Acord d’associació, i la consideració d’Andorra com a país  tercer, dificultaria significativament aquestes exportacions per no tenir un instrument jurídic que evitaria eventuals bloquejos o traves administratives.

Actualment, la Llei del Codi de la circulació (2021), ja estableix en l'article 4.14 la prohibició de circular amb vehicles que emetin pertorbacions electromagnètiques, sorolls, gasos i altres contaminants a la via pública. Així mateix, l'article 44.2 estableix que cal conduir sense forçar les marxes per evitar sorolls molestos com els que es produeixen com a conseqüència d'acceleracions innecessàries o de forçar el motor en pendents. També està prohibit circular amb escapaments lliures total o parcialment, amb tubs d'escapament incomplets, deteriorats o que no corresponguin a models previstos pel fabricant del vehicles. La infracció d'aquests articles comporta la imposició de la corresponent sanció, que pot anar dels 100 als 200 euros.

Més enllà de les infraccions tipificades en la Llei del Codi de la circulació, i tenint en compte la problemàtica en les zones esmentades, el Cos de Policia efectua rondes de prevenció especialment durant les nits dels caps de setmana, a més de controls de radar mòbils per diferents punts de la xarxa viària per tal de controlar l'excés de velocitat dels vehicles i indirectament els sorolls emesos per aquests, així com parades preventives estàtiques en les zones detectades com a sensibles. 

La despesa pública en educació, sense tenir en compte les aportacions que fan Espanya i França, se situa en 85,6 milions d’euros l’any 2023, una xifra que suposa un increment del +9,6% respecte a l’any anterior. Així mateix, la despesa pública en educació (sense l’aportació d’Espanya i França) representa un 2,5% amb relació al producte interior brut (PIB).

Les inversions en educació  s'estructuren en les inversions i funcionament dels centres escolars que depenen del Govern d'Andorra (obres, millores, subministraments equipaments, tecnologia, etc.). La inversió també es refereix a la dotació de recursos humans al sistema educatiu andorrà i també als altres sistemes educatius presents a Andorra (personal docent, col·laborador i personal especialitzat, etc.) i en les subvencions i ajuts als diferents actors de l'estructura educativa d'Andorra (beques alumnat, AMPES i menjadors, transports, esquí, escoles congregacionals, etcètera).

El pla de futures inversions ve determinat per l'evolució de l'alumnat, per les evolucions de les exigències normatives en infraestructures, seguretat i qualitat educativa i pels projectes estratègics governamentals d'impacte en les escoles (per exemple benestar digital, plans de millora, canvis curriculars o transició energètica).

Amb tot, i més enllà d’aquest detall de les inversions, el Govern té clar que l’educació és un dels pilars bàsics del nostre país, que és un dels millors indicadors per saber la nostra capacitat per afrontar convenientment el futur. Per aquest motiu, vetllem per disposar d’una educació pública d’excel·lent qualitat, per una xarxa pública d’escoles cohesionada i per una convivència harmònica dels tres sistemes educatius presents al país.

En primer lloc, estem afrontant una de les grans problemàtiques, tant per als joves com per a les famílies, com és l’accés a l’habitatge tot garantint un creixement sostenible del país. A grans trets, estem construint unes bases per posar molts més pisos al mercat, incloent els més de 400 del parc públic de lloguer assequible que estem construint o habilitant, que permetran que s’autoregulin els preus perquè hi haurà més oferta al mercat de pisos més econòmics. Aquesta és una de les preocupacions que estem afrontant de manera decidida.

Darrerament s'ha presentat el Pla nacional de la joventut. Un dels objectius d'aquest és, precisament, facilitar i acompanyar el procés d'emancipació de les persones joves del país. Quan parlem d'emancipació, no parlem exclusivament d'abandonar el nucli familiar, sinó que implica un procés integral cap a l'autonomia econòmica i residencial, així com una transformació psíquica i emocional cap a la vida plena d'adult.

El programa d'impuls per a l'emancipació de joves consisteix en facilitar l'accés a un habitatge de lloguer a les persones joves que desitgen abandonar per primer cop el nucli familiar a través d'una subvenció per cobrir el dipòsit del contracte d'arrendament d'habitatge d'ús residencial i el primer mes de renda del contracte. D'ençà que es va engegar el projecte, l'any 2020, el nombre de sol·licituds ha anat disminuint a causa de l'augment de preu i la manca d'habitatges de lloguer.

Des del 2020 s’han atorgat 81 subvencions amb un import total de 172.812 euros.

Des de l'Àrea de Promoció de la Joventut i el Voluntariat del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports es vol fer una revisió del programa amb l'objectiu de flexibilitzar els requisits per accedir a la subvenció perquè més joves se'n puguin beneficiar.

De fet, es van modificar recentment els requisits perquè els joves menors de 35 anys també puguin registrar-se com a candidats a optar als pisos públics de lloguer assequible.

A banda de l’habitatge, també estem apujant cada any el salari mínim per damunt de l’IPC per, mica en mica, anar adaptant el nivell adquisitiu. I això té un impacte en el salari medià (que ronda els 2000 euros) i el mitjà que està vora els 2.500 euros.

I un altre eix important de les polítiques per als joves té molt a veure amb l’Acord d’associació amb la UE: mentre estudien seran tractats com un nacional europeu qualsevol, pel que fa a tarifes de matrícules universitàries. L’opció de fer pràctiques remunerades per adquirir experiència i fins i tot endinsar-se al mercat laboral sense que els penalitzi ser nacional d’un país tercer. Tindran més oportunitats. I a més, l’Acord és l’instrument per diversificar la nostra economia i que s’obri a sectors d’innovació que crearan llocs de treball qualificats al nostre país, més enllà d’únicament el sector turístic.

Estem assentant les bases perquè, precisament els joves puguin tenir el millor dels futurs a casa seva, si així ho desitgen.

Més poder adquisitiu per als joves significa revisar el salari mínim interprofessional, entenem que aquesta mesura hauria d'anar dirigida a tota la població i no únicament al col·lectiu jove. Per a més informació, veure preguntes relacionades amb la millora del poder adquisitiu.

Entenem la inquietud dels veïns d’Anyós i l’Aldosa, especialment després del compromís expressat pel Ministre de Territori i Urbanisme, el senyor Raül Ferré, i el Secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, el senyor David Forné. De 7h a 9h, circulen diàriament per aquestes poblacions en direcció a la vall central, un total de 700 vehicles. Alhora, de 17h a 20h, cal afegir-hi 400 vehicles en direcció contrària.

És per aquest motiu que s’ha iniciat el projecte definitiu per solucionar bona part d’aquesta problemàtica essent doncs una prioritat pel Govern i s’hi està treballant des del primer dia d’aquesta legislatura.

S’ha iniciat ja la construcció de la variant de la Massana. Aquesta infraestructura viària és una iniciativa clau per millorar la mobilitat i la qualitat de vida a la parròquia. Aquesta infraestructura està dissenyada per descongestionar el trànsit al centre de la Massana i, de manera específica, oferirà una solució significativa als problemes de circulació que actualment afecten les zones d’Anyós i l’Aldosa.

Amb aquesta nova via, es reduirà el volum de vehicles que travessen aquestes àrees residencials, minimitzant les retencions i millorant la seguretat viària. A més, la variant permetrà una mobilitat més fluida per a residents i visitants, contribuint a un desplaçament més eficient.

Aquest projecte reflecteix el compromís amb una infraestructura sostenible que respon a les necessitats actuals i futures del país. Continuarem treballant perquè la construcció es dugui a terme amb la màxima rapidesa i eficiència per oferir aquesta millora a tots els usuaris. Convé recordar que en relació a la desviació de la Massana, fins ara s'han licitat i adjudicat, i s'estan executant les obres:

Tram 2 i rotonda de Serra de l'Honor: Finalitza el maig 2026. 4.360.455 euros (part de Govern, on cal sumar la part comunal).

Tram 3: Finalitza a finals d'octubre 2026. 10.846.953 euros.

També s'ha licitat (adjudicació prevista pel febrer 2025):

Tram 5.3 (Pont Palanques fins pont bombers): previst de finalitzar el setembre-octubre 2026. 4.769.537 euros (estimat)

Amb totes aquestes obres els usuaris d'Ordino que actualment es desvien pels nuclis de població de l’Aldosa i Anyós, ja podran passar per la desviació pel pont de  bombers, a la Massana, mentre s'acaben la resta d'obres del tram 4 i 5, pendents de licitar (previstes d'acabar durant el 2027, en funció de quan s'iniciïn exactament) i que no afecten la circulació Ordino – la Massana:

Tram 4 complert (brancall del telecabina o d'Arinsal): 7.500.000 euros (estimat).

Tram 5 del pont de bombers fins el final: 3.000.000 euros (estimat).

Continuarem informant dels avenços i agraïm la paciència i col·laboració dels afectats mentre treballem per posar en marxa aquesta nova infraestructura tan necessària.

Però cal parlar també del transport públic, doncs tenim el convenciment que també ha de ser part de la solució a la nostra mobilitat i ens ha de permetre alhora descarbonitzar el sector del transport. Com ja saben, des de l‘entrada en vigor de la gratuït del bus, els usuaris s’han multiplicat per 3, i ja són més de 20.000 viatgers per dia.

Ara bé, som conscients que aquestes mesures que ens estan servint per crear una fins ara inexistent cultura del transport públic, no pot acabar amb els autobusos nacionals regulars. És per això, que des del Govern s’està treballant en un pla sectorial del transport públic segregat capaç de vehicular una major quantitat de viatgers, assegurant alhora una millor qualitat de servei i una intermodalitat. Volem un transport públic d’interès general, adaptat, competitiu i de qualitat, però també una mobilitat sostenible, connectada i segura, perquè és amb mesures valentes com aquestes que serem capaços de realitzar una acció climàtic eficaç.

La participació del col·lectiu juvenil consisteix a permetre que prenguin part en les decisions que afecten les seves vides, per aquest motiu és important potenciar el poder i la participació dels nostres joves en la societat.

Actualment ens trobem en un context en què hi ha una desafecció creixent cap a les institucions polítiques i els processos democràtics del país. Implicar la ciutadania ha esdevingut un dels gran reptes de les democràcies actuals i per això és fonamental implicar-la en el disseny i la implementació de les polítiques que afecten les seves vides. S'ha d'entendre la participació juvenil com una manera de fer i no com una iniciativa puntual, incloent la veu de les persones joves en el disseny de polítiques.

El Pla nacional de joventut ha tingut en compte aquesta dimensió participativa, incloent la veu de les persones joves durant el procés d'elaboració del Pla amb les 368 converses que es van dur a terme amb joves que van donar la seva visió del Pla (projecte ACTIVA liderat pel fòrum de la Joventut d'Andorra). Per poder potenciar la participació dels nostres joves, cal revisar les eines de participació perquè es coneguin i els hi trobin sentit.

Però sí que és evident que actualment hi ha una certa desafecció política, especialment, en els segments de població més jove. Els factors que expliquen la desafecció política, que no és un fenomen únic del nostre país, són diversos. La pèrdua d’ideologia associada a les formacions polítiques, els problemes per emancipar-se, la manca d’ofertes laborals o la jerarquia i verticalitat de les estructures dels partits fan que cada dia menys joves s’interessin per la política.

Per aquest motiu, des de la política i, especialment, els polítics que tenen càrrecs de responsabilitat hem de saber fer autocrítica i buscar quines són les fórmules perquè els joves, les noies i els nois, s’impliquin i exerceixin el seu dret a vot i també en la política. Com a societat és important saber que pensen els joves que decidiran la societat del futur i com es posicionen amb relació a la política en l’actualitat.

Iniciatives concretes que es porten a terme sobre els joves i la política des de diverses institucions i en coordinació amb el ministeri:

• Consell General dels Joves. Simulació d’una situació legislativa real que recull les inquietuds del conjunt dels joves de la segona ensenyança dels tres sistemes educatius existents.
• Lliga debat. La lliga de debat de secundària i batxillerat és una competició d’oratòria en la qual diversos equips d’estudiants de diferents centres docents debaten sobre un tema polèmic i d’actualitat.
• Els comuns també porten a terme el Consell d’infants, una iniciativa d’Unicef que permet als més petits fer arribar les seves propostes per millorar la parròquia i tenir una primera presa de contacte amb les institucions i el seu funcionament. De la mateixa manera, en l’actualitat els comuns disposen o estan treballant en la conformació de consells de joves i adolescents per tal que els adolescents i joves puguin incidir en els afers de la parròquia.

Permetre que les persones puguin romandre al seu domicili el màxim de temps possible és un dels objectius del full de ruta del Govern des del juliol del 2017, any en què el servei d’atenció a domicili el comença a centralitzar l’Executiu per donar una resposta més global i homogènia a les demandes de la ciutadania.

Pel que fa a l’equip, a data d’1 de desembre del 2024, els recursos humans efectius que integren el servei d’atenció a domicili són 21 treballadors/es familiars, 2 treballadores socials, 1 infermera, 1 coordinadora i 1 comandament.

Durant els anys 2023 i 2024, s’han obert 9 processos de selecció i per a l’any 2025 el Govern té la voluntat de regularitzar 15 places vacants (vacants causades per jubilació, malaltia de llarga durada, etc.) a cobrir mitjançant concurs: 9 places de treballador/a familiar i 6 places de treballador/a familiar sociosanitari.

Com a complement del servei d’atenció domiciliària, les persones beneficiàries poden gaudir del suport del voluntariat d’acció social, inscrit a l’Àrea de promoció de la joventut i del voluntariat, quin realitza tasques d’acompanyament per evitar l’aïllament social d’aquelles persones que pateixen una solitud no volguda.

Pel que fa a la partida del SAD la dotació del pressupost es de 1.224.896,65 euros.

Respecte al pressupost que es destina als centres de dia i centres sociosanitaris és de més de 5 milions d’euros que cobreix 248 places concertades de 24 hores , 10 places de respir i 110  places de centre de dia.

Aquest pressupost augmenta considerablement el 2025 amb més de 6,7 milions d’euros per donar cobertura a les 12 places més de 24 hores i a les 20 places més que disposarem en futur centre de dia de la Massana.  

Les places concertades són al Cedre, Clara Rabassa, Salita, Sant Vicenç d’Enclar i Creu Roja.

En l’actualitat es col·labora amb el sector privat per una residència a Encamp, amb el Comú de Sant Julià de Lòria pels pisos per a la gent gran i s’estan explorant altres projectes.

Andorra ha signat fins a vint convenis de no doble imposició (França, Espanya, Luxemburg, Croàcia, Portugal, Països Baixos, Mònaco, República Txeca, Lituània, Malta, Islàndia, Liechtenstein, Unió dels Emirats Àrabs, Xipre, San Marino, Hongria, Corea del Sud, Montenegro, Romania i Letònia).

Actualment, les signatures pendents són:

S’han clos les negociacions i s’han rubricat CDI’s amb Bèlgica i Regne Unit.

Àustria, la segona ronda de la negociació es preveu durant el 2025.

Alemanya, la segona ronda prevista al primer semestre del 2025 .

Estònia, s’està duent a terme la segona ronda precisament aquesta setmana.

I s’han iniciat converses per impulsar el CDI’s amb Itàlia, Bulgària, Eslovènia i Mèxic.

Les signatures dels convenis de no doble imposició, conjuntament amb l’obertura econòmica, i l’Acord d’associació amb la UE, s’emmarquen en les polítiques per diversificar l’economia del país.

Comentar que al 2023 i 2024 es commemoren dues fites rellevants en matèria fiscal, com a inici del procés d’adaptació d’Andorra dels estàndards internacionals de l’OCDE, aquestes són:

Al 2024, el 15è aniversari de la signatura de la Declaració de París del 10 de març de 2009, en què el Principat d’Andorra es va comprometre a «l’adaptació progressiva de la seva legislació als estàndards internacionals més exigents», particularment pel que fa a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia de conformitat amb l’article 26 del Conveni de l’OCDE, però també en l’àmbit financer, comptable i de societats.

El 2023 va ser el 10è aniversari de l’homologació completa del sistema fiscal del Principat amb els estàndards internacionals, assoliment ratificat pel primer conveni per evitar la doble imposició d’Andorra, signat amb la República Francesa.

Conscients de la importància que la fibromiàlgia i la fatiga crònica disposin d'una atenció específica i multidisciplinar, l'any 2023 es va establir la Ruta assistencial de la fibromialgia i la fatiga crònica. Aquesta ruta compta amb un equip de professionals mèdics i d'infermeria, entre els quals professionals d'atenció primària, professionals especialistes de medicina física i rehabilitació, psiquiatria, psicologia, reumatologia, medicina interna i treball social. La coordinació i el lligam entre els diferents professionals i els pacients es realitza a través d'una infermera gestora de casos. Aquest equip dona suport al metge d'atenció primària en cas que existeixin dubtes diagnòstics, ofereix assessorament terapèutic de casos complexos i consultes amb els especialistes que es requereixin. A banda, des dels centres d'atenció primària s'ofereixen sessions grupals per resoldre dubtes sobre la malaltia i oferir diferents tallers d'educació sanitària específics per a la fibromiàlgia i la fatiga crònica.

També cal tenir en consideració que l'any 2023 també es va modificar el Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la CASS per incorporar la fibromiàlgia en la taula de patologies que figuren en aquest annex amb la durada prevista de la incapacitat temporal.

Actualment, els criteris i barems d'avaluació de la discapacitat vigents al Principat prioritzen les malalties amb proves mèdiques que inclouen diagnòstics objectius.

El dolor i la fatiga, símptomes habituals en aquestes malalties, són símptomes autoreportats que poden variar entre les persones, dificultant la seva mesurabilitat objectiva, ja que no existeixen proves especifiques homogènies a nivell internacional per diagnosticar directament la malaltia, el que suposa un repte a l’hora de determinar el grau de menyscabament.

A més, les manifestacions de la fibromiàlgia poden variar des de lleus fins a severes, i no tots els pacients experimenten una discapacitat significativa que permeti reconèixer un grau de menyscabament superior al 33%.

És a dir, el diagnòstic de la malaltia no és un criteri de valoració en si mateix i les pautes de valoració de la discapacitat que s'estableixen estan basades en la severitat de les conseqüències de la malaltia. I en aquest context, la manca de proves biomèdiques específiques fa que sigui més difícil provar l’impacte de la malaltia.

En l’àmbit internacional, la OMS reconeix que la fibromiàlgia pot suposar un impacte significatiu en la vida diària però no la classifica automàticament com una discapacitat.

Malgrat tot, el Ministeri d’Afers Socials i Funció Pública treballa en un nou model d’avaluació biopsicosocial, que no se centrarà únicament en la causa biològica de la malaltia sinó que tindrà en compte factors psicològics i socials.

Aquest nou model ha de permetre concretar els barems per determinar els tipus de suports que necessita la persona i preveure com adaptar l’entorn amb els ajustos raonables.

L'Acord d'associació amb la Unió Europea no inclou la fiscalitat com a part del seu contingut.

Això significa que Andorra mantindrà la seva sobirania en matèria fiscal, podent conservar les  figures tributàries i els tipus impositius vigents, i qualsevol modificació en aquest àmbit serà una decisió exclusiva de l'Estat andorrà. En cap cas aquests canvis estaran motivats o provocats per l'Acord d'associació.

L'Acord d'associació amb la Unió Europea no inclou la fiscalitat com a part del seu contingut.

Això significa que Andorra mantindrà la seva sobirania en matèria fiscal, podent conservar les  figures tributàries i els tipus impositius vigents, i qualsevol modificació en aquest àmbit serà una decisió exclusiva de l'Estat andorrà. En cap cas aquests canvis estaran motivats o provocats per l'Acord d'associació.

Així doncs, els beneficis que van associats a l’Acord d’associació no depenen de concessions en matèria fiscal. Miraré d’enumerar-ne els principals:

El benefici esperat més important serà un creixement i, especialment, una diversificació de l’economia andorrana, llargament esperada però difícilment assolible sense l’Acord i la consegüent homogeneïtzació de la normativa europea.

És important recordar que la nostra economia i el nostre Producte Interior Brut es basa actualment en quatre pilars principals (la construcció, el turisme, el tabac i la banca), alguns dels quals comencen a mostrar signes de maduresa. Per tant, Andorra necessita aquest acord per diversificar i continuar sent en un futur un país pròsper i dinàmic.

L’Acord també brinda beneficis directes al conjunt de la població. Així elimina qualsevol discriminació per raó de la nostra nacionalitat, i això permetrà que qualsevol andorrà pugui circular, estudiar, treballar, fer negocis o jubilar-se en qualsevol país de la Unió Europea amb les mateixes condicions que els seus ciutadans.

A més, l’Acord d’Associació garantirà la continuïtat i millora dels vincles amb la UE, amb els seus països membres i amb ambdós països veïns, tant per impulsar millores com per gestionar situacions d’urgència. Aquest acord no només consolidarà l’status quo actual, sinó que també posicionarà Andorra com un actor més integrat i competitiu a nivell internacional, econòmic i empresarial.

Andorra manté una política exterior amb una tradició de neutralitat i respecte a les normes del dret internacional i el dret internacional humanitari. Seguint aquesta línia, ha adoptat una postura prudent i equilibrada pel que fa al conflicte del Sàhara Occidental. En aquest context, el Principat ha mantingut una política exterior consistent amb els seus valors fonamentals, basant-se en el respecte pel dret internacional humanitari i les resolucions adoptades per les Nacions Unides. En particular, Andorra no ha pres una posició pública destacada ni explícita respecte al conflicte.

És important subratllar que, des del punt de vista de les Nacions Unides, el Sàhara Occidental és considerat un territori no autònom pendent de descolonització, en conformitat amb les resolucions internacionals que reconeixen el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí. Aquest principi, que ha estat recolzat per la comunitat internacional, inclou la possibilitat de dur a terme un referèndum per permetre a la població local decidir el seu futur polític. Tot i les dificultats per implementar aquest procés, Andorra encara manté ferm el seu compromís amb les resolucions de les Nacions Unides, les quals advocaven per una solució pacífica i negociada, basant-se en el diàleg i el respecte mutu entre totes les parts implicades.

Andorra, que sempre ha defensat els drets humans i els valors de pau i cooperació, no ha alterat la seva postura oficial a la llum dels canvis diplomàtics recents, com la postura adoptada per alguns dels seus aliats. Mantenir relacions constructives amb aquests països és una prioritat per al Principat, però sense comprometre els seus principis de neutralitat i independència diplomàtica. Així doncs, Andorra reconeix la necessitat d’un enfocament multilateral per a la resolució d’aquest conflicte, de manera que respecti tant les legítimes aspiracions del poble sahrauí com els drets de totes les parts implicades, però sense posicionar-se explícitament en favor de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental.

En resum, Andorra reafirma el seu compromís amb la resolució pacífica i justificada del conflicte del Sàhara Occidental, sempre en el marc del respecte pel dret internacional i les resolucions adoptades per les Nacions Unides. El Principat no ha realitzat canvis substancials en la seva postura, tot i els canvis diplomàtics observats en l’àmbit internacional. La seva prioritat continua sent defensar els drets humans, garantir la pau i promoure una solució consensuada i negociada, tot mantenint-se fidel a la seva política exterior de neutralitat i respecte per les normatives internacionals que busquen una resolució justa i equitativa del conflicte.

* Respecte al comentari "recordar que hi ha molts ciutadans andorrans d'origen marroquí que necessiten visat per entrar al seu país de origen", cal informar que els ciutadans andorrans estan exempts del visat d'entrada al Marroc.

La setmana passada el Govern va acordar incrementar per a l'any 2025 el salari mínim fins al doble de l'IPC, amb un mínim del 4%. Per tant, el salari mínim interprofessional passarà de 1.376, fins a un mínim de 1.431 euros mensuals. Això són 660€ més cada any. És cert que a Espanya ha incrementat de forma important el salari mínim els darrers anys, situant-lo per sobre dels 1.300 euros. Però cal anar a mirar també el salari en termes nets. D'aquesta manera, podem comprovar com el salari mínim net actualment vigent a Andorra se situa en 1.287 euros al mes mentre que a Espanya baixa fins als 1.093€. I la diferència ja es situa en 200€ menys al mes.

De la mateixa manera que a Londres s’ha optat per una mesura de foment del parc públic d’habitatge a preu assequible, a Andorra el Govern ja ha fet realitat les primeres promocions d’habitatge de lloguer a preu assequible, amb les primeres ofertes de pisos a Sant Julià i Andorra la Vella. Per tant, es confirma que el Govern actua en fer front a aquesta preocupació ciutadana, i no és del tot cert que només es construeixen apartaments de luxe.

Abans de finals d’any sortiran les convocatòries per a una setantena de pisos a diverses parròquies i acabarem el mandat amb un parc públic de prop de 500 habitatges a preu assequible, que donin resposta a les necessitats dels nostres residents de fer efectiu el dret a un habitatge digne, que promulga la nostra Constitució.

És cert que, si ho comparem amb els països de l’entorn, es tracta d’un període força llarg. Però cal entendre també que Andorra presenta unes característiques molt concretes que fan aconsellable un plus de protecció en les normes d’accés a la nacionalitat. Per bé que també cal recordar que, d’entre tots els estats de reduïda dimensió territorial d’Europa, Andorra és el que té un règim d’accés a la nacionalitat més obert i flexible.

Actualment, s'ha revisat la Llei qualificada de la nacionalitat amb l'objectiu de posar-la al dia, corregir inquietuds i clarificar procediments, requisits i terminis i properament  es presentarà un projecte de Llei en aquest sentit.

Per respondre aquesta pregunta ens hem de remetre a les dades. El salari medià a Andorra -aquell que s’aproxima al que cobren la majoria dels nostres ciutadans- esta ja per sobre dels 2000€ al mes. Una mica per sobre del que indica la persona que formula la pregunta.

El Govern ha fet una aposta clara per augmentar el poder adquisitiu de la ciutadania, apujant el salari mínim de 1.083€/mes l’any 2021 i fins a 1.431 €/mes (com a mínim) per aquest any 2025 (la setmana passada vam aprovar el decret que incrementa el salari mínim el doble de l'IPC i com a mínim un 4%). Són 350 euros més al més en 4 anys, 4,200€ més cada any. O dit d'una altra manera, un 32% d'increment. Si mirem l'evolució dels preus, des del juny del 2021 fins al juny del 2024 l'IPC ha augmentat un 16%, per tant podem concloure que el poder adquisitiu d'aquells que cobren menys no s'ha reduït. Al contrari.

El Govern fins i tot ha anat més enllà en els últims dos exercicis, apujant per llei els salaris que estaven per sobre del salari mínim. Amb aquests increments, ens trobem que el salari mitjà ja supera els 2.500€ mensuals.

Al mateix temps, i pel que respecta a l’estructura de les famílies del nostre país, un 65% aproximadament de les famílies estan formades per dos adults amb edats de treballar, per tant amb dos ingressos que podrien rondar els 4.000€. I un 30% de llars estan formades per un sol adult sense nens.

Si apliquem els estàndards europeus, que indiquen que les famílies destinen habitualment entre el 30 i el 40% dels seus ingressos familiars a la llar, obtenim que en el cas de famílies de dos adults, en mitjana haurien de destinar uns 1000-1200 euros a la llar. Mentre que els adults sense fills i per tant amb unes necessitats d’habitatge més reduïdes, haurien de destinar entre 500 i 600 euros a l’habitatge.

Aquests preus van en la línia dels preus del parc públic d’habitatges de lloguer assequible que ha començat a ser una realitat recentment. A tall d’exemple el preu mitjà d’un habitatge de 60m²  oscil·la entre els 468 euros a Canillo i els 625 euros a Andorra la Vella o a Escaldes-Engordany.

És cert que tenim reptes per afrontar, com per exemple en el cas de les famílies monoparentals amb infants, i és aquí on l'Estat intervé amb les diverses ajudes socials.

Li dono la raó a aquesta persona quan manifesta la dificultat que suposa avui poder trobar un habitatge de lloguer a un preu assumible. Perquè realment hi ha pocs habitatges de lloguer disponibles, la majoria estan ocupats i molts d'ells gaudeixen de la prorroga. Per això el Govern treballa amb totes les mesures que s’han comentat abans, i poder anar desintervenint els lloguers. Perquè amb més moviment, més intercanvi, s'afavorirà als col·lectius recent arribats a Andorra perquè puguin trobar una llar que acompleixi amb les seves expectatives. És important destacar que, per a les persones que arriben a treballar, des del Servei d'immigració se'ls requereix perquè acreditin el lloc on viuran i cada vegada més empresaris ofereixen, per retenir talent, un habitatge associat al lloc de treball.

Si bé és cert que la vigent Llei d'exercici de de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, estableix que per obtenir una autorització d'exercici de professió titulada, la persona ha d'estar en possessió del diploma oficial de llengua catalana de nivell B2, també és cert que en cas d'autoritzacions d'exercici de professions titulades mitjançant habilitació especial, la persona disposa d'un termini màxim de 2 anys des de la data de l'autorització d'exercici de la professió titulada per l'obtenció del nivell B2 en llengua catalana.

La cobertura de les places vacants a l’hospital es realitza mitjançant un procés de contractació pública, regulat a través d’edictes oficials. Les places s’atorguen als candidats que compleixen els requisits específics establerts per al lloc de treball, com ara la titulació acadèmica corresponent, l'experiència professional acreditada, les competències personals i tècniques, així com altres criteris rellevants, com el nivell de català. En cas que la persona seleccionada no disposi del nivell requerit de català, se li concedeix una habilitació especial, que li permet exercir durant un període màxim de 2 anys mentre obté el certificat oficial de català. Aquesta mesura busca garantir la continuïtat en la prestació dels serveis de salut, alhora que fomenta la integració lingüística dels professionals en el sistema sanitari del país.

Des de la perspectiva de la protecció i en l'àmbit del lloguer, el Govern ha posat en marxa tres accions directes:

1. La pròrroga dels contractes d'arrendament d'habitatge, que afecta a un gruix de llars molt important. Aquesta mesura ha tingut un impacte positiu sobre les rendes de lloguer, ja que d'acord amb les dades disponibles (SICAR) el preu mitjà per metre quadrat dels contractes celebrats abans del 2019 és de 8,3 € i molts d'aquests contractes es situen al voltant d'aquesta franja.
2. La flexibilització dels ajuts per a l'habitatge de lloguer, que ha permès l'accés a aquest ajut per part de més llars. Fins a la data s'han atorgat, per als anys 2022, 2023 i 2024 només en ajuts a l'habitatge de lloguer (sense computar la resta d'ajuts socials), més de 5.7 milions d’euros aquest 2024.  
3. El programa d’impuls per a l'emancipació dels joves, en marxa des del 2020, compta ja amb 97 ajuts atorgats i 172.852 euros de subvenció al llarg d’aquests quatre anys.

En l'àmbit de la compra, hem aprovat el programa d'avals per comprar un habitatge per a residència habitual i permanent. S'han atorgat 8 avals per un valor total de 365.700 euros. Aquest programa, a més, subvenciona una part dels interessos i durant l'any 2024 s'han atorgat 4.654,76 € de subvenció.

Des de la perspectiva tributària i per a l'any 2023, 3.667 persones s'han beneficiat de la deducció fiscal per a l’adquisició d'habitatge per a residència habitual a la declaració de l'IRPF amb una mitjana de 976,80 €, 84 han gaudit de l'exempció de l'impost de transmissions patrimonials per adquisició d'un habitatge per a residència habitual i permanent, s'han rebut 170 comunicacions d'aplicació d'un tipus de gravamen reduït o nul de l'ITP i 54 empresaris s'han beneficiat del tipus de gravamen superreduït del 3,5% de l'IGI en haver adquirit amb la finalitat de destinar l'habitatge al mercat de lloguer.

A més, el Govern ha fet una inversió de més de 73 milions d'euros per crear un parc públic d'habitatge a preu assequible. Això permetrà comptar, al final de la legislatura amb uns 500 habitatges a preu assequible.

Altres mesures: En l'àmbit privat, també s'han adoptat mesures per estimular el mercat de lloguer com la reducció fins al 0% de la cessió obligatòria i gratuïta a favor dels comuns en sòl urbà consolidat (45 habitatges) , exempció dels requisits d'habitabilitat (458 habitatges) per a facilitar obres de rehabilitació en edificis que es destinin al lloguer, la bonificació de la subvenció del Pla Renova en cas de destinar-se l'habitatge al mercat de lloguer (29 habitatges individuals, 6 cases unifamiliars i 14 edificis plurifamiliars) o l'obligació d'enderrocar o de finalitzar els edificis inacabats (62 habitatges).

Finalment, el Govern ha aprovat el Projecte de llei del creixement sostenible i el dret a l'habitatge que adopta mesures estructurals per garantir el benestar de la població resident a Andorra. Entre elles, cal destacar la limitació de la inversió estrangera immobiliària, la caducitat de les llicències dels habitatges d'ús turístic i les mesures per fer aflorar els habitatges buits amb la finalitat que es destinen a primera residència.

El Govern ha mantingut congelats els preus dels habitatges de lloguer des de l’any 2019, ja fa més de 5 anys. I ara mateix hi ha en vigor una llei que prorroga automàticament els lloguers fins l’any 2027 permetent incrementar únicament l’IPC per aquest any 2025.

La intervenció que s’ha fet en aquest sector, certament dura, trenca les regles d’una economia de mercat com la nostra, però en el seu moment era necessari fer-ho mentre s’adoptaven mesures estructurals per revertir les dificultats d’accés a l’habitatge: com la creació del parc públic d’habitatge, l’increment sostingut de salaris,  la gratuïtat del transport públic o l’impost a la inversió estrangera, entre d’altres.

La voluntat del Govern és transitar cap a una desintervenció gradual d’aquest sector, que afavoreixi el sector privat perquè torni a construir per al lloguer. Perquè sense la col·laboració publicoprivada no podrem resoldre la qüestió de l’habitatge.

La Llei de creixement sostenible i el dret a l’habitatge permetrà posar al mercat un llarg miler de pisos al mercat -entre els més de 400 del parc públic destinat a lloguer assequible, alguns que actualment tenen llicència turística i els pisos buits i sense ús que es podran destinar temporalment al mercat de lloguer- en pocs anys. Això contribuirà a autoregular el mercat i suplir la demanda, amb l’objectiu que els preus de lloguer es continguin.

Recentment el Govern ha aprovat el preu assequible del parc públic en els edificis ubicats en les diverses parròquies, que és un 25% inferior al preu de mercat. Aquestes dades donen un preu de referència orientatiu a partir del qual els propietaris que no volen especular -i que n´hi ha molts en el nostre país- es poden guiar per establir els seus preus de lloguers.

És cert que els preus de compra d'un habitatge fa 35 anys, o al 2008, aquí a Andorra eren segurament més assumibles que avui en dia. Tanmateix, el Govern ha impulsat diverses mesures per facilitar l'accés a la compra per als residents (veure resposta 36):

• El programa d’avals i subvenció d’interessos a la compra.
• Deducció fiscal en l’IRPF per a l’adquisició de l’habitatge (deducció de fins a 1000€ anuals sobre la base de l’IRPF).
• Exempció total de l’ITP per a la compra del primer habitatge.

Després de la COVID, va ser necessari que les empreses, especialment les del sector serveis, pugessin disposar de mà d'obra per tal de reactivar l'economia. Actualment, la situació ha canviat i a principis de l'any 2024 es van introduir canvis importants al sistema de quotes que són molt més reduïdes en nombre i exigeixen més anys d'experiència pels treballadors extracomunitaris. Així mateix, en relació a la quota de temporada, la presència de treballadors temporers és totalment necessària doncs el sector turístic d'hivern és un sector clau en la nostra economia per la creació de llocs de treball i pels ingressos de l'estat.

Les accions de comunicació que s’estan duent a terme des del Govern responen a la voluntat de proporcionar informació sobre el contingut de l’Acord d’associació amb la UE, amb l’únic objectiu que el conjunt de la ciutadania disposi del major grau de coneixement possible per exercir el seu vot en la futura consulta vinculant.

Aquesta voluntat informativa respon a una demanda política compartida en el si del pacte d’Estat, però també, i molt especialment, a una sol·licitud d’informació reiterada per part del conjunt de la ciutadania, a través de nombroses peticions específiques i dels resultats de diverses enquestes efectuades.

Dit això, informar que la redacció de l’actual llei 44/2022 de 12 de desembre, de text consolidat qualificada del règim electoral i del referèndum, garanteix plenament la futura convocatòria d’un referèndum consultiu sobre l’Acord d’associació a la Unió Europea.

Tot i així, la Llei 44/2022 pot ser desenvolupada per via reglamentària, tal com preveu la seva Disposició final primera, amb la finalitat d’introduir aquells aspectes que complementin i millorin la seva regulació i el desenvolupament del futur referèndum consultiu.

Per aquest motiu, el Govern i el conjunt del Pacte d’Estat estan treballant en l’elaboració d’aquest reglament, que compleixi i desenvolupi les directrius i recomanacions establertes pel Consell d’Europa en el marc del Conveni de Vencia, del qual Andorra n’és part. Aquest reglament regularà, entre altres, els requisits generals de la pregunta, les llistes electorals, la Junta Electorals, els detalls de la campanya electoral aplicables al referèndum i també, tal com esmenta, el règim del finançament de la campanya del referèndum, tant per als partits polítics com per als partidaris i detractors de l’Acord.