EL CAP DE GOVERN RESPON - EDICIÓ 01/2023

Hem de ser molt curosos. Limitar la inversió estrangera o el sector immobiliari pot tenir efectes positius en el sentit de tenir més disponibilitat d’oferta per a la gent del país, però després també té uns efectes negatius que poden repercutir en el propi mercat laboral del país. L’obra nova que s’està construint i que té una sortida prop de les persones que venen de fora, també dona feina i vida a tota una sèrie de petites i mitjanes empreses que també tenen treballadors i que també contracten gent del país. Hi ha mesures que no es poden aprovar de manera precipitada perquè també poden tenir efectes contraproduents i no desitjats. La mesura que ha adoptat Canadà no té perquè tenir el mateix impacte a Andorra. De vegades, les accions que emprenen països amb 40 milions de persones, amb una economia totalment diversificada, amb indústria o amb importants recursos naturals, no es poden reproduir a Andorra. Per aquest motiu, el Govern ha optat per tirar endavant altres mesures com la Llei d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes que comporta que les noves obres i construccions, no destinades al mercat de lloguer, hauran de passar un filtre addicionals del Govern amb uns estudis de càrrega i de capacitat. En aquest sentit, també cal destacar la moratòria de dos anys d’allotjaments turístics. Sense cap mena de dubte, aquest sector també ha propiciat que aquests darrers anys molts pisos que tradicionalment haguessin anat a parar al mercat de lloguer, doncs hagin anat al sector turístic. Per tant, són dues mesures que considerem més ponderades i equilibrades i que han de contribuir a ampliar l’oferta de pisos de lloguer al nostre país. No obstant això, totes les propostes i reflexions s’han d’analitzar i requereixen el seu temps d’estudi i d’impacte en el nostre país.

Al llarg de la present legislatura, el Govern ha articulat una política d'habitatge al voltant de tres eixos prioritaris per promoure l'habitatge de lloguer a preu assequible: la protecció de les persones i de les famílies, l’estímul del mercat i, finalment, la governança. Tot, tenint en compte el context socioeconòmic actual i els reptes de futur. Cal recordar que l’accés a l’habitatge a un preu assequible és una qüestió de preocupació principal a la gran majoria de països europeus. I no hi ha una solució única ni molt menys miraculosa, si bé el Govern està plenament abocat per “atacar” aquesta situació des de diferents perspectives amb l’objectiu de donar una resposta transversal que permet recollir uns beneficis estables i duradors en el temps. Així, pel que fa a la protecció de les persones i de les famílies, una de les accions més destacades és la pròrroga d’un any en els contractes d’arrendament d’habitatge, una mesura aplicada successivament des de 2019 i que ja protegeix gairebé el 80% d’habitatges d’Andorra. Enguany, amb la normativa aprovada tot just la setmana passada, si disposeu d’un contracte de lloguer que acaba durant el 2023 o està en situació de pròrroga tàcita, o us heu acollit a les pròrrogues forçoses decretades pel Govern des del 2019, podeu tornar a demanar una nova pròrroga per a un període d’un any, amb una actualització de la renda d’un màxim del 5%. En cas que us trobeu en els primers cinc anys del contracte de lloguer, l’actualització de la renda no pot superar el 2%. Per als contractes prorrogats el 2019 i el 2020, en cas d’acord amb la propietat per formalitzar un contracte nou per a un període de cinc anys, l’increment de la renda no pot superar el 10% (IPC inclòs). A manca d’acord, us podeu acollir a la nova pròrroga forçosa amb l’actualització de la renda d’un màxim del 5%. A més, des del Govern s’ha impulsat la flexibilització dels ajuts a l’habitatge, passant d’una convocatòria tancada a una d’oberta perquè es pugui sol·licitar aquest ajut durant tot l’any. Aquesta legislatura el Govern també ha creat el nou Programa d’emancipació per a joves Un programa que atorga ajuts directes per facilitar el lloguer a la població d’entre els 22 i els 30 anys –ambdós inclosos– i que opten a emancipar-se. L’ajut cobreix l’import dels dos mesos de dipòsit i el mes corrent que ha d’abonar el llogater per accedir a l’habitatge. És a dir, es tracta d’un ajut destinat exclusivament al finançament de les despeses que genera l’acció de sortir de la llar familiar per crear-ne una de pròpia. Quant a l’estímul del mercat, la solució és més evident; per bé que costosa i no immediata: Disposar d’un parc més gran d’habitatge públic. És el cas dels habitatges a preu assequible de la Borda Nova, en uns terrenys cedits pel Comú d’Andorra la Vella, a la qual el Govern hi destina més de 16 milions d’euros i que es traduiran en 44 habitatges a preu regulat. O la compra de pisos buits per destinar -per part de l’Administració- a lloguer, a la qual dedicarem 11 milions d’euros; o el lloguer d’habitatges buits que al seu torn es llogaran a un preu assequible, i al qual destinarem 8 milions més. En tots aquests casos estem parlant d’habitatge públic a un preu regulat, no d’habitatge social. Aquesta és una altra qüestió que -més enllà del ajuts directes al lloguer- també es cobreix amb promocions concretes, com els 22 habitatges de l’edifici de nova construcció que la Fundació Armor ha cedit al Govern, que s’ha inaugurat aquest estiu i que va destinat a persones en risc d’exclusió social. Tanmateix, des del sector públic, tant el Govern com els comuns, hem de cobrir aquella part de la demanda d’habitatge que el mercat no arribarà a cobrir mai. Però això no ens ha de fer deixar de banda mesures per incentivar la construcció d’habitatge de lloguer per part dels privats. Per aquest motiu hem aprovat una bonificació específica d’entre el 10 i el 15% per a la rehabilitació d’habitatges destinats al mercat de lloguer o la flexibilització dels requisits d’habitabilitat per afavorir la rehabilitació d’edificis i el canvi d’ús a favor dels habitatges de lloguer; i per això, també, hem facultat als comuns per reduir fins un 0% la cessió obligatòria i econòmica en sòl urbà consolidat. En total, gràcies a les polítiques dutes a terme al llarg de la legislatura, s’ha posat el mercat més de 700 habitatges. A més, recentment el Consell General ha aprovat, a proposta del Govern una llei per limitar durant dos anys les noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic amb l’objectiu d’incentivar el mercat d’habitatge de lloguer. Finalment, totes aquestes mesures es reforcen mitjançant un sistema de governança que ha de proporcionar seguretat jurídica i confiança al sector, amb la creació de l’Institut Nacional de l'Habitatge i de la Comissió Nacional de l’Habitatge, així com del sistema d’informació dels contractes d’arrendament i del sistema d’indicadors de l’habitatge.

Sabem que estem travessant una època molt difícil particularment. Per aquest motiu, el Govern ha aprovat aquest mes de gener el decret de fixació del salari mínim horari interprofessional per a l’any 2023 que contempla un increment del 7,1% amb efectes a partir del dia 1 de gener. La modificació es duu a terme tenint en compte que finalment l’Índex General de Preus al Consum (IPC) 2022 és del 7,1%. Així doncs, el salari mínim horari interprofessional se situa en 7,42 euros/hora a partir de l’1 de gener del 2023. El salari mínim interprofessional mensual quedarà en 1.286,13 euros. Cal recordar que des del desembre del 2021 i tenint en compte l’increment que es va fer al mes de maig, el Govern ha incrementat el salari mínim en un 14%. Així mateix, aquesta legislatura el Govern ha flexibilitzat els requisits per accedir als ajuts a l’habitatge de lloguer i ha aprovat mantenir-los així, tenint en compte la conjuntura econòmica actual, durant el 2023. Es recorda que la flexibilització de requisits inclou qüestions com ara la reducció de 5 a 3 anys el temps de residència legal i efectiva al país, i el topall d’ingressos per poder sol·licitar l'ajut passa d'1,2 a 1,3 vegades el LECS personal o familiar. Per altra banda, s’incrementa el percentatge de participació de l'ajut en l'import de la renda mensual del 35% al 40% per als col·lectius prioritaris i del 30% al 35% per a la resta de la població. L’ajut es pot sol·licitar fins el 31 de desembre del 2023 al Servei de Tràmits del Govern, situat a l’Edifici administratiu del Govern, a Andorra la Vella. Cal tenir en compte que les persones beneficiàries de l’ajut durant l’exercici 2022, tenen atorgat aquest ajut de forma automàtica, d’acord amb el Decret 452/2022, del 2-11-2022, pel qual s’acorda la pròrroga automàtica dels ajuts relacionats amb l’habitatge de lloguer, fins al 31 de desembre del 2023.

El Registre de la Propietat, com és el cas d'Espanya, té per objecte la inscripció o anotació dels actes, contractes i resolucions judicials o administratives que afectin a la propietat i altres drets sobre béns immobles, així com determinades resolucions judicials que afecten la capacitat jurídica de les persones. Per tant, la finalitat d'aquest Registre és proporcionar seguretat jurídica als drets inscrits i l'agilitat del tràfic jurídic i per tant, no constitueix una política d'habitatge, ni afavoreix l'increment de l'oferta d'habitatge ni tampoc no té un impacte sobre els preus d'habitatge. En canvi, sí que constitueix una política d'habitatge útil per conèixer el mercat de l'habitatge la inversió en la digitalització de diverses eines: d'una banda, hem apostat de forma ferma per la creació d'un sistema d'informació dels contractes d'arrendament que en col·laboració dels Comuns recopilarà les dades sobre el parc immobiliari de lloguer i d'altra banda, el registre informàtic de cèdules i certificats d'habitabilitat que ens permetrà tenir un coneixement sobre l'estat del parc immobiliari total d'Andorra. A més, s’ha fet un pas més per conèixer l'estat d'ocupació dels habitatges i hem habilitat a l'INH per llei perquè, a partir de la identificació dels habitatges sense consum elèctric o baix consum, n'accedeixi a les dades sobre la titularitat i així estudiar les mesures necessàries per incentivar que es posin al mercat de l'habitatge a un preu assequible. Per tant, no disposar d’un sistema registral unificat, no ha de ser un inconvenient per a poder disposar d’un registre fidedigne dels pisos buits que hi ha en l’actualitat al nostre país, com s’ha exposat. La creació d’un registre de la propietat és molt complex i ha de ser el darrer tram d’un camí que requereix altres passos abans (codificació dels Drets Reals,...). Actualment, es disposa dels cadastres que són els instruments, que han desenvolupat els set comuns, on hi figuren les inscripcions de tots els béns immobles. I la seguretat jurídica en aquest àmbit també està garantida per la Cambra de Notaris.

Les persones que tenen un contracte de treball posterior a l’1 de gener del 2022 com bé diu no se’ls hi aplica l’augment perquè es considera que amb aquests contractes ja s’han aplicat els increments corresponents i la inflació ja està indexada en aquests contractes, especialment en aquelles franges salarials més baixes. En aquest sentit, també cal recordar que les mesures per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania, especialment per aquelles rendes més baixes no només s’han de concebre des d’un punt de vista salarial, sinó que durant aquesta legislatura, especialment aquest darrer any, hem aprovat altres mesures que també tenen un impacte important per a l’estalvi de moltes famílies, per exemple: la flexibilització dels ajuts a l’habitatge i ajust addicionals, l’aprovació addicional d’un pla Renova per fomentar l’estalvi energètic, la reducció dels preus del transport escolar, la gratuïtat del transport públic, l’aplicació de l’IGI súper reduït en productes d’higiene de primera necessitat o l’ajut a la calefacció. Totes aquestes mesures formen part d’una bateria d’accions que van néixer amb la voluntat de per millorar el poder adquisitiu de la població, en un context on la recuperació postpandèmica i la guerra a Ucraïna han fet incrementar els preus de la majoria de productes i serveis arreu del món, afectant negativament les butxaques de tothom. Cal destacar també dues d’aquestes mesures com és la de la gratuïtat del transport públic que està suposant un estalvi molt important per a moltes famílies que veuen com cada mes ja no han de fer front als 30 euros d’abonament, de retruc millorem la mobilitat i evidentment també hi ha una motivació mediambiental. Andorra és un dels pocs països del món on el transport públic és gratuït i aquest factor ha propiciat que en sis mesos -des de l’entrada en vigor 1 de juliol del 2022- s’ha registrat un augment del 80% de viatges, una reducció de la mobilitat diària del 2,8% i amb un cost estimat de 5,5 milions l’any. D’altra banda, i breument destacar que des del passat mes de desembre fins a data d’avui s’ha ajudat a 3.088 famílies a fer front a la despesa de calefacció per un import total de 463.200 euros.

Al llarg de la present legislatura, el Govern ha articulat una política d'habitatge al voltant de tres eixos prioritaris per promoure l'habitatge de lloguer a preu assequible: la protecció de les persones i de les famílies, l’estímul del mercat i, finalment, la governança. Tot, tenint en compte el context socioeconòmic actual i els reptes de futur. Cal recordar que l’accés a l’habitatge a un preu assequible és una qüestió de preocupació principal a la gran majoria de països europeus. I no hi ha una solució única ni molt menys miraculosa, si bé el Govern està plenament abocat per “atacar” aquesta situació des de diferents perspectives amb l’objectiu de donar una resposta transversal que permeti recollir uns beneficis estables i duradors en el temps. Pel que fa a la millora del poder adquisitiu de la gent gran, el Govern ha aprovat aquest mes de gener el decret de fixació del salari mínim horari interprofessional per a l’any 2023 que contempla un increment del 7,1% amb efectes a partir del dia 1 de gener. La modificació es duu a terme tenint en compte que finalment l’Índex General de Preus al Consum (IPC) 2022 és del 7,1%. Així doncs, el salari mínim horari interprofessional se situa en 7,42 euros/hora a partir de l’1 de gener del 2023. El salari mínim interprofessional mensual quedarà en 1.286,13 euros. Cal recordar que des del desembre del 2021 i tenint en compte l’increment que es va fer al mes de maig, el Govern ha incrementat el salari mínim en un 14%. L'increment del salari mínim (i, per tant, també del Llindar Econòmic de Cohesió Social, el LECS), implica directament l'augment d'algunes prestacions no contributives: prestacions per desocupació involuntària; prestacions familiars per fill a càrrec; pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat; pensions de solidaritat per a gent gran; complements no contributius de vellesa, invalidesa i viduïtat; pensions de viduïtat temporals i pensions d'orfenesa. Així mateix, aquesta legislatura el Govern ha flexibilitzat els requisits per accedir als ajuts a l’habitatge de lloguer i ha aprovat mantenir-los així, tenint en compte la conjuntura econòmica actual, durant el 2023. Es recorda que la flexibilització de requisits inclou qüestions com ara la reducció de 5 a 3 anys el temps de residència legal i efectiva al país, i el topall d’ingressos per poder sol·licitar l'ajut passa d'1,2 a 1,3 vegades el LECS personal o familiar. Per altra banda, s’incrementa el percentatge de participació de l'ajut en l'import de la renda mensual del 35% al 40% per als col·lectius prioritaris i del 30% al 35% per a la resta de la població. L’ajut es pot sol·licitar fins el 31 de desembre del 2023 al Servei de Tràmits del Govern, situat a l’Edifici administratiu del Govern, a Andorra la Vella. Cal tenir en compte que les persones beneficiàries de l’ajut durant l’exercici 2022, tenen atorgat aquest ajut de forma automàtica, d’acord amb el Decret 452/2022, del 2-11-2022, pel qual s’acorda la pròrroga automàtica dels ajuts relacionats amb l’habitatge de lloguer, fins al 31 de desembre del 2023.

Hem de ser molt curosos. Limitar la inversió estrangera o el sector immobiliari pot tenir efectes positius en el sentit de tenir més disponibilitat d’oferta per a la gent del país, però després també té uns efectes negatius que poden repercutir en el propi mercat laboral del país. L’obra nova que s’està construint i que té una sortida prop de les persones que venen de fora, també dona feina i vida a tota una sèrie de petites i mitjanes empreses que també tenen treballadors i que també contracten gent del país. Hi ha mesures que no es poden aprovar de manera precipitada perquè també poden tenir efectes contraproduents i no desitjats. La mesura que ha adoptat Canadà no té perquè tenir el mateix impacte a Andorra. De vegades, les accions que emprenen països amb 40 milions de persones, amb una economia totalment diversificada, amb indústria o amb importants recursos naturals, no es poden reproduir a Andorra. Per aquest motiu, el Govern ha optat per tirar endavant altres mesures com la Llei d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes que comporta que les noves obres i construccions, no destinades al mercat de lloguer, hauran de passar un filtre addicionals del Govern amb uns estudis de càrrega i de capacitat. En aquest sentit, també cal destacar la moratòria de dos anys d’allotjaments turístics. Sense cap mena de dubte, aquest sector també ha propiciat que aquests darrers anys molts pisos que tradicionalment haguessin anat a parar al mercat de lloguer, doncs hagin anat al sector turístic. Per tant, són dues mesures que considerem més ponderades i equilibrades i que han de contribuir a ampliar l’oferta de pisos de lloguer al nostre país. No obstant això, totes les propostes i reflexions s’han d’analitzar i requereixen el seu temps d’estudi i d’impacte en el nostre país.

El Govern ha aprovat aquest mes de gener el decret de fixació del salari mínim horari interprofessional per a l’any 2023 que contempla un increment del 7,1% amb efectes a partir del dia 1 de gener. La modificació es duu a terme tenint en compte que finalment l’Índex General de Preus al Consum (IPC) 2022 és del 7,1%. Així doncs, el salari mínim horari interprofessional se situa en 7,42 euros/hora a partir de l’1 de gener del 2023. El salari mínim interprofessional mensual quedarà en 1.286,13 euros. Cal recordar que des del desembre del 2021 i tenint en compte l’increment que es va fer al mes de maig, el Govern ha incrementat el salari mínim en un 14%. L'increment del salari mínim (i, per tant, també del Llindar Econòmic de Cohesió Social, el LECS), implica directament l'augment d'algunes prestacions no contributives: prestacions per desocupació involuntària; prestacions familiars per fill a càrrec; pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat; pensions de solidaritat per a gent gran; complements no contributius de vellesa, invalidesa i viduïtat; pensions de viduïtat temporals i pensions d'orfenesa. La decisió d’augmentar el salari mínim horari interprofessional respon a la voluntat de seguir fent passos per assolir l’objectiu d’equiparar progressivament el salari mínim al cost real de la vida i amb la voluntat d’avançar en la recomanació del Consell d’Europa de situar el salari mínim al 60% del salari mitjà. Així mateix, el Govern, amb l'aprovació del Consell General, ha promogut una llei per protegir totes les famílies del país i incrementar els salaris als treballadors del país. Així, i amb efectes a partir de l'1 de gener del 2023, tots els empresaris estan obligats a incrementar, com a mínim, el salari de les persones treballadores que percebin un salari fix brut que, en còmput anual i per la jornada legal ordinària de treball, sigui inferior o igual a 48.000 euros. L'increment s'ha de fer seguint una fórmula específica: els salaris inferiors als 1.400 euros mensuals augmenten un 7,1% i la resta, fins als sous superiors als 4.000 euros mensuals, ho faran amb un percentatge descendent fins arribar al 0%. L'obligatorietat d'incrementar el salari no és aplicable en el cas que les persones treballadores hagin estat contractades a partir de l'1 de gener del 2022. Tampoc no és aplicable en el cas que les persones treballadores a les quals ja s'hagi incrementat el salari en el percentatge del 7%, en funció de l'actualització del salari mínim interprofessional per a l'any 2023. Així mateix, en el cas que el salari fix de les persones treballadores s'hagi incrementat per sobre de l'IPC d'Andorra de l'any 2021 (3,3%) durant el 2022, l'increment addicional aplicat durant aquest any s'ha de deduir de l'obligació que cal aplicar segons el càlcul definit per la calculadora.

El Govern ha aprovat aquest mes de gener el decret de fixació del salari mínim horari interprofessional per a l’any 2023 que contempla un increment del 7,1% amb efectes a partir del dia 1 de gener. La modificació es duu a terme tenint en compte que finalment l’Índex General de Preus al Consum (IPC) 2022 és del 7,1%. Així doncs, el salari mínim horari interprofessional se situa en 7,42 euros/hora a partir de l’1 de gener del 2023. El salari mínim interprofessional mensual quedarà en 1.286,13 euros. Cal recordar que des del desembre del 2021 i tenint en compte l’increment que es va fer al mes de maig, el Govern ha incrementat el salari mínim en un 14%. L'increment del salari mínim (i, per tant, també del Llindar Econòmic de Cohesió Social, el LECS), implica directament l'augment d'algunes prestacions no contributives: prestacions per desocupació involuntària; prestacions familiars per fill a càrrec; pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat; pensions de solidaritat per a gent gran; complements no contributius de vellesa, invalidesa i viduïtat; pensions de viduïtat temporals i pensions d'orfenesa.

Al llarg de la present legislatura, el Govern ha articulat una política d'habitatge al voltant de tres eixos prioritaris per promoure l'habitatge de lloguer a preu assequible: la protecció de les persones i de les famílies, l’estímul del mercat i, finalment, la governança. Tot, tenint en compte el context socioeconòmic actual i els reptes de futur. Cal recordar que l’accés a l’habitatge a un preu assequible és una qüestió de preocupació principal a la gran majoria de països europeus. I no hi ha una solució única ni molt menys miraculosa, si bé el Govern està plenament abocat per “atacar” aquesta situació des de diferents perspectives amb l’objectiu de donar una resposta transversal que permeti recollir uns beneficis estables i duradors en el temps. En el curt termini, una de les accions més destacades és la pròrroga d’un any en els contractes d’arrendament d’habitatge, una mesura aplicada successivament des de 2019 i que ja protegeix gairebé el 80% d’habitatges d’Andorra. Així mateix, aquesta legislatura el Govern ha flexibilitzat els requisits per accedir als ajuts a l’habitatge de lloguer i ha aprovat mantenir-los així, tenint en compte la conjuntura econòmica actual, durant el 2023. Es recorda que la flexibilització de requisits inclou qüestions com ara la reducció de 5 a 3 anys el temps de residència legal i efectiva al país, i el topall d’ingressos per poder sol·licitar l'ajut passa d'1,2 a 1,3 vegades el LECS personal o familiar. Per altra banda, s’incrementa el percentatge de participació de l'ajut en l'import de la renda mensual del 35% al 40% per als col·lectius prioritaris i del 30% al 35% per a la resta de la població. L’ajut es pot sol·licitar fins el 31 de desembre del 2023 al Servei de Tràmits del Govern, situat a l’Edifici administratiu del Govern, a Andorra la Vella. Cal tenir en compte que les persones beneficiàries de l’ajut durant l’exercici 2022, tenen atorgat aquest ajut de forma automàtica, d’acord amb el Decret 452/2022, del 2-11-2022, pel qual s’acorda la pròrroga automàtica dels ajuts relacionats amb l’habitatge de lloguer, fins al 31 de desembre del 2023.

Aquesta legislatura el Govern ha creat el nou Programa d’emancipació per a joves. Un programa que atorga ajuts directes per facilitar el lloguer a la població d’entre els 22 i els 30 anys –ambdós inclosos– i que opten a emancipar-se. L’ajut cobreix l’import dels dos mesos de dipòsit i el mes corrent que ha d’abonar el llogater per accedir a l’habitatge. És a dir, es tracta d’un ajut destinat exclusivament al finançament de les despeses que genera l’acció de sortir de la llar familiar per crear-ne una de pròpia. Amb l’objectiu de poder beneficiar el màxim número de joves, el programa té oberta la convocatòria durant tot l’any. Com a requisits generals per poder sol·licitar l’ajut es destaca el fet de tenir entre 22 i 30 anys; acreditar un període mínim de residència permanent a Andorra de cinc anys de forma ininterrompuda i acreditar uns ingressos superiors al salari mínim interprofessional i inferiors a 24.000 euros bruts a l’any. Podeu consultar tota la informació a la pàgina web d’habitatge www.habitatge.ad.

Totes les mesures que estan previstes en aquest sentit s’han enfocat al lloguer tant les governamentals com les que poden estan endegant els comuns. A diferència d’altres indrets, Andorra no disposa d’habitatges de protecció oficial que es pugui adquirir. La política d'habitatge s'ha centrat en l'habitatge de lloguer perquè és el principal règim de tinença en el país. Les accions vinculades a l'estímul del mercat han estat dirigides a aquesta àrea atesa l'escassetat de l'oferta d'habitatge de lloguer com l'alça de preus en l'accés de l'habitatge. Per tant, quan parlem d'habitatge protegit, tant l'habitatge de protecció pública com l'habitatge de preu assequible, és de lloguer d'acord amb la legislació vigent (Llei de l'Institut i Llei general d'ordenació del territori i urbanisme). Les accions públiques adreçades a facilitar l'accés a la propietat requereixen d'un anàlisi més profund que tot i que s’estan estudiant algunes fórmules. El que sí que sabem és que hi ha un canvi de tendència pel que fa al règim de tinença. A l’any 2016, i d’acord amb l’Enquesta de Pressupostos Familiars del Departament d’Estadística, el règim de propietat representava un 29,73% de la totalitat de les llars i a l’any 2020, representa un 34,86%. I de l’anàlisi de les hipoteques atorgades durant l’any 2022, podem dir que el 94% han estat sol·licitades per nacionals i per tant, una dada molt interessant pel que fa a l’accés al crèdit hipotecari per part de la nostra població. Aquestes qüestions juntament amb altres vinculades al dret a l'habitatge seran estudiades al Pla pel dret a l'habitatge.

El Reglament de baixa tensió és el mateix des de l'any 1994, s'hi han fet algunes petites modificacions per adaptar-lo a les noves tecnologies i sistemes, però sense modificar en cap cas el criteri del butlletí elèctric i els requeriments de les instal·lacions elèctriques d'habitatges. El criteri sempre ha estat el mateix: - Fins a 10 kW només es requereix un butlletí elèctric que realitza l'instal·lador (instal·lació tipus A). - De 10 kW a 20 kW es requereix el butlletí elèctric i la certificació de la instal·lació per part d'un organisme d'inspecció i control (instal·lació tipus B). - Més de 20 kW es requereix el butlletí elèctric i un projecte realitzat per un enginyer (instal·lació tipus C). Dades de l'1 de novembre del 2022 (data inici butlletí digital) fins al 19 de gener del 2023 s’han generat 1.021 butlletins, d'aquests només 130 butlletins han requerit la certificació per part d'un organisme d'inspecció i control. La resta de butlletins validats eren del tipus A, només requerien d'un butlletí elèctric. En aquest sentit, el que ha fet Govern, dins del projecte de digitalització de l'administració pública, ha estat la digitalització del butlletí elèctric, facilitant la seva entrega i validació, evitant, alhora, desplaçaments innecessaris. Per tal de validar un butlletí elèctric, aquest ha d'estar omplert degudament amb la informació següent: NIA del titular, adreça, potència màxima autoritzada (PMA- es tracta de la potència màxima que pot suportar la instal·lació), caiguda de tensió, destí de la instal·lació, potència a contractar, entre altres. D'acord amb tota aquesta informació l'instal·lador coneix si es tracta d'una instal·lació del tipus A, B o C i ha d'aplicar els criteris legalment establerts. Aquest procés de digitalització, no ha d'afectar ni modificar el criteri d'una instal·lació ja existent, si aquesta ja es va declarar correctament en el seu moment. No hem d'oblidar, que tots els controls que se sol·liciten són en per reforçar la seguretat de les persones. En els darrers dos anys, s’han produït 6 incendis en habitatges i dels 6 tots ells van ser originats per deficiències en la instal·lació elèctrica. D'altra banda, amb la transició actual de sistemes de calefacció de gasoil a sistemes elèctrics, i l'augment de l'ús de sistemes d'aire condicionat, la majoria d'instal·lacions oscil·len entre el 10 i 12 kW. Des de l'Àrea de Desenvolupament, Seguretat i Qualitat Industrial, s'està treballant en cercar una solució que mantingui els nivells de seguretat per a les persones i permet modificar el criteri, vist que les formes de consum han canviat: així com fa uns anys era normal una instal·lació de 5,5 o 8,8 kW, avui en dia són les de 12kW.

Al llarg de la present legislatura, el Govern ha articulat una política d'habitatge al voltant de tres eixos prioritaris per promoure l'habitatge de lloguer a preu assequible: la protecció de les persones i de les famílies, l’estímul del mercat i, finalment, la governança. Tot, tenint en compte el context socioeconòmic actual i els reptes de futur. Cal recordar que l’accés a l’habitatge a un preu assequible és una qüestió de preocupació principal a la gran majoria de països europeus. I no hi ha una solució única ni molt menys miraculosa, si bé el Govern està plenament abocat per “atacar” aquesta situació des de diferents perspectives amb la finalitat de donar una resposta transversal que permeti recollir uns beneficis estables i duradors en el temps. En el curt termini, una de les accions més destacades és la pròrroga d’un any en els contractes d’arrendament d’habitatge, una mesura aplicada successivament des de 2019 i que ja protegeix gairebé el 80% d’habitatges d’Andorra. Així mateix, aquesta legislatura el Govern ha flexibilitzat els requisits per accedir als ajuts a l’habitatge de lloguer i ha aprovat mantenir-los així, tenint en compte la conjuntura econòmica actual, durant el 2023. Es recorda que la flexibilització de requisits inclou qüestions com ara la reducció de 5 a 3 anys el temps de residència legal i efectiva al país, i el topall d’ingressos per poder sol·licitar l'ajut passa d'1,2 a 1,3 vegades el LECS personal o familiar. Per altra banda, s’incrementa el percentatge de participació de l'ajut en l'import de la renda mensual del 35% al 40% per als col·lectius prioritaris i del 30% al 35% per a la resta de la població. L’ajut es pot sol·licitar fins el 31 de desembre del 2023 al Servei de Tràmits del Govern, situat a l’Edifici administratiu del Govern, a Andorra la Vella. Cal tenir en compte que les persones beneficiàries de l’ajut durant l’exercici 2022, tenen atorgat aquest ajut de forma automàtica, d’acord amb el Decret 452/2022, del 2-11-2022, pel qual s’acorda la pròrroga automàtica dels ajuts relacionats amb l’habitatge de lloguer, fins al 31 de desembre del 2023.

S’ha de confiar plenament amb els professionals del nostre país i en llurs activitats que estan regulades i que tenen protecció jurídica. A més els mateixos col·legis de professionals vetllen perquè no es produeixin irregularitats ni abusos en els respectius sectors. Per tant, hem de confiar en la seva professionalitat i, evidentment, si hi ha alguna situació o cas que es pugui considerar abusiu, doncs s’ha de denunciar. A més, el Govern disposa de l’Oficina de l’Habitatge on totes les ciutadanes i els ciutadans que tinguin algun dubte relacionat amb l’habitatge s’hi poden adreçar perquè els informin. El servei té l’objectiu d’oferir informació, orientació i resoldre els dubtes de la ciutadania sobre aspectes relacionats amb l’habitatge. Així doncs, l’oficina centralitza i unifica l’atenció en aquesta matèria a través d’un professional especialitzat del Ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, que compta amb una àmplia formació en habitatge per atendre presencialment les consultes.

Al llarg de la present legislatura, el Govern ha articulat una política d'habitatge al voltant de tres eixos prioritaris per promoure l'habitatge de lloguer a preu assequible: la protecció de les persones i de les famílies, l’estímul del mercat i, finalment, la governança. Tot, tenint en compte el context socioeconòmic actual i els reptes de futur. Cal recordar que l’accés a l’habitatge a un preu assequible és una qüestió de preocupació principal a la gran majoria de països europeus. I no hi ha una solució única ni molt menys miraculosa, si bé el Govern està plenament abocat per “atacar” aquesta situació des de diferents perspectives amb l’objectiu de donar una resposta transversal que permet recollir uns beneficis estables i duradors en el temps. Així, pel que fa a la protecció de les persones i de les famílies, una de les accions més destacades és la pròrroga d’un any en els contractes d’arrendament d’habitatge, una mesura aplicada successivament des de 2019 i que ja protegeix gairebé el 80% d’habitatges d’Andorra. Enguany, amb la normativa aprovada tot just la setmana passada, si disposeu d’un contracte de lloguer que acaba durant el 2023 o està en situació de pròrroga tàcita, o us heu acollit a les pròrrogues forçoses decretades pel Govern des del 2019, podeu tornar a demanar una nova pròrroga per a un període d’un any, amb una actualització de la renda d’un màxim del 5%. En cas que us trobeu en els primers cinc anys del contracte de lloguer, l’actualització de la renda no pot superar el 2%. Per als contractes prorrogats el 2019 i el 2020, en cas d’acord amb la propietat per formalitzar un contracte nou per a un període de cinc anys, l’increment de la renda no pot superar el 10% (IPC inclòs). A manca d’acord, us podeu acollir a la nova pròrroga forçosa amb l’actualització de la renda d’un màxim del 5%. A més, des del Govern s’ha impulsat la flexibilització dels ajuts a l’habitatge, passant d’una convocatòria tancada a una d’oberta perquè es pugui sol·licitar aquest ajut durant tot l’any. Aquesta legislatura el Govern també ha creat el nou Programa d’emancipació per a joves Un programa que atorga ajuts directes per facilitar el lloguer a la població d’entre els 22 i els 30 anys –ambdós inclosos– i que opten a emancipar-se. L’ajut cobreix l’import dels dos mesos de dipòsit i el mes corrent que ha d’abonar el llogater per accedir a l’habitatge. És a dir, es tracta d’un ajut destinat exclusivament al finançament de les despeses que genera l’acció de sortir de la llar familiar per crear-ne una de pròpia. Quant a l’estímul del mercat, la solució és més evident; per bé que costosa i no immediata: Disposar d’un parc més gran d’habitatge públic. És el cas dels habitatges a preu assequible de la Borda Nova, en uns terrenys cedits pel Comú d’Andorra la Vella, a la qual el Govern hi destina més de 16 milions d’euros i que es traduiran en 44 habitatges a preu regulat. O la compra de pisos buits per destinar -per part de l’Administració- a lloguer, a la qual dedicarem 11 milions d’euros; o el lloguer d’habitatges buits que al seu torn es llogaran a un preu assequible, i al qual destinarem 8 milions més. En tots aquests casos estem parlant d’habitatge públic a un preu regulat, no d’habitatge social. Aquesta és una altra qüestió que -més enllà del ajuts directes al lloguer- també es cobreix amb promocions concretes, com els 22 habitatges de l’edifici de nova construcció que la Fundació Armor ha cedit al Govern, que s’ha inaugurat aquest estiu i que va destinat a persones en risc d’exclusió social. Tanmateix, des del sector públic, tant el Govern com els comuns, hem de cobrir aquella part de la demanda d’habitatge que el mercat no arribarà a cobrir mai. Però això no ens ha de fer deixar de banda mesures per incentivar la construcció d’habitatge de lloguer per part dels privats. Per aquest motiu hem aprovat una bonificació específica d’entre el 10 i el 15% per a la rehabilitació d’habitatges destinats al mercat de lloguer o la flexibilització dels requisits d’habitabilitat per afavorir la rehabilitació d’edificis i el canvi d’ús a favor dels habitatges de lloguer; i per això, també, hem facultat als comuns per reduir fins un 0% la cessió obligatòria i econòmica en sòl urbà consolidat. En total, gràcies a les polítiques dutes a terme al llarg de la legislatura, s’ha posat el mercat més de 700 habitatges. A més, recentment el Consell General ha aprovat, a proposta del Govern una llei per limitar durant dos anys les noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic amb l’objectiu d’incentivar el mercat d’habitatge de lloguer. Finalment, totes aquestes mesures es reforcen mitjançant un sistema de governança que ha de proporcionar seguretat jurídica i confiança al sector, amb la creació de l’Institut Nacional de l'Habitatge i de la Comissió Nacional de l’Habitatge, així com del sistema d’informació dels contractes d’arrendament i del sistema d’indicadors de l’habitatge

En aquest cas, si està de lloguer hauria de revisar el seu contracte perquè si disposeu d’un contracte de lloguer que acaba durant el 2023 o està en situació de pròrroga tàcita, o us heu acollit a les pròrrogues forçoses decretades pel Govern des del 2019, podeu tornar a demanar una nova pròrroga per a un període d’un any, amb una actualització de la renda d’un màxim del 5%. En cas que us trobeu en els primers cinc anys del contracte de lloguer, l’actualització de la renda no pot superar el 2%. Per als contractes prorrogats el 2019 i el 2020, en cas d’acord amb la propietat per formalitzar un contracte nou per a un període de cinc anys, l’increment de la renda no pot superar el 10% (IPC inclòs). A manca d’acord, us podeu acollir a la nova pròrroga forçosa amb l’actualització de la renda d’un màxim del 5%. Respecte les mesures que està adoptant el Govern al llarg de la present legislatura s’ha articulat una política d'habitatge al voltant de tres eixos prioritaris per promoure l'habitatge de lloguer a preu assequible: la protecció de les persones i de les famílies, l’estímul del mercat i, finalment, la governança. Tot, tenint en compte el context socioeconòmic actual i els reptes de futur. Cal recordar que l’accés a l’habitatge a un preu assequible és una qüestió de preocupació principal a la gran majoria de països europeus. I no hi ha una solució única ni molt menys miraculosa, si bé el Govern està plenament abocat per “atacar” aquesta situació des de diferents perspectives amb l’objectiu de donar una resposta transversal que permeti recollir uns beneficis estables i duradors en el temps. Així, pel que fa a la protecció de les persones i de les famílies, una de les accions més destacades és la pròrroga d’un any en els contractes d’arrendament d’habitatge, una mesura aplicada successivament des de 2019 i que ja protegeix gairebé el 80% d’habitatges d’Andorra. Enguany, amb la normativa aprovada si disposeu d’un contracte de lloguer que acaba durant el 2023 o està en situació de pròrroga tàcita, o us heu acollit a les pròrrogues forçoses decretades pel Govern des del 2019, podeu tornar a demanar una nova pròrroga per a un període d’un any, amb una actualització de la renda d’un màxim del 5%. En cas que us trobeu en els primers cinc anys del contracte de lloguer, l’actualització de la renda no pot superar el 2%. Per als contractes prorrogats el 2019 i el 2020, en cas d’acord amb la propietat per formalitzar un contracte nou per a un període de cinc anys, l’increment de la renda no pot superar el 10% (IPC inclòs). A manca d’acord, us podeu acollir a la nova pròrroga forçosa amb l’actualització de la renda d’un màxim del 5%. A més, des del Govern s’ha impulsat la flexibilització dels ajuts a l’habitatge, passant d’una convocatòria tancada a una d’oberta perquè es pugui sol·licitar aquest ajut durant tot l’any. Aquesta legislatura el Govern també ha creat el nou Programa d’emancipació per a joves Un programa que atorga ajuts directes per facilitar el lloguer a la població d’entre els 22 i els 30 anys –ambdós inclosos– i que opten a emancipar-se. L’ajut cobreix l’import dels dos mesos de dipòsit i el mes corrent que ha d’abonar el llogater per accedir a l’habitatge. És a dir, es tracta d’un ajut destinat exclusivament al finançament de les despeses que genera l’acció de sortir de la llar familiar per crear-ne una de pròpia. Quant a l’estímul del mercat, la solució és més evident; per bé que costosa i no immediata: Disposar d’un parc més gran d’habitatge públic. És el cas dels habitatges a preu assequible de la Borda Nova, en uns terrenys cedits pel Comú d’Andorra la Vella, a la qual el Govern hi destina més de 16 milions d’euros i que es traduiran en 44 habitatges a preu regulat. O la compra de pisos buits per destinar -per part de l’Administració- a lloguer, a la qual dedicarem 11 milions d’euros; o el lloguer d’habitatges buits que al seu torn es llogaran a un preu assequible, i al qual destinarem 8 milions més. En tots aquests casos estem parlant d’habitatge públic a un preu regulat, no d’habitatge social. Aquesta és una altra qüestió que -més enllà del ajuts directes al lloguer- també es cobreix amb promocions concretes, com els 22 habitatges de l’edifici de nova construcció que la Fundació Armor ha cedit al Govern, que s’ha inaugurat aquest estiu i que va destinat a persones en risc d’exclusió social. Tanmateix, des del sector públic, tant el Govern com els comuns, hem de cobrir aquella part de la demanda d’habitatge que el mercat no arribarà a cobrir mai. Però això no ens ha de fer deixar de banda mesures per incentivar la construcció d’habitatge de lloguer per part dels privats. Per aquest motiu hem aprovat una bonificació específica d’entre el 10 i el 15% per a la rehabilitació d’habitatges destinats al mercat de lloguer o la flexibilització dels requisits d’habitabilitat per afavorir la rehabilitació d’edificis i el canvi d’ús a favor dels habitatges de lloguer; i per això, també, hem facultat als comuns per reduir fins un 0% la cessió obligatòria i econòmica en sòl urbà consolidat. En total, gràcies a les polítiques dutes a terme al llarg de la legislatura, s’ha posat el mercat més de 700 habitatges. Finalment, totes aquestes mesures es reforcen mitjançant un sistema de governança que ha de proporcionar seguretat jurídica i confiança al sector, amb la creació de l’Institut Nacional de l'Habitatge i de la Comissió Nacional de l’Habitatge, així com del sistema d’informació dels contractes d’arrendament i del sistema d’indicadors de l’habitatge.

Hem de ser molt curosos. Limitar la inversió estrangera o el sector immobiliari pot tenir efectes positius en el sentit de tenir més disponibilitat d’oferta per a la gent del país, però després també té uns efectes negatius que poden repercutir en el propi mercat laboral del país. L’obra nova que s’està construint i que té una sortida prop de les persones que venen de fora, també dona feina i vida a tota una sèrie de petites i mitjanes empreses que també tenen treballadors i que també contracten gent del país. Hi ha mesures que no es poden aprovar de manera precipitada perquè també poden tenir efectes contraproduents i no desitjats. La mesura que ha adoptat Canadà no té perquè tenir el mateix impacte a Andorra. De vegades, les accions que emprenen països amb 40 milions de persones, amb una economia totalment diversificada, amb indústria o amb importants recursos naturals, no es poden reproduir a Andorra. Per aquest motiu, el Govern ha optat per tirar endavant altres mesures com la Llei d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes que comporta que les noves obres i construccions, no destinades al mercat de lloguer, hauran de passar un filtre addicionals del Govern amb uns estudis de càrrega i de capacitat. En aquest sentit, també cal destacar la moratòria de dos anys d’allotjaments turístics. Sense cap mena de dubte, aquest sector també ha propiciat que aquests darrers anys molts pisos que tradicionalment haguessin anat a parar al mercat de lloguer, doncs hagin anat al sector turístic. Per tant, són dues mesures que considerem més ponderades i equilibrades i que han de contribuir a ampliar l’oferta de pisos de lloguer al nostre país. No obstant això, totes les propostes i reflexions s’han d’analitzar i requereixen el seu temps d’estudi i d’impacte en el nostre país.

El pressupost 2023 que està previst que aprovi el Consell General el proper 31 de gener contempla novament una partida de dos milions d’euros per al pla RENOVA. Una vegada aprovat el pressupost, no es tardarà en obrir la convocatòria per acollir-se al ajuts. S’estima que el 14% dels habitatges del país s’han beneficiat d’una o altra manera del programa Renova des de la seva posada en funcionament (aprox. 6.030 habitatges dels 44.534), estaríem parlant que per any un 2,7% dels habitatges d’Andorra se’n beneficia. La dotació pressupostària del programa Renova de l’any 2022 (3,5 M€) ja es va multiplicar per 3,5 respecte l’any 2015 (1M€) i per gairebé 2 respecte l’any 2021 (1,8 M€). Els imports sol·licitats han passat dels 0,18 M€ al 2011, l’any de naixement del programa, als 3,34 M€ de la convocatòria 2022, demostrant un excel·lent grau d’acceptació i un interès creixent de la ciutadania i de les empreses per l’estalvi i l’eficiència energètica.

El termini de durada dels contracte d’arrendament de l’habitatge no pot ser inferior a 5 anys. Allargar-ho a 10 anys no és una proposta que hàgim estudiat. Ara bé, si tenim en compte el diverses pròrrogues que des del 2019 s’ha anat aplicant han provocat que els contractes de lloguer s’hagin allargat. També cal tenir en consideració que es pot pactar amb el propietari de l’immoble un nou contracte de lloguer per un període de 5 anys amb un augment màxim del 10%.

Al llarg de la present legislatura, el Govern ha articulat una política d'habitatge al voltant de tres eixos prioritaris per promoure l'habitatge de lloguer a preu assequible: la protecció de les persones i de les famílies, l’estímul del mercat i, finalment, la governança. Tot, tenint en compte el context socioeconòmic actual i els reptes de futur. Cal recordar que l’accés a l’habitatge a un preu assequible és una qüestió de preocupació principal a la gran majoria de països europeus. I no hi ha una solució única ni molt menys miraculosa, si bé el Govern està plenament abocat per “atacar” aquesta situació des de diferents perspectives amb l’objectiu de donar una resposta transversal que permeti recollir uns beneficis estables i duradors en el temps. Així, pel que fa a la protecció de les persones i de les famílies, una de les accions més destacades és la pròrroga d’un any en els contractes d’arrendament d’habitatge, una mesura aplicada successivament des de 2019 i que ja protegeix gairebé el 80% d’habitatges d’Andorra. Enguany, amb la normativa aprovada tot just la setmana passada, si disposeu d’un contracte de lloguer que acaba durant el 2023 o està en situació de pròrroga tàcita, o us heu acollit a les pròrrogues forçoses decretades pel Govern des del 2019, podeu tornar a demanar una nova pròrroga per a un període d’un any, amb una actualització de la renda d’un màxim del 5%. En cas que us trobeu en els primers cinc anys del contracte de lloguer, l’actualització de la renda no pot superar el 2%. Per als contractes prorrogats el 2019 i el 2020, en cas d’acord amb la propietat per formalitzar un contracte nou per a un període de cinc anys, l’increment de la renda no pot superar el 10% (IPC inclòs). A manca d’acord, us podeu acollir a la nova pròrroga forçosa amb l’actualització de la renda d’un màxim del 5%. A més, des del Govern s’ha impulsat la flexibilització dels ajuts a l’habitatge, passant d’una convocatòria tancada a una d’oberta perquè es pugui sol·licitar aquest ajut durant tot l’any. Aquesta legislatura el Govern també ha creat el nou Programa d’emancipació per a joves Un programa que atorga ajuts directes per facilitar el lloguer a la població d’entre els 22 i els 30 anys –ambdós inclosos– i que opten a emancipar-se. L’ajut cobreix l’import dels dos mesos de dipòsit i el mes corrent que ha d’abonar el llogater per accedir a l’habitatge. És a dir, es tracta d’un ajut destinat exclusivament al finançament de les despeses que genera l’acció de sortir de la llar familiar per crear-ne una de pròpia. Quant a l’estímul del mercat, la solució és més evident; per bé que costosa i no immediata: Disposar d’un parc més gran d’habitatge públic. És el cas dels habitatges a preu assequible de la Borda Nova, en uns terrenys cedits pel Comú d’Andorra la Vella, a la qual el Govern hi destina més de 16 milions d’euros i que es traduiran en 44 habitatges a preu regulat. O la compra de pisos buits per destinar -per part de l’Administració- a lloguer, a la qual dedicarem 11 milions d’euros; o el lloguer d’habitatges buits que al seu torn es llogaran a un preu assequible, i al qual destinarem 8 milions més. En tots aquests casos estem parlant d’habitatge públic a un preu regulat, no d’habitatge social. Aquesta és una altra qüestió que -més enllà del ajuts directes al lloguer- també es cobreix amb promocions concretes, com els 22 habitatges de l’edifici de nova construcció que la Fundació Armor ha cedit al Govern, que s’ha inaugurat aquest estiu i que va destinat a persones en risc d’exclusió social. Tanmateix, des del sector públic, tant el Govern com els comuns, hem de cobrir aquella part de la demanda d’habitatge que el mercat no arribarà a cobrir mai. Però això no ens ha de fer deixar de banda mesures per incentivar la construcció d’habitatge de lloguer per part dels privats. Per aquest motiu hem aprovat una bonificació específica d’entre el 10 i el 15% per a la rehabilitació d’habitatges destinats al mercat de lloguer o la flexibilització dels requisits d’habitabilitat per afavorir la rehabilitació d’edificis i el canvi d’ús a favor dels habitatges de lloguer; i per això, també, hem facultat als comuns per reduir fins un 0% la cessió obligatòria i econòmica en sòl urbà consolidat. En total, gràcies a les polítiques dutes a terme al llarg de la legislatura, s’ha posat el mercat més de 700 habitatges. Finalment, totes aquestes mesures es reforcen mitjançant un sistema de governança que ha de proporcionar seguretat jurídica i confiança al sector, amb la creació de l’Institut Nacional de l'Habitatge i de la Comissió Nacional de l’Habitatge, així com del sistema d’informació dels contractes d’arrendament i del sistema d’indicadors de l’habitatge.

Al llarg de la present legislatura, el Govern ha articulat una política d'habitatge al voltant de tres eixos prioritaris per promoure l'habitatge de lloguer a preu assequible: la protecció de les persones i de les famílies, l’estímul del mercat i, finalment, la governança. Tot, tenint en compte el context socioeconòmic actual i els reptes de futur. Cal recordar que l’accés a l’habitatge a un preu assequible és una qüestió de preocupació principal a la gran majoria de països europeus. I no hi ha una solució única ni molt menys miraculosa, si bé el Govern està plenament abocat per “atacar” aquesta situació des de diferents perspectives amb l’objectiu de donar una resposta transversal que permeti recollir uns beneficis estables i duradors en el temps. Així mateix, amb una perspectiva de futur el Govern està treballant en l’elaboració del Pla per al dret a l’habitatge, que constitueix un instrument jurídic i tècnic d’anàlisi quantitativa i qualitativa de les necessitats d’habitatge de la població presents i futures que inclou, a més, un procés de participació ciutadana. L’objectiu del pla és definir, mitjançant una diagnosi de la situació, l’accés i el manteniment en l’habitatge de la població, així com les accions públiques necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne, d’acord amb l’article 33 de la Constitució. Els treballs es desenvolupen en dos fases: (1) Introducció i anàlisi (2) diagnosi, pla d’acció i programa d’execució. La primera fase ha d’executar-se abans del 31 de desembre del 2022 i la segona fase al llarg del 2023.

Aquesta legislatura el Govern ha creat el nou Programa d’emancipació per a joves Un programa que atorga ajuts directes per facilitar el lloguer a la població d’entre els 22 i els 30 anys –ambdós inclosos– i que opten a emancipar-se. L’ajut cobreix l’import dels dos mesos de dipòsit i el mes corrent que ha d’abonar el llogater per accedir a l’habitatge. És a dir, es tracta d’un ajut destinat exclusivament al finançament de les despeses que genera l’acció de sortir de la llar familiar per crear-ne una de pròpia. Amb l’objectiu de poder beneficiar el màxim número de joves, el programa té oberta la convocatòria durant tot l’any. Com a requisits generals per poder sol·licitar l’ajut es destaca el fet de tenir entre 22 i 30 anys; acreditar un període mínim de residència permanent a Andorra de cinc anys de forma ininterrompuda i acreditar uns ingressos superiors al salari mínim interprofessional i inferiors a 24.000 euros bruts a l’any. Podeu consultar tota la informació a la pàgina web d’habitatge www.habitatge.ad. A més, per donar resposta als dubtes de la ciutadania, el Govern va posar en marxa l’Oficina de l’Habitatge, un servei d’informació i assessorament gratuït en matèria d’habitatge inaugurat el febrer del 2020. L’Oficina està situada als baixos de l’edifici ‘Casa Aristot Mora’, al carrer Ciutat de Valls número 69 d’Andorra la Vella. L’horari d’atenció presencial és de dilluns a divendres de 8 a 15.30 hores i també es poden fer consultes al correu electrònic habitatge@govern.ad i al nou telèfon de contacte +376 804800.

Enguany, amb la normativa aprovada si disposeu d’un contracte de lloguer que acaba durant el 2023 o està en situació de pròrroga tàcita, o us heu acollit a les pròrrogues forçoses decretades pel Govern des del 2019, podeu tornar a demanar una nova pròrroga per a un període d’un any, amb una actualització de la renda d’un màxim del 5%. En cas que us trobeu en els primers cinc anys del contracte de lloguer, l’actualització de la renda no pot superar el 2%. Per als contractes prorrogats el 2019 i el 2020, en cas d’acord amb la propietat per formalitzar un contracte nou per a un període de cinc anys, l’increment de la renda no pot superar el 10% (IPC inclòs). A manca d’acord, us podeu acollir a la nova pròrroga forçosa amb l’actualització de la renda d’un màxim del 5%.

Possiblement, més que una qüestió demogràfica es deu a altres factors com per exemple el fet que durant aquests anys -2007, 2008 i 2009- no hi havia inversió estrangera. En aquells anys vam viure una bombolla immobiliària amb una tendència de compra i no de lloguer, esdevenint un problema conjuntural. També cal tenir en consideració que pocs anys després -2010- durant la crisi financera va marxar molta població, principalment als seus països d’origen. En canvi, la crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19 no ha comportat un pèrdua poblacional, ans al contrari el nostre país es troba en un període de creixement econòmic fet que atrau a més residents. Ara bé, el creixement econòmic que està vivint Andorra i una limitació del territori disponible per a ser urbanitzat, en un país on els costos lligats a la compra del terreny i a la construcció d’edificis és més elevat que al nostre entorn, porta a pensar que la problemàtica de l’habitatge ha esdevingut estructural a diferència de l’inici dels anys 2000 on aquesta segurament era de caràcter més conjuntural. Per tant, cal que reflexionem sobre el model de país què volem i tots estem d’acord que cal treballar per un model més harmònic i equilibrat. Per fomentar aquest creixement racional del país, la bona ordenació i gestió eficient dels usos del sòl i dels recursos i impulsar la manca d’habitatges del mercat de lloguer i reformular el model turístic, hem aprovat les següents iniciatives legislatives: 1. Moratòria allotjaments turístics. Una mesura que ha de contribuir a destensionar la problemàtica de la manca d’habitatges de lloguer i per fer una pausa, necessària, sobre quin tipus de turisme volem i com el reorientem. Tenim dos anys per treballar en un model concret, sobre la capacitat turística del país que establirà els nous criteris d’acord amb els quals es podran autoritzar nous pisos turístics. Per tant, aquí sí que parem per poder reformular l’activitat turística cap a un turisme de qualitat, més receptiu als valors culturals, ambientals, paisatgístics i patrimonials del nostre país 2. Augment de 400.000 a 600.000 euros d’inversió econòmica o el dipòsit que han de fer els residents passius i els residents per compte propi que decideixen instal·lar-se a Andorra. 3. Obligatorietat per part de comuns de disposar d’estudis de capacitat de càrrega màxima de cada parròquia, adequant les previsions de creixement de la població als recursos i infraestructures existents i previstos. Per tant, actualment, les llicències d’edificació estan condicionades a l’obtenció d’un informe favorable per part dels ministeris competents en Urbanisme i Medi Ambient. No es pretén que les noves llicències d’edificació quedin suspeses i que no es puguin autoritzar, sinó que s’autoritzaran no només en el cas que el Comú i el Govern emetin els informes favorables que la normativa actual ja preveu, sinó que s’hi afegeix un filtre addicional per part dels ministeris d’Urbanisme i de Medi Ambient bastat en uns criteris nous que fins ara no s’exigien. Uns criteris no només bastats en la mateixa edificació, sinó també extrínsecs, basats en altres factors que tindran en compte la consonància dels projectes amb l’entorn i els recursos existents. Ara bé, queden exclosos, però, d’aquest requisit, la construcció d’habitatges unifamiliars, els edificis d’habitatges plurifamiliars en règim de lloguer, així com les obres d’ampliació d’edificis, d’enderrocament i de reconstrucció d’immobles. Queden excloses d’aquesta obligació també les obres de rehabilitació o de reforma d’edificis, derivades dels canvis d’usos i la modificació de projectes autoritzats.

El principal problema rau en la manca d’habitatge al mercat de lloguer, no en la manca d’habitatge en general. El mercat de lloguer és menys atractiu. Per aquest motiu, s’estan portant a terme una sèrie de mesures per incentivar aquest mercat i perquè els propietaris tinguin més facilitats per poder posar els pisos al mercat de lloguer. Amb les polítiques d’habitatge que hem endegat fins al moment adreçades, principalment a la protecció a les famílies i l’estímul del mercat de l’habitatge de lloguer s’han posat al mercat de llogues més de 770 habitatges. En aquest sentit, dels del Govern hem promogut un impost per als habitatges buits, des del 2019 hem introduït un IGI al 0% pels arrendaments d’edificis o de parts dels mateixos edificis destinats exclusivament a habitatges, hem fet una excepció del tipus de gravamen de la part d’ITP que correspon al Govern per l’adquisició d’habitatges destinats al mercat de lloguer, hem bonificat el Pla Renova en un 15% extra quan les actuacions es destinin a la rehabilitació d’habitatges que s’integrin de nou en el mercat. Hem introduït una excepció de criteris d’habitabilitat per fomentar la rehabilitació d’habitatges antics, així doncs els propietaris amb la intenció de posar l'edifici al mercat de lloguer, es poden acollir a les excepcions dels criteris actuals de rehabilitació (370 habitatges nous de lloguer). També, durant el 2021 vam permetre als Comuns, sense intervenir en la seva autonomia financera, poguessin reduir fins al 0% la cessió econòmica en sol urbà consolidat per a habitatges de lloguer (si hi ha adherit els Comuns d’Encamp i la Massana). Vam incentivar l’acabament de les construccions inacabades permetent construir prop de 220 habitatges nous de lloguer. Finalment, des del Govern també hem fet diversos programes de construcció d’habitatges a preu assequible de titularitat pública. En aquest sentit: -Habitatges de protecció pública -> Casa Aristot Mora, a Andorra la Vella, compta amb 22 habitatges. -Habitatge a preu assequible -> Actualment s’està construint l’edifici del Govern a la Borda Nova amb 44 habitatges, a Andorra la Vella amb un cost de 16,2 milions d’euros. -Programa de 19 milions d’euros per a l’adquisició i lloguer d'edificis que permetrà crear el parc d'habitatges de promoció pública d'Andorra. Dotació total del per a la construcció o adquisició d’habitatges protegits de 35 milions d’euros.

El Govern, en una feina conjunta entre el departament d’Estadística i d’Habitatge amb FEDA i les mútues elèctriques, va dur a terme un primer estudi que es va presentar a principis del 2022 relatiu al número de pisos buits existents a Andorra. De l’anàlisi es desprèn que al país hi ha 6.238 pisos buits al país, segons les dades que es van poder obtenir d’habitatges sense consum elèctric –o pràcticament nul– durant el 2021. En l’actualitat, el Govern -mitjançant la Llei 41/2022, de l’1 de desembre, de mesures de protecció, d'estímul del mercat i de governança en l'àmbit de l'habitatge- ha facultat legalment a l’Institut Nacional de l’Habitatge treballar en la localització dels habitatges buits i la investigació sobre les causes que en motiven la infrautilització en contextos d’alta demanda en el mercat d’habitatge de lloguer. L’objectiu és seguir amb el treball dut a terme en base al consum elèctric. Cal recordar la tipificació de l’impost dels habitatges sense causa justificada durant més de dos anys, amb un gravamen de 10 € per m2. Un impost amb voluntat finalista per a la promoció d’habitatges de protecció social o a preu assequible.

Al llarg de la present legislatura, el Govern ha articulat una política d'habitatge al voltant de tres eixos prioritaris per promoure l'habitatge de lloguer a preu assequible: la protecció de les persones i de les famílies, l’estímul del mercat i, finalment, la governança. Tot, tenint en compte el context socioeconòmic actual i els reptes de futur. Cal recordar que l’accés a l’habitatge a un preu assequible és una qüestió de preocupació principal a la gran majoria de països europeus. I no hi ha una solució única ni molt menys miraculosa, si bé el Govern està plenament abocat per “atacar” aquesta situació des de diferents perspectives amb l’objectiu de donar una resposta transversal que permeti recollir uns beneficis estables i duradors en el temps. A més, aquesta legislatura el Govern ha flexibilitzat els requisits per accedir als ajuts a l’habitatge de lloguer i ha aprovat mantenir-los així, tenint en compte la conjuntura econòmica actual, durant el 2023. Es recorda que la flexibilització de requisits inclou qüestions com ara la reducció de 5 a 3 anys el temps de residència legal i efectiva al país, i el topall d’ingressos per poder sol·licitar l'ajut passa d'1,2 a 1,3 vegades el LECS personal o familiar. Per altra banda, s’incrementa el percentatge de participació de l'ajut en l'import de la renda mensual del 35% al 40% per als col·lectius prioritaris i del 30% al 35% per a la resta de la població. L’ajut es pot sol·licitar fins el 31 de desembre del 2023 al Servei de Tràmits del Govern, situat a l’Edifici administratiu del Govern, a Andorra la Vella. Cal tenir en compte que les persones beneficiàries de l’ajut durant l’exercici 2022, tenen atorgat aquest ajut de forma automàtica, d’acord amb el Decret 452/2022, del 2-11-2022, pel qual s’acorda la pròrroga automàtica dels ajuts relacionats amb l’habitatge de lloguer, fins al 31 de desembre del 2023.

Els convenis amb les companyies distribuïdores estableixen que correspon al Ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat la tasca de verificar l’acompliment de les condicions exigibles per adherir-se a la tarifa bonificada, actualitzar les dades, si escau, i comunicar-ho a les companyies distribuïdores, així com realitzar periòdicament reunions de seguiment amb les companyies distribuïdores. Des de l’aplicació dels convenis amb les companyies distribuïdores durant l’any 2021 i fins el mes de desembre del 2022 s’han beneficiat de la Tarifa Bonificada un total de 869 famílies amb un cost total subvencionat de 124.878,10 euros.

El Registre de la Propietat, com és el cas d'Espanya, té per objecte la inscripció o anotació dels actes, contractes i resolucions judicials o administratives que afectin a la propietat i altres drets sobre béns immobles, així com determinades resolucions judicials que afecten la capacitat jurídica de les persones. Per tant, la finalitat d'aquest Registre és proporcionar seguretat jurídica als drets inscrits i l'agilitat del tràfic jurídic i per tant, no constitueix una política d'habitatge, ni afavoreix l'increment de l'oferta d'habitatge ni tampoc no té un impacte sobre els preus d'habitatge. En canvi, sí que constitueix una política d'habitatge útil per conèixer el mercat de l'habitatge la inversió en la digitalització de diverses eines: d'una banda, hem apostat de forma ferma per la creació d'un sistema d'informació dels contractes d'arrendament que en col·laboració dels Comuns recopilarà les dades sobre el parc immobiliari de lloguer i d'altra banda, el registre informàtic de cèdules i certificats d'habitabilitat que ens permetrà tenir un coneixement sobre l'estat del parc immobiliari total d'Andorra. A més, s’ha fet un pas més per conèixer l'estat d'ocupació dels habitatges i hem habilitat a l'INH per llei perquè, a partir de la identificació dels habitatges sense consum elèctric o baix consum, n'accedeixi a les dades sobre la titularitat i així estudiar les mesures necessàries per incentivar que es posin al mercat de l'habitatge a un preu assequible. Per tant, no disposar d’un sistema registral unificat, no ha de ser un inconvenient per a poder disposar d’un registre fidedigne dels pisos buits que hi ha en l’actualitat al nostre país, com s’ha exposat. La creació d’un registre de la propietat és molt complex i ha de ser el darrer tram d’un camí que requereix altres passos abans (codificació dels Drets Reals,...). Actualment, es disposa dels cadastres que són els instruments, que han desenvolupat els set comuns, on hi figuren les inscripcions de tots els béns immobles. I la seguretat jurídica en aquest àmbit també està garantida per la Cambra de Notaris.

Pel que fa als salaris, el Consell de Ministres ha aprovat aquest mes de gener el decret de fixació del salari mínim horari interprofessional per a l’any 2023 que contempla un increment del 7,1% amb efectes a partir del dia 1 de gener. La modificació es duu a terme tenint en compte que finalment l’IPC 2022 és del 7,1%. Així doncs, el salari mínim horari interprofessional se situa en 7,42 euros/hora a partir de l’1 de gener del 2023. El salari mínim interprofessional mensual quedarà en 1.286,13 euros. Cal recordar que des del desembre del 2021 i tenint en compte l’increment que es va fer al mes de maig, el Govern ha incrementat el salari mínim en un 14%. La decisió d’augmentar el salari mínim horari interprofessional respon a la voluntat de seguir fent passos per assolir l’objectiu d’equiparar progressivament el salari mínim al cost real de la vida i amb la voluntat d’avançar en la recomanació del Consell d’Europa de situar el salari mínim al 60% del salari mitjà. Així mateix, el Govern, amb l'aprovació del Consell General, ha promogut una llei per protegir totes les famílies del país i incrementar els salaris als treballadors del país. Així, i amb efectes a partir de l'1 de gener del 2023, tots els empresaris estan obligats a incrementar, com a mínim, el salari de les persones treballadores que percebin un salari fix brut que, en còmput anual i per la jornada legal ordinària de treball, sigui inferior o igual a 48.000 euros. L'increment s'ha de fer seguint una fórmula específica: els salaris inferiors als 1.400 euros mensuals augmenten un 7,1% i la resta, fins als sous superiors als 4.000 euros mensuals, ho faran amb un percentatge descendent fins arribar al 0%.

Si el teu contracte de lloguer de l’habitatge és vigent, la propietat no pot sol·licitar que marxis fins a l’expiració del contracte. Si el teu contracte està acollit a una de les pròrroga aprovades pel Govern la propietat també s’ha d’esperar a l'expiració de la mateixa. En el cas que el teu contracte expiri, el nou comprador t’ha d’avisar amb 3 mesos d’antelació sobre la seva intenció de recuperar l’habitatge per a ús propi. Si no ho fa en aquest període, és a dir, si no respecta els terminis legals, el contracte s’entén renovat per un any més. Per resoldre qüestions concretes de la ciutadana, el Govern va posar en marxa l’Oficina de l’Habitatge, un servei d’informació i assessorament als ciutadans en matèria d’habitatge inaugurat el febrer del 2020. L’Oficina està situada als baixos de l’edifici ‘Casa Aristot Mora’, al carrer Ciutat de Valls número 69 d’Andorra la Vella. L’horari d’atenció presencial és de dilluns a divendres de 8 a 15.30 hores i també es poden fer consultes al correu electrònic habitatge@govern.ad i al nou telèfon de contacte +376 804800.

Els requeriments legals per viure i treballar a Andorra es poden consultar al Departament d’Immigració del Govern d’Andorra, ubicat a l’Edifici de Serveis de l'Obac 2, planta baixa, al Carrer de les Boïgues d’Escaldes-Engordany. El telèfon de contacte és +376 872072.

Pel que fa als salaris, el Govern ha aprovat aquest mes de gener el decret de fixació del salari mínim horari interprofessional per a l’any 2023 que contempla un increment del 7,1% amb efectes a partir del dia 1 de gener. La modificació es duu a terme tenint en compte que finalment l’IPC 2022 és del 7,1%. Així doncs, el salari mínim horari interprofessional se situa en 7,42 euros/hora a partir de l’1 de gener del 2023. El salari mínim interprofessional mensual quedarà en 1.286,13 euros. Cal recordar que des del desembre del 2021 i tenint en compte l’increment que es va fer al mes de maig, el Govern ha incrementat el salari mínim en un 14%. La decisió d’augmentar el salari mínim horari interprofessional respon a la voluntat de seguir fent passos per assolir l’objectiu d’equiparar progressivament el salari mínim al cost real de la vida i amb la voluntat d’avançar en la recomanació del Consell d’Europa de situar el salari mínim al 60% del salari mitjà. Així mateix, el Govern, amb l'aprovació del Consell General, ha promogut una llei per protegir totes les famílies del país i incrementar els salaris als treballadors del país. Així, i amb efectes a partir de l'1 de gener del 2023, tots els empresaris estan obligats a incrementar, com a mínim, el salari de les persones treballadores que percebin un salari fix brut que, en còmput anual i per la jornada legal ordinària de treball, sigui inferior o igual a 48.000 euros. L'increment s'ha de fer seguint una fórmula específica: els salaris inferiors als 1.400 euros mensuals augmenten un 7,1% i la resta, fins als sous superiors als 4.000 euros mensuals, ho faran amb un percentatge descendent fins arribar al 0%. En relació amb els lloguers, el Consell de Ministres ha aprovat any a any, des del 2019, pròrrogues dels contractes de lloguer mitjançant els quals només s’ha pogut incrementar la renda d’acord amb l’IPC. Una mesura que ja protegeix gairebé el 80% d’habitatges d’Andorra. Enguany, mitjançant les mesures de protecció aprovades al Consell General, a proposta del Govern, si disposeu d’un contracte de lloguer que acaba durant el 2023 o està en situació de pròrroga tàcita, o us heu acollit a les pròrrogues forçoses decretades per l’Executiu des del 2019, podeu tornar a demanar una nova pròrroga per a un període d’un any, amb una actualització de la renda d’un màxim del 5%. En cas que us trobeu en els primers cinc anys del contracte de lloguer, l’actualització de la renda no pot superar el 2%. Per als contractes prorrogats el 2019 i el 2020, en cas d’acord amb la propietat per formalitzar un contracte nou per a un període de cinc anys, l’increment de la renda no pot superar el 10% (IPC inclòs). A manca d’acord, us podeu acollir a la nova pròrroga forçosa amb l’actualització de la renda d’un màxim del 5%.

El Govern ha aprovat aquest mes de gener el decret de fixació del salari mínim horari interprofessional per a l’any 2023 que contempla un increment del 7,1% amb efectes a partir del dia 1 de gener. La modificació es duu a terme tenint en compte que finalment l’Índex General de Preus al Consum (IPC) 2022 és del 7,1%. Així doncs, el salari mínim horari interprofessional se situa en 7,42 euros/hora a partir de l’1 de gener del 2023. El salari mínim interprofessional mensual quedarà en 1.286,13 euros. Cal recordar que des del desembre del 2021 i tenint en compte l’increment que es va fer al mes de maig, el Govern ha incrementat el salari mínim en un 14%. La decisió d’augmentar el salari mínim horari interprofessional respon a la voluntat de seguir fent passos per assolir l’objectiu d’equiparar progressivament el salari mínim al cost real de la vida i amb la voluntat d’avançar en la recomanació del Consell d’Europa de situar el salari mínim al 60% del salari mitjà. Així mateix, el Govern, amb l'aprovació del Consell General, ha promogut una llei per protegir totes les famílies del país i incrementar els salaris als treballadors del país. Així, i amb efectes a partir de l'1 de gener del 2023, tots els empresaris estan obligats a incrementar, com a mínim, el salari de les persones treballadores que percebin un salari fix brut que, en còmput anual i per la jornada legal ordinària de treball, sigui inferior o igual a 48.000 euros. L'increment s'ha de fer seguint una fórmula específica: els salaris inferiors als 1.400 euros mensuals augmenten un 7,1% i la resta, fins als sous superiors als 4.000 euros mensuals, ho faran amb un percentatge descendent fins arribar al 0%.

El Govern està plenament abocat a fer front a les dues grans preocupacions de la ciutadania del país: l’habitatge i el poder adquisitiu. Estem connectats a aquesta realitat i molt implicats amb aquestes problemàtiques. De fet, pel que fa a les pensions, l’Executiu ha aprovat aquest mes de gener el decret de fixació del salari mínim horari interprofessional per a l’any 2023 que contempla un increment del 7,1% amb efectes a partir del dia 1 de gener. La modificació es duu a terme tenint en compte que finalment l’Índex General de Preus al Consum (IPC) 2022 és del 7,1%. Així doncs, el salari mínim horari interprofessional se situa en 7,42 euros/hora a partir de l’1 de gener del 2023. El salari mínim interprofessional mensual quedarà en 1.286,13 euros. Cal recordar que des del desembre del 2021 i tenint en compte l’increment que es va fer al mes de maig, el Govern ha incrementat el salari mínim en un 14%. L'increment del salari mínim (i, per tant, també del Llindar Econòmic de Cohesió Social, el LECS), implica directament l'augment d'algunes prestacions no contributives: prestacions per desocupació involuntària; prestacions familiars per fill a càrrec; pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat; pensions de solidaritat per a gent gran; complements no contributius de vellesa, invalidesa i viduïtat; pensions de viduïtat temporals i pensions d'orfenesa. Quant als lloguers, aquesta legislatura el Govern ha flexibilitzat els requisits per accedir als ajuts a l’habitatge de lloguer i ha aprovat mantenir-los així, tenint en compte la conjuntura econòmica actual, durant el 2023. Es recorda que la flexibilització de requisits inclou qüestions com ara la reducció de 5 a 3 anys el temps de residència legal i efectiva al país, i el topall d’ingressos per poder sol·licitar l'ajut passa d'1,2 a 1,3 vegades el LECS personal o familiar. Per altra banda, s’incrementa el percentatge de participació de l'ajut en l'import de la renda mensual del 35% al 40% per als col·lectius prioritaris i del 30% al 35% per a la resta de la població. L’ajut es pot sol·licitar fins el 31 de desembre del 2023 al Servei de Tràmits del Govern, situat a l’Edifici administratiu del Govern, a Andorra la Vella.

El conflicte que ens planteja la Sr. Pérez és complex. I pot tenir lloc amb independència de si el contracte està en vigor o en situació de pròrroga tàcita o forçosa. La Llei d’Arrendaments de Finques Urbanes (LAFU) només estableix com a obligació de la part arrendatària, permetre les visites periòdiques necessàries per inspeccionar l’estat de l’habitatge. L’exercici d’aquest dret de la propietat s’ha de fer de la manera que menys pugui pertorbar a l’inquilí i en hores diürnes a convenir. No abasta, per tant, un dret a fer visites per part de terceres persones ja que d’una banda, la propietat ha de garantir l’ús pacífic i el gaudiment de l’habitatge durant tot el temps del contracte i d’altra, l’habitatge constitueix el domicili d’aquesta persona o família i per tant, gaudeix de tota la protecció constitucional com a dret fonamental. Per tant, tret que el contracte hagi previst el dret de fer visites derivades en el supòsit d’una venda futura, no és exigible. Així mateix, la part arrendatària té dret a sol·licitar la pròrroga del contracte de lloguer aprovada successivament pel Govern al llarg dels darrers anys. Tot i això, aquest 2023 es mantenen les excepcions dels anys anteriors. Així doncs, la part llogatera no podrà demanar-la en els casos següents, segons la Llei 41/2022, de l’1 de desembre, de mesures de protecció, d'estímul del mercat i de governança en l'àmbit de l'habitatge: • Quan a part arrendadora cedeixi la finca al Govern per a usos socials, si bé no es pot fer efectiva l’extinció del contracte d’arrendament fins que deixi de ser vigent. Els requisits i les condicions de la cessió esmentada s’han de regular en els convenis de cessió d’ús que acordin les parts. • Quan la part arrendadora recuperi l’habitatge arrendat en finalitzar el contracte d’arrendament per l’expiració del termini pactat, per destinar-lo a l’ús propi o a favor de familiars de fins a segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. La recuperació per a ús propi ha de ser per a un període mínim de cinc anys. • Quan la renda mensual de l’habitatge corresponent superi l’import de 1.500 euros. Aquesta renda es refereix exclusivament al preu de l’habitatge i resten exclosos del seu còmput el preu de les places d’aparcament, els trasters o qualsevol dels subministraments que estiguin vinculats al contracte d’arrendament. Aquesta excepció no és aplicable quan la part arrendatària tingui reconeguda la condició de família nombrosa. • Quan, en compliment de l’article 127 de la Llei general d’ordenació del territori i de l’urbanisme, s’hagin d’executar obres relatives a la seguretat, salubritat i higiene que impedeixin que l’habitatge continuï ocupat. No obstant això, la seva qüestió es pot sotmetre a un procés de mediació. Per facilitar a les persones –arrendadores i arrendatàries– la resolució de conflictes derivats d’aquests contractes s’ha modificat el reglament del Servei de Mediació i Orientació prop de l’Administració de Justícia. Certament, és un procediment voluntari que té com a finalitat que les parts arribin a un acord, però la persona mediadora dona suport per arribar a aquest objectiu.

A partir de l’1 de gener tots els empresaris estan obligats a incrementar, com a mínim, el salari de les persones treballadores que percebin un salari fix brut que, en còmput anual i per la jornada legal ordinària de treball, sigui inferior o igual a 48.000 euros. L’increment s’ha de fer seguint una fórmula específica. Podeu saber l’increment que s’ha d’aplicar al vostre sou a través del següent enllaç. www.govern.ad/calculadora-revaloritzacio-dels-salaris

La política d'habitatge s'ha centrat en l'habitatge de lloguer perquè és el principal règim de tinença en el país. Les accions vinculades a l'estímul del mercat han estat dirigides a aquesta àrea atesa l'escassetat de l'oferta d'habitatge de lloguer com l'alça de preus en l'accés de l'habitatge. Per tant, quan parlem d'habitatge protegit, tant l'habitatge de protecció pública com l'habitatge de preu assequible, és de lloguer d'acord amb la legislació vigent (Llei de l'Institut i Llei general d'ordenació del territori i urbanisme). Les accions públiques adreçades a facilitar l'accés a la propietat requereixen d'un anàlisi més profund que tot i que s’estan estudiant algunes fórmules. El que sí que sabem és que hi ha un canvi de tendència pel que fa al règim de tinença. A l’any 2016, i d’acord amb l’Enquesta de Pressupostos Familiars del Departament d’Estadística, el règim de propietat representava un 29,73% de la totalitat de les llars i a l’any 2020, representa un 34,86%. I de l’anàlisi de les hipoteques atorgades durant l’any 2022, podem dir que el 94% han estat sol·licitades per nacionals i per tant, una dada molt interessant pel que fa a l’accés al crèdit hipotecari per part de la nostra població. Aquestes qüestions juntament amb altres vinculades al dret a l'habitatge seran estudiades al Pla pel dret a l'habitatge.

El Govern està plenament abocat a fer front a les dues grans preocupacions de la ciutadania del país: l’habitatge i el poder adquisitiu. Estem connectats a aquesta realitat i molt implicats amb aquestes problemàtiques. Per això, durant aquesta legislatura, l’Executiu ha articulat una política d'habitatge al voltant de tres eixos prioritaris per promoure l'habitatge de lloguer a preu assequible: la protecció de les persones i de les famílies, l’estímul del mercat i, finalment, la governança. Tot, tenint en compte el context socioeconòmic actual i els reptes de futur. Cal recordar que l’accés a l’habitatge a un preu assequible és una qüestió de preocupació principal a la gran majoria de països europeus. I no hi ha una solució única ni molt menys miraculosa, si bé treballem per abordar aquesta situació des de diferents perspectives amb l’objectiu de donar una resposta transversal que permeti recollir uns beneficis estables i duradors en el temps. Pel que fa a les rendes dels habitatges de lloguer, el Govern ha aprovat any a any, des del 2019, pròrrogues dels contractes de lloguer mitjançant els quals només s’ha pogut incrementar la renda d’acord amb l’IPC. Una mesura que ja protegeix gairebé el 80% d’habitatges d’Andorra. Enguany, mitjançant les mesures de protecció aprovades al Consell General, a proposta del Govern, si disposeu d’un contracte de lloguer que acaba durant el 2023 o està en situació de pròrroga tàcita, o us heu acollit a les pròrrogues forçoses decretades per l’Executiu des del 2019, podeu tornar a demanar una nova pròrroga per a un període d’un any, amb una actualització de la renda d’un màxim del 5%. En cas que us trobeu en els primers cinc anys del contracte de lloguer, l’actualització de la renda no pot superar el 2%. Per als contractes prorrogats el 2019 i el 2020, en cas d’acord amb la propietat per formalitzar un contracte nou per a un període de cinc anys, l’increment de la renda no pot superar el 10% (IPC inclòs). A manca d’acord, us podeu acollir a la nova pròrroga forçosa amb l’actualització de la renda d’un màxim del 5%.