Els grups parlamentaris reben unes subvencions del Consell General per poder dur a terme la seva activitat. L’import d’aquestes subvencions està inclòs en un capítol del pressupost del Consell General. La Junta de Presidents estableix el repartiment de l’import d’aquest pressupost. En l’actualitat el pressupost destinat als grups parlamentaris es reparteix de la manera següent: un 50% per als grups parlamentaris i un 50% per als consellers (vegeu el Reglament del Consell General).

Els ciutadans poden fer donatius de fins a 6.000 euros a una candidatura electoral. No poden fer donacions les empreses, fundacions, associacions i altres entitats. Les persones que tinguin contractes vigents amb l’Administració tampoc no poden fer donacions a les candidatures electorals. Tampoc ho poden fer les entitats parapúbliques i les societats públiques. Les candidatures electorals no acceptaran cap donació anònima.

El Consell General controla la política del Govern a través dels diferents debats parlamentaris i de les comissions. El control també s’efectua a través de l’aprovació anual de la Llei del pressupost. Aquesta Llei determina la quantitat de diners de què pot disposar el Govern en un any. El Consell General també controla l’acció del Govern a través de la moció de censura i de la qüestió de confiança.

Les sessions del Consell General són públiques i qualsevol ciutadà hi pot assistir. Hi ha la possibilitat de celebrar una sessió secreta a iniciativa de la Sindicatura, de dos grups parlamentaris o d’una quarta part dels consellers generals. Hi ha tres tipus de sessions: les tradicionals, les ordinàries i les extraordinàries. Les tradicionals se celebren a l’edifici històric de la Casa de la Vall. Els consellers van vestits amb els típics tricorni i gambeto.

La primera sessió o sessió constitutiva d’una legislatura, que ha de durar quatre anys, se celebra 15 dies després de la proclamació dels resultats electorals. La primera sessió està presidida pel conseller general de més edat de la parròquia de Canillo. El conseller general de menys edat actuarà de secretari. El ple de parlamentaris elegeix en aquesta primera sessió el síndic general i els altres membres de la Sindicatura.

Les comissions són òrgans temàtics formats per consellers generals establerts per la Sindicatura d’acord amb la Junta de Presidents. Les comissions estan formades per consellers generals designats pels seus grups parlamentaris. Les comissions intervenen en els diferents temes i projectes que els ha encarregat la Sindicatura. Cada comissió està dirigida per un president i un vicepresident. Les comissions poden convocar a les seves reunions membres del Govern, autoritats elegides i funcionaris perquè aportin informació sobre els temes que tracten.

Un mínim de quatre consellers generals poden constituir un grup parlamentari durant els cinc dies hàbils posteriors a la sessió constitutiva del Consell General. Els grups parlamentaris disposen de recursos i mitjans econòmics, aportats pel Consell General en proporció al seu nombre de membres, per poder dur a terme les seves funcions. Un conseller general només pot formar part d’un grup parlamentari. Els grups parlamentaris estan dirigits per un president i un president suplent.

La Sindicatura és la direcció o presidència del Consell General. La Sindicatura està integrada pel síndic general, el subsíndic i els secretaris. El secretari general s’ocupa dels aspectes administratius i d’organització del Consell General. El mandat de la Sindicatura comprèn tota la legislatura, que com a màxim serà de quatre anys. Els membres de la Sindicatura, tret del secretari general, han d’haver estat elegits com a consellers. El síndic general i el subsíndic no poden exercir el càrrec més de dos legislatures o mandats seguits i complets (quatre anys).

Els consellers generals són els representants del poble andorrà. Els consellers participen a les sessions del Consell General i a les comissions parlamentàries de les quals són membres. Tots els ciutadans amb dret a vot poden presentar-se a una candidatura electoral i ser elegits en unes eleccions.

Quan els ciutadans amb dret a vot són convocats cada quatre anys en unes eleccions per votar els seus representants al Consell General han d’elegir entre diferents candidatures o llistes que es presenten en dos circumscripcions: la nacional i la parroquial. Els electors o votants han de dipositar dos paperetes en dos urnes, la de la votació nacional i la de la votació parroquial.