El Tribunal Superior de Justícia és la instància més alta de l’organització judicial d’Andorra. El Tribunal Superior de Justícia resol també els recursos contra resolucions en matèria civil i administrativa de la Batllia i en matèria penal del Tribunal de Corts. El Tribunal Superior de Justícia s’estructura en tres sales: la Sala Civil, la Sala Penal i la Sala Administrativa. El Tribunal Superior de Justícia està format per un president i un conjunt de magistrats en un nombre no inferior a cinc.
El Tribunal de Corts jutja en primera instància delictes majors. També pot jutjar en primera instància processos de delictes menors de manera col·legiada i contravencions penals unipersonalment. El Tribunal de Corts es compon d’un president i un conjunt de magistrats en un nombre no inferior a quatre. En cas d’absència o impossibilitat d’exercir del president, el substitueix el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, el substitueix el magistrat de més edat.
La Batllia és la jurisdicció de primera instància i instrucció. S’estructura en seccions civil, penal, administrativa i secció especial d’instrucció. El Tribunal de Batlles jutja els delictes civils que no superen els 12.000,00 euros. Els assumptes administratius de la Batllia són jutjats col·legialment per diferents batlles.
Els batlles (jutges) han de ser titulats en dret i són nomenats pel Consell Superior de la Justícia per un període renovable de sis anys. El càrrec de batlle és incompatible amb qualsevol altra funció pública. Tampoc poden exercir activitats comercials o mercantils.
El Consell Superior de la Justícia és l’òrgan que governa el poder judicial d’Andorra. El Consell Superior de la Justícia garanteix el principi constitucional de la separació de poders i el bon funcionament del sistema judicial d’Andorra. El componen un total de cinc membres de nacionalitat andorrana, que en formen part en un mandat de sis anys no renovable. Cada copríncep nomena un membre, el síndic general en nomena un altre, el cap de Govern un altre, i el conjunt de magistrats i batlles del país un altre.
La justícia aplica la llei en els judicis civils, administratius i penals. La justícia també fa complir les sentències. En els sistemes democràtics la justícia és el tercer poder. Els altres dos són el legislatiu i l’executiu. El poder judicial és independent dels poders legislatiu i executiu. El Govern no pot intervenir en la seva organització i en el seu funcionament. Per aquest motiu, la justícia és administrada per jutges independents.